Accions

4a Escola d’estiu IGOP 2. Un nou paper de la ciutadania? 2015/04/30/apunts

De teixidora

30 juny 2015  Un nou paper de la ciutadania? Durant el anys anteriors a la crisis la qüestió de la participació ciutadana en el govern local va experimentar un cert auge, tant pel que fa als discursos com en la proliferació de noves pràctiques. Tothom semblava estar d’acord en que calia portar la participació de la ciutadania més enllà del moment electoral. Ara és tendeix a veure aquell període com d’experimentació fútil o anecdòtica, quan no de malbaratament de recursos donats els temps de bonança, a la vegada que, ara, la crisis sembla haver portat un ressorgiment del “fet participatiu”, tant a la societat com a la política i la “nova política municipal”. Estem parlant de la mateixa participació? La valoració de l’estat actual, i de las perspectives de futur de la democràcia local, ens exigeix plantejar-nos tot un seguit d’interrogants, como per exemple: • Quines lliçons es poden extreure del passat? ¿Quin balanç podem fer dels mecanismes participatius actualment existents? ¿Cóm incideixen les creixents desigualtats socials en la participació de la ciutadania? ¿Quines predisposicions, disponibilitats i capacitats té la ciutadania per a la participació, i cóm aquestes es distribueixen entre distints territoris i distints col·lectius? ¿De quina manera una democràcia més participativa pot contribuir a generar ciutats i pobles més inclusius i cohesionats? ¿Què cal esperar (i què no) de la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions públiques locals i en la gestió dels bens comuns? El tipus de preguntes que plantegem en aquesta sessió entronquen amb el projecte de recerca TRANSGOB (governança urbana participativa en temps de crisis i austeritat www.transgob.net), finançat pel Ministerio de Economía e Innovación, Gobierno de España, en el marc del Plan Nacional de I+D. TRANSGOB es desenvolupa sota el lideratge de l’IGOP, i hi participen diversos equips de recerca d’ España i el Regne Unit. En el marco del diàleg final, es discutiran quatre de los casos estudiats en aquesta investigació (Barcelona, Lleida, San Sebastián y Madrid). Agenda dimarts: • Repensar les polítiques de participació ciutadana • El paper de las associacions, els moviments socials i la participació comunitària. • Internet, Política i Ciutadania. • Diàleg a partir de experiències municipals de promoció de la participació ciutadana: Barcelona, Madrid, San Sebastián i Lleida.

Apertura Ismael Blanco (IGOP) Boom participació ciutadana anys 90 – gestió de l’excés (no de l’escassetat) – actors que van dur un paper actiu universitats, consultories Esgotament – però s’havia incorporat Ara renaixement – emergència de nous moviments ciutadans – assumida com a pròpia per noves candidatures polítiques o no tan noves -  presa directa de decisions, autogestió, corresponsabilitat (discurs emergent del nou municipalisme) com a empodarement social o com a legitimització de la reducció del sector públic. Cal redefinir conceptes: -       corresponsabilitat -       participació ciutadana -       paper noves tecnologies -       ...

Internet, Procomú i política/ Modera: Marco Berlinguer (IGOPnet) • Recerca “Joves, Internet i Política” (Rubén Martínez, IGOP) • El rol de les noves tecnologies a les noves iniciatives municipalistes a Catalunya (Javier Toret – Technopolitica IN3) • Recerca P2Pvalue. Producció col·laborativa i nou municipalisme: De la privatització a la comunitzacio dels serveis públics (Mayo Fuster Morell, IGOPnet.cc).

Mayo Fuster Privatització a Comunització Els diners no són suficients per indicar el valor dels nous models productius cal buscar altres maneres de valoritzar-los Producció procomú entre iguals – elements distintius Hi ha jerarquies però són diferents a les jerarquies de fins ara la jerarquia es basa en la confiança, jo et dono la confiança perquè tu facis tal dins del grup – descentralització – cada persona decideix on vol ficar els seus recursos de col·laboració . rols diferenciats, poca rotació en els rols. Poca activitat a través de l’intercanvi de diners Presa de decisions descentralitzada Comunitats molt obertes a la participació / són lliures / Modalitat de producció de serveis públics però no és centralitzada des de l’admin publica

E. Ostrom, Benkler – els dos referents del procomú