Accions

Cibernètica: la ideologia de Silicon Valley 14 març 2016/apunts

De teixidora

Version 317 Saved April 1, 2016

Authors: Dvdgmz, mogams @SeguimFils, mogams @SeguimFils, Ramon Sangüesa

Cicle: L'era digital: una mirada crítica Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall

Vegeu apunts de les sessions anteriors a > Apunts de la tercera sessió 29 de febrer de 2016 L'usuari: de la persona al sensor Apunts de la segona sessió 15 de febrer de 2016 L'era digital: una mirada crítica. Software: màquines decidint per persones Apunts de la primera sessió 1 de febrer de 2016 Big data i objectes intel·ligents: quan tot és quantificable

Apunts de la 4a sessió 14 de març de 2016 - Silicon Valley La font del demà 

Van estar a San Francisco, tenen jetlag – amb un col.lega que els deia que s’ha d’agafar “la ola” quan encara no existeix, però veuen que a Catalunya es va a la ola quan ja ha passat.

Pensen en què és la innovació  Alan Kay – “Computer Scientist – the best way to predict the future is to invent it” – té molt interès en canviar l’educació – tota una inciativa d’apple – agafant les eines i fent una cosa de manera totalment diferent -> Disrupció innovadora – creant oportunitats totalment noves, l’internet per exemple, però si que hi ha certa visió de cap on es vol anar. Aquestes visions tenen a veure amb una visió que es té a Silicon Valley sobre què és la societat, els humans,... q sempre tendeixen al desordre i la tecnologia ho pot arreglar una mica, i en aq desordre hi ha una ineficiencia q impedeix q les coses funcinin millor, perdre el temps a l’empresa- fa q els processos de producció, relació, siguin més lents, quan la lentitud és un pecat capital – l’ésser humà és irresponsable per naturalesa, amb els dispositius q tenim anem inventant un cervell q es vagi fent més intel.ligent i ens porti a un altre estadi – darrere d’aquesta visió hi ha la cibernètica (Norbert Wiener – kibernetes – buscar com s’organitzen els sistemes: naturals, culturals, físics,... té una capacitat d’abstracció molt forta. Idea del feedback – retroalimentació – si dispares un avió tires allà on creus que serà quan impacti amb el tret- búsqueda de l’estat òptim. Una visió de silicon valley q no s’esgota en lo tècnic. Per exemple el cotxe de google és tot un sistema de transport (peli minority report, el tom cruise no té cotxe) sistema de mobilitat òpitma. Metàfora q serveix per explicar tot tipus d’empresa a Silicon Valley, Amazon – on la gasolina de la cibernètica és la informació, entenent els sistemes com a sistemes vius dins de sistemes vius (llibres q comprem q mirem, que ens porten, com els porten) ha aconseguit agafar una enorme part de mercat q abans pertanyia a les llibreries i agafant les dades que tenia al voltant. La cibernetica ens fa la vida fàcil pq nosaltres ens puguem dedicar a lo important: ser feliços. El sistema complexe q tenim davant, amb els bucles del feedback, el podem tenir controlat. El sistema q coneixem més es el comercial. Però l’agenda de control de silicon valley va cap a lo polític, i pensen que tenen tot el dret a fer-ho perquè són els que tenen com fer-ho. 

Creixement d’empreses com google després de la crisis de la dotcom trontollava, però ara, ha entès com treure profit del que l’envolta. En l’ecosistema d’internet tots estem connectats, tots generem valor, la societat pot funcionar com a plataforma on la gent es troba i van sumant capacitats, generant valor q surgeix dels nodes que es comuniquen entre ells. I en aquest context apareix el super ciutadà empoderat, no vol que li diguin què ha de llegir, comprar, menjar,... i que pot canviar les coses. Tenint això present el Tim O’Reilly está comencant a mostrar que hi ha l’oportunitat de fer governms més eficients q responguin a les necessitats del ciutadà q està acostumat al ‘ondemand’. A Silicon Valley Steven Johnson - Future Perfect – està pensant com es pot governar per algoritmes – amb tecnologia de Scytl Especialitzada en vot electronic al barri de Gràcia- idea que estem de votació permanent. Una altra linia és la planificació de recursos, quan a partir de plataformes cibernètiques es poden gestionar molt més eficientment. Per exemple cada un té un avatar amb els nostres interessos i aquest ens representa a les discussions i discuteix per nosaltres. També en la producció de les lleis i regulacions, per exemple sensors poden ajudar definir velocitat cotxes. Facebook com a sistema de governança ideal pel super ciutadà. – I així ens conviden a ser emprendors i disruptius – sabent programar una miqueta i tenin idees innovadores per crear mercats i una causa noble – algú amb capital us trobarà, portarà el projecte a una altra dimensió i pel camí us emportareu uns quants milions de dòlars. No se sap encara què es fa amb la gent que sobra, tots els que no saben enginyeria. Mark Zuckerberg és conscient de la importancia que gent al 3er món tinguin accés a internet – per tant fabrica i porta drones per salvar-los. Amazon elimina l’intermediari, la ferralla d’entremig, com per exemple el llibreter, i ara volen eliminar els distribuidors. 

Públic- també s’acabarà el capitalisme, això de Silicon Valley és terrorífic.

Ramon i Andreu – menos mal, ens pensavem que no reaccionarieu mai. No estavem a san francisco, estavem a gracia.  Cuando tienes un martillo todo te parecen clavos – Norbert Wiener i la pandilla s’han enamorat de la seva idea i tot de gent en altres àmbits, comerç i política tb se n’han enamorat i estan dibuixant un futur curiós. MIT –centre innovació armament- Boston- any 48  – principi de la guerra freda – un cau de genis- tb hi havia per exemple Noam Chomsky – però va evolucionant cap a un lloc- cibernetica, 

Silicon Valley – millor temps que a Boston, convertit en centre tecnologia aeronàutica, venen físics, transfomen aeronautica en electronica i electronica integrada, comencen a creixer coses complexes i a pensar les comunicacions de manera diferent, i els sistemes informatics d’una altra manera... Douglas Engelbert – any 1961enginyer de Silicon Valley comença a pensar com canviar manera de treballar i aprendre sobre els bucles de feedback, comparitr, treball a distància, automatitzat, xarxes, xips electrònica, i a finals del 70 apareix microprocessador, lo tecnologic contracultura californiana , people poble i persones – informatica popular vs informatica individual i en aquest entorn apareix silicon valley. Si arriba tants anys després es pq aquesta gent era molt inteligent, gregory bateson Antropoleg sudest asiatic i més gent, van començar a fer congressos, conferencies, el "The Whole Earth Catalog"*, precursora de revista Wired, anys 90  quan Al Gore obra la infrastructura de linternet (militar i acadèmica) a lo comercial . Amazon apareix any 1995.

Evolució: Camps de taronges 1930 / ansy 40s 2a gm concentració dirigida des de l’estat indústria militar i aeronàutica / 50s electrònica superintegrada i transistor / 60 Engelbert i contracultura / 70 mircroporcessador i certes xarxes de comunicació militar i acadèmica i contracultura / 80s apareix l’evangeli apple Steve Jobs ordinador personal d'estatus i d’estètica i discurs d’emprenador culturalment inquiet i el dropout . I els 90 Wired (cosmopolitan for nerds) i comencem a viure en el món que estem ara

Cibenètica – sitemes distributits –sistemes complexos – control - > mantenir un equilibri i un estat òptim (òptim per a qui? I classe èlit cibernètica... – una part molt forta de silicon valley que creuen que poden posar tot de formes de control sobre institucions molt velles i que podem obviar -> sistema políitc

Idea d’emanicpació agermanadora de la societat – frases del MWC160 portar el futur cap aquí, disrupció, transformació digital,  empoderament, keep reinventing, - tenen molt a veure amb la nostra cultura popular en plan superman – no és un discurs nou – discurs capitalista primer liberal després neoliberal – ara estar més connectat més participatiu ets un millor ciutadar, satisfacció de visibilitat, i els conceptes de compartir el futur, connectivitat... conceptes molt generals i evangelitzadors. Molt vagues: fe, amistat, solidaritat... que no se sap molt bé què signifiquen...

Mobile is everything – amor pel futur i els dispositius mòbils. Aquest discurs emmascara una manera de governar -  el govern dels cossos , de l’acció (Foulcaut) no és una policia digital q ens digui q hem de fer sino un poder q regula el nostre comportament i se sitúa allà on tot funciona bé. Relació de poder entre dona i home en relacions micromachistes’ que estan basades en altres formes de poder q venien de molt enerera. Morozov i tal – tecnologia de poder – el govern q es basa en aq manera d'entendre la societat des del cibernetic enten qu els homes som susceptibles de ser programats i programables. Comparteixen una serie de valors q tenen molt a veure amb la seva idea d’empresa i d’estat, guanyar diners – l’estat pot ser fins i tot una molestia per poder fer el q com empreses creuen que han de fer.

No ens quedem només en Foulcaut – hi ha la psicopolitica que diu el Han (Byung Chul) https://es.wikipedia.org/wiki/Byung-Chul_Han) – anem canviant la nostra forma de pensar i sentir- com la interacció q tu tens amb facebook pot fer-te sentir millor o pitjor... gent q se sent celebrity – t’acaben canviant la teva psique

Hi ha una cosa q encara em preocupa més – Norbert Wiener – esgarrifat d’on anaven les seves idees – va escriure the humane use... – crec q és superficial – s’arriba a la conclusió q mentres no arribi a l’us militar no hi ha problema , i per tant treballo pq no sigui militar i no va treballar-hi – això és la innocencia del científic.

Fins ara ens hem divertit parlant com a dos liberals techis – la crítica q hem fet va adrecada a la forma capitalista q ha desenvolupat una forma de psicocontrol i vol imposar la seva política – tan de bo  fos així de senzill.

Sala de control Fernando Flores, el ministre d’economia de Salvador Allende, q van utilitzar la cibernetica pel bé de la humanitat – projecte cibersin per millorar salut,.. – que va acabar amb el cop d’estat.

Dos sistemes aparentment molt diferent estaven enamorats del concepte de control i els dos l’havien entomat fent servir? 

Aquest tipus de govern ara molt defensat per O’rielly govern de plataforma – com es gestion a uber o airbnb  - creant sistemes de decisió entre els participants en la plataforma.

Si un banc, amb algoritmes, pot evitar el frau amb targetes de credit, pq no es pot aplicar per evitar el frau fiscal? En principi és atractiu no? Que ens controlen d’una manera flexible, però qui dissenya aquests sistemes, i en funció de quins objectius?

Publicacions sobre – com mantenir el control en un sistema descentralitzat  - llibre Protocol how to mantain control in decentralised systems 

Sempre q tens un sistema pla i distribuit, hi haurà unes normes q s'aplicaran i que no s’evitara que hi hagi tendencies determinades i vagin cap al lloc on t’interessa.

Els sistemes oberts no son cap panacea, el poder torna a sortir.

En la industria eso se da, se habla de sistema distribuido , pero encima siempre hay la interfaz.

Possible democracia directa? – qualsevol sistema obert és manipulable.

Tenim un problema – 

Per exemple –el sistema de participació a barcelona -  software presentat per dos argentins a davos – o sigui aprovat per Davos.. 

Interessant però ambigu –

Què podem fer per crear sistemes que vagin trencant la hackabilitat dels sistemes oberts 

Tenim mecanismes més ocults, més difíficils... 

Públic – Bin Laden missatges en paper i una mula.

En cas de dubte observa la natura  - potser els espais de llibertat no estan en les tecnologies. Potser si vull llibertat no faig servir les eines tecnologiques. 

I el Ramon diu que no cal fer aquestes dicotomies absolutes... 

--> doncs com ho fem??? Ens havien promès que en aquesta sessió se'ns proposarien alternatives!

Aquí hi han alguns intents d'alternatives 

Contact Conference 

http://emergentbydesign.com/2011/09/30/contact-summit-how-can-technology-accelerate-social-evolution/ 

Trebor Scholz: platform cooperativism

http://platformcoop.net/

The “sharing economy” wasn’t supposed to be this way. Aided by the tiny computers most of us carry with us all day, every day, we would be free from the burdens of ownership and making money in our spare time by renting out our unused possessions. The vision was—or at least appeared to be—an idealistic one. Even before they enter kindergarten, every child learns the value of sharing, and here were the beneficent forces of Silicon Valley bringing us innovative new tools to strengthen our communities, disrupt outdated ways of doing business, and maybe even reduce our carbon footprints.

The reality turned out to be a little different. Sure, Uber and its ilk offer remarkable convenience and a nearly magical user experience, but their innovation lies just as much in evading regulations as in developing new technology. Behind the apps lies an army of contract workers without the protections offered to ordinary employees, much less the backing of a union. This new economy is not really about sharing at all. Rather, as Trebor Scholz argues in this study, it is an on-demand service economy that is spreading market relations deeper into our lives.

With these new middlemen sucking profits out of previously un-monetized interactions, creating new forms of hyper-exploitation, and spreading precarity throughout the workforce, what can we do? Scholz insists that we need not just resistance but a positive alternative. He calls this alternative “platform cooperativism,” which encompasses new ownership models for the Internet. Platform cooperativism insists that we’ll only be able to address the myriad ills of the sharing economy—that is to say platform capitalism—by changing ownership, establishing democratic governance, and reinvigorating solidarity. In this paper, Scholz breathes life into this idea by describing both actually existing and possible examples of platform co-ops, outlining basic principles for fairly operating labor platforms on the Internet, and suggesting next steps.

Trebor Scholz has lived and worked in co-ops for over a decade. The author of The Internet as Playground and Factory (2013) and Uberworked and Underpaid: How Workers Are Disrupting the Digital Economy (2016, forthcoming), Scholz is an associate professor at The New School, where he teaches courses on Internet and society. Together with Nathan Schneider, he has been focused on creating a campaign to challenge the system of value extraction that fuels the “sharing economy.” In November 2015, The New School hosted “Platform Cooperativism: The Internet, Ownership, Democracy,” which brought together more than one thousand people to plant the seeds for a new kind of online economy. The results of this conference are reflected in this study. Platform cooperativism is possible, and it is necessary, but it is by no means inevitable. The current owners of online platforms are willing to offer us seemingly everything except ownership. It is time for us to instead create an online economy based in democracy and solidarity.

-Stefanie Ehmsen and Albert Scharenberg

Co-Directors of Rosa Luxemburg Foundation

New York Office, January 2016

Bibliografia

De com el control continua en els sistemes descentralitzats https://mitpress.mit.edu/books/protocol

Protocol      How Control Exists after Decentralization        

By Alexander R. Galloway

Overview       

Is the Internet a vast arena of unrestricted communication and freely exchanged information or a regulated, highly structured virtual bureaucracy? In Protocol, Alexander Galloway argues that the founding principle of the Net is control, not freedom, and that the controlling power lies in the technical protocols that make network connections (and disconnections) possible. He does this by treating the computer as a textual medium that is based on a technological language, code. Code, he argues, can be subject to the same kind of cultural and literary analysis as any natural language; computer languages have their own syntax, grammar, communities, and cultures. Instead of relying on established theoretical approaches, Galloway finds a new way to write about digital media, drawing on his backgrounds in computer programming and critical theory. "Discipline-hopping is a necessity when it comes to complicated socio-technical topics like protocol," he writes in the preface.

Galloway begins by examining the types of protocols that exist, including TCP/IP, DNS, and HTML. He then looks at examples of resistance and subversion—hackers, viruses, cyberfeminism, Internet art—which he views as emblematic of the larger transformations now taking place within digital culture. Written for a nontechnical audience, Protocol serves as a necessary counterpoint to the wildly utopian visions of the Net that were so widespread in earlier days.