Accions

4a Escola d’estiu IGOP3. Cap a un nou municipalisme? 2015/07/01

De teixidora

Esdeveniment ¬ Jornada ■

Calendar Noun project 1194.svg

4a Escola d’estiu IGOP3. Cap a un nou municipalisme?

Quan: 01-juliol-2015 · On: Escola Mestre Morera · C/ Perafita, 48, Barcelona (mapa)

Organitza: IGOP, UAB

Hashtag:#escolaestiuigop_Xarxes socials:Twitter logo initial.png @igopbcn




“… Ja han passat les eleccions municipals. No les valorarem aquí, però sí que pensem que l’aposta per dedicar la IV escola d’estiu de l’IGOP a debatre sobre el futur dels municipis, no perd ni molt menys rellevància.




Steel Fire.svg

Documentació d'aquesta sessió


· Document (222488) - The Noun Project.svg apunts ·


Steel Fire.svg

Document (222488) - The Noun Project.svg Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.

Apunts

Apunts copiats al wiki:

4a escola d’estiu IGOP 29 juny a 3 juliol 2015  Cap a un nou municipalisme?

Dimecres 1 de juliol Noves polítiques locals? L’objectiu d’aquest eix és posar en el centre del debat l’acció dels governs locals. És a dir, la justificació, els continguts i els dispositius de les polítiques públiques que han de permetre donar oportunitats a la gent, satisfer necessitats, promoure activament la justícia social i disminuir les desigualtats. Aquest tema ens porta a moltes preguntes: • Perquè necessitem polítiques locals? O plantejat d’una altra manera: sense una reflexió i una acció específicament locals, és possible desenvolupar el poble, la ciutat, el territori, d’una forma sostenible? És possible garantir una bona qualitat de vida en una societat ben integrada? És possible generar una visió del bens comuns que necessitem en un espai compartit? • Quina hauria de ser l’agenda i quines les prioritats a curt, mig i llarg termini. Combatre l’emergència social? Mantenir o ampliar la xarxa de serveis públics? Invertir en infraestructura? Donar suport als projectes de les entitats socials? Promoure canvis en els valors i en les actituds de la ciutadania? • Com posem en pràctica tot això, amb quins actors, amb quins recursos, amb quins procediments? A l’hora de formular les respostes no podem oblidar el marc competencial i pressupostari dels governs locals. Com tampoc hem d’oblidar que en un territori cada cop més integrat econòmicament, i més segregat socialment, “local” no és el mateix que municipal. Tanmateix, per bastir polítiques que responguin millor als desitjos i a les necessitats de les persones hem de ser capaços de plantejar alternatives que permetin anar més enllà d’aquests límits legals, fiscals i territorials. Fer coses diferents a les que s’han fet fins ara, o fer-les d’una manera diferent. I actuar a partir d’espais més amplis, que facin possibles les sinèrgies i les solidaritats territorials; començant pel propi moviment municipalista. Agenda dimecres: • L’estat de la qüestió de les polítiques locals • Les polítiques de desenvolupament local. Els significats del desenvolupament després de la “passió immobiliària”. Creixement o decreixement? Quins han de ser els nous motors de les economies locals? Com podem preservar els avenços en la preservació del medi ambient? • Les polítiques de cura i atenció a les persones. L’envelliment de la població i la proliferació de malalties cròniques comporten una demanda creixent d’atenció que les estructures familiars difícilment poden sostenir. Què caldria fer i què es pot fer des dels governs locals per abordar aquesta situació? • Les polítiques de cohesió social i urbana. Del repte de la diversitat al problema de la segregació: Disposem encara de la voluntat i de les capacitats per fer ciutat? 

16:30 Obertura L’estat de la qüestió de les polítiques locals (Ramon Canal)  Proximitat ,  coneixement i empoderament  - si no estem fent això ... Factors que condicionen l’agenda  Projecte polític, legalitat, ...financers, organitzatius. incerteses context polític i econòmiques, transformacions del context Canvis tecnològics ??¿¿¿  Cal incorporar tres tipus de politicuqes reactives, preventives i estratègiques 

17:00 Grups de treball Grup 1: Les polítiques de desenvolupament local / Coordina Natàlia Rosetti (IGOP-UAB) • Oriol Estela i Jordi Boixader, Àrea de Desenvolupament Econòmic, Diputació de Barcelona. • Sara Berbel (directora Empowerment Hub). • Ivan Miró (Xarxa d’Economia Solidària) Grup 2: Les polítiques de cura i atenció a les persones / Coordina Ramon Canal (IGOP-UAB) • Leonardo Díaz (responsable del panel de polítiques locals de gent gran de la Fundació Carles Pi i Sunyer) • Rosa Rubio (Ajuntament de Barcelona, responsable del projecte RADARS) 

Grup 3: Les polítiques de cohesió social i urbana / Coordina Margarita León (IGOP-UAB) • Albert Terrones (Àrea d’Habitatge Diputació Barcelona) • Nicolás Barbieri (IGOP-UAB) • Noemí Rocabert (Directora de l’Escola Mestre Morera, Ciutat Meridiana) 18:30 Pausa cafè

Nicolás Barbieri – parlem de polítiques culturals i acabem parlant d’infraestructures i equipaments culturals, però no de l’impacte polític d’aquests equipaments, dels ‘drets culturals’  Institucions zombies – que no tenen capacitat d’articular projectes col·lectius ni connectar desitjos individuals amb projectes col·lectius  , parla de Religió, feina o treball com a categories zombies . Biblioteques públiques son espais de socialització, realment posen en contacte desitjos individuals i col·lectiu, posen de relleu la tensió en el desenvolupament de polítiques públiques en el’ambit local. moltes bilbios publiques s’han instrumentalitzat també, quan calia posar un equipament públic Posa exemples terratrèmol japó i huracà a eeuu en que les biblios s’han obert lo primer pq la gent hi buscava refugi, per trobar-se amb la comunitat. Espai d’acollida a persones sense sostre, lluita contra fracas escolar, espai d’oci , oficina per autònoms, per gent gran risc aïllament, Com poden fer ciutat les polítiques culturals o les biblioteques? 1-    assumir els seus límits  2-    infraestructura tecnològica – que dóna resposta al canvi tecnològic 3-    infraestructura social 4-    ecologia d’infraestructures que ajudin a cohesionar i a fer ciutat – que col·laboren amb altres infraestructures. Per assegurar l’equitat i la justícia en el compliment d’aquests drets. Provisió, justícia i equitat en els drets i en els serveis. Com es col·labora –  1.     determinar quins recursos necessitem per avançar en aquests processos  2.     a partir d’allò que cada infraetructura està més preparada per fer 3.     respectar la missió i els objectius que tenen cada una d’aquestes infraestructures-> per les biblioteques els llibres Cohesió cultural i identitat social no identitat cultural i cohesió social – Joan Roca – projecte de ??? Patrimonia – museu d’història (altres escoles han fet recerques dels seus vestigis culturals) Com donar eines perquè pensin per si mateixos – Carlos Colomo – relleu estol d’ocells.  – vinta i la gran idea (reportatge sobre el progrés)

19:00 Posta en comú dels grups de treball 19:30 Diàleg Modera: Joan Subirats (IGOP-UAB) • La visió de la política: Ricard Gomà (exregidor Ajuntament de Barcelona i Professor de la UAB) • La visió de la gestió: Josep Serrano (Àrea de Sostenibilitat i gestió d’ecosistemes, Ajuntament de Sabadell) Centralisme normatiu i localisme polític  Art 135 consti + austeritat UE – Llei poders local Eleccions 24 maig – sotrac – explosió pluralisme polític –fragmentació enorme – 7 partits dins l’ajuntament de Barcelona. Actors – molts més actors , per la crisi del sistema polític + canvi tecnològic = formes més directes d’acció + accés xarxes socials, info alternativa, nous instruments que Internet genera , costos d'aparèixer a l'escenari public, menors.  Ames difícil impedir que surtin. Presencia en els diaris menor que la presencia a les xarxes. Han sigut més capaços de transgredir, aprofitar la crisi de legitimitat per fer evident que allò no funcionava. El “som Energia” de la política. No només et queixes sinó que t’organitzes. Ressituació dels vells actors – s’han fet com més globals, dient que tenien un paper supra local. CIU model centralista a l’interior de Catalunya. Intent de situar les locals en el tema del procés.  S’han volgut situar com a garantia davant del caos. Però no han sigut capaços de contrastar. Han contractat un community manager però no han utilitzat la xarxa realment. Reflecteix millor una pluralitat que existeix, cat s’ha fet més plural en els últims 36 anys. No són una nova sigla, han treballat en la lògica de la confluència. Sembla que els nous actors son multi-identitaris, Jaume Asens, promiscuitat política.  Menys jerarquia en les noves formes polítiques. No tant confiats que a través de les institucions es poden canviar les coses, voluntat de recuperar institucions peró sense perdre la posició fora. Agenda – no és una crisi és un canvi d'època, hem de canviar les preguntes. Nous actors diuen que serem més capaços de solucionar els problema és real, voluntat d’intervenció més enllà de les competències. Quan s’acaben les nostres competències comencen les nostres incumbències.  Temes com treball, ocupació, cohesió social, la vida, la cura,  Consens social demòcrata molt basat en la compensació, el mercat actua després actuarem, ara hi ha lògiques més predistributives, salari, habitatge, educació, elements centrals que evita problemes que després caldria compensar.  Economia compartida, distribuïda, nous models productius, fins on es serà capaç d'incorporar-los.  Superar l’etapa de la participació, que ha sigut compensatòria, a una de coproducció de polítiques. Arribar a diagnòstics compartits, decisió conjunta, que no tot passa pel sedas de la institució, la institució es important perquè es nostra.   Important ser cada vegada és politècnics.  Avaluació – assignatura pendent, l’excepció i vàlua???? Polítiques d'ocupació, polítiques locals on es faci l’avaluació compartida amb els actors socials. Tema pendent – treballar en espais de més descentralització. Més competències i més recursos – reestructurar les conselleries, treballar en lògiques unitats territorials més clares, mancomunar esforços treballant en espais de resposta local, ajuntaments de Catalunya tenen un tamany que difícilment poden abordar aquests problemes.

Ricard Gomà Diferència polítics i policies , problema que no ho tenim aquí Polítics – actors.  Eleccions 2015, afebliment establishment. Canvi en la correlació de formes en 1 dècada.  Dos eixos que estructuren – dos grans actors polítics, minoritaris. en la política local i en el procés. Policies – agenda i rols – paper de l’ajuntament en les polítiques públiques. L’estat del benestar del 21 serà de proximitat o no serà – concepte del cicle de via, passaran a tenir un rol central en l’estat del benestar.  Element d’economia social i solidaria , teixit econòmic de proximitat, ocupació digna,  Territori – polítiques de millora urbana de barris. , habitatge, ecologia urbana.  Rols – cal utilitzar les polítiques publiques locals, dimensió institucional i comunitària, com es teixeixen aliances, forjar ciutadania activa i aportar reconstrucció dels drets socials des de la base. 

Josep Serrano  Destaca com el Josep Oliu va rebre el Toni Farrés quan va ser alcalde i critica com el Joan Oliu ha rebut l'Ada Colau ara. Per primera vegada es recupera la il.lusió de fa 20 anys. Tierno Galván– la tasca de l’ajuntament és prestar serveis. Aquesta actitud ha mermat la tasca dels ajuntaments.  Art. 92- correspon als poders públics....  Transformar la realitat vol dir remoure obstacles. Bertolt Brecht – Elogi del dubte -   tu que has dubtat... permet que els dirigits dubtin de tu... Això també s’ha d’aplicar als tècnics. Cal  un rearmament ideològic del servei public, també des del punt de vista tècnic, senzillesa gestió del temps, agendes, que es trepitgi més el carrer Legitimitat democràtica el tema smart city? Posar els juristes al servei de ... treballar més transversalment. Toni Farrés – llei parlamentaria que digui que els polítics han d'estar equiparats a la resta de treballadors

Han pres els apunts: Mogams





el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > Document (222488) - The Noun Project.svg apunts o cròniques

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentation icon BLACK-01.png Presentacions o material projectat
  • Android Emoji 1f4f7.svg Noun Project drawing icon 2123401.svg Imatges
  • Android Emoji 1f3ac.svg Vídeo
  • Android Emoji 1f4e2.svg Àudio


Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Teixim connexions

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Metadata - The Noun Project.svg Metadades

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.


Paraules clau: participació, confluència, biblioteques, canvis tecnològics, municipalisme, infraestructura


Intervinents: Ramon Canal, Margarita León, Albert Terrones, Nicolás Barbieri, Noemí Rocabert, Joan Subirats, Ricard Gomà, Josep Serrano

Persones mencionades:

Projectes mencionats:

Organitzacions mencionades:

Llibres i publicacions citades:



Steel Fire.svg

Aufgabe-ankreuzen.svg Diagnòstic

Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.

Riscos / debilitats / mancances


Oportunitats / fortaleses

Propostes



el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:

  • Cites (què s'ha dit)



  • Alternatives

Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".

Hakka migration map (c).svg


Steel Fire.svg

Lloc

Steel Fire.svg

Mapa d'ubicació

Breathe-network-workgroup.svg

Localització: Escola Mestre Morera · C/ Perafita, 48, Barcelona

Loading map...









Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc


Recycling symbol.svg Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.

Rss Shiny Icon.svg sindicació Atom d'aquesta pàgina Rss Shiny Icon.svg sindicació RSS d'aquesta pàgina Calendar Icon v1.svg Afegir a un calendari amb iCal