Accions

Sobtec 2016 I Congrés de Sobirania Tecnològica 2016-2-19

De teixidora

(S'ha redirigit des de: Sobtec Ier Congrés de Sobirania Tecnològica 2016-2-19)
Esdeveniment ¬ ¬ Congrés de Sobirania Tecnològica

Calendar Noun project 1194.svg

Sobtec 2016 I Congrés de Sobirania Tecnològica

Quan: 19-febrer-2016 · On: Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. · Carrer de Melcior de Palau, 140, 08014 (mapa)

Organitza: Grup Promotor per la Sobirania Tecnològica






Steel Fire.svg

Documentació

· apunts · diapos · Imatges · vídeo · àudio ·

Apunts i cròniques

Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.

Apunts







Apunts copiats al wiki:

  • Copia dels apunts presos al etherpad: http://etherpad.guifi.net/p/sobtec16
  • Presos per @xbporta, Dvdgmz@SenseFils, &drea, mogams @SeguimFils, @antoniopolonio, roger baig, mogams @SeguimFils, Dvdgmz + 5 autors sense nom
  • Versió 11395 Desat Febrer 29, 2016

#SobTec16 Ier Congrés de Sobirania Tecnològica

19 de febrer ·························································

Link: https://cincopa.com/~AEFA-VtBbMaZ#

El Roger i la Laura de Stop Pujades , el Miguel Álvarez de Nación Rotonda , la Lali Corralero i la Mari Angeles de Las Kellys , l'Isabel Benítez de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) i el Jose i Xenxo de Correscales

Es tractaran temes com el transport, el treball sexual, la precarietat laboral i la divisió sexual del treball.

Durant la sessió d'obertura El Roger i la Laura, de Stop pujades ( http://stoppujadestransport.blogspot.com.es/ ) parlen de la T-mobilitat, dels grups inversors (94% de capital privat) que hi ha darrere (CaixaBank, Fujitsu, Indra,...) i dels beneficis milionaris que n'obtindran. Gran part de la informació està recollida en un document disponible a la seva web ( https://drive.google.com/file/d/0B3-NRBh84TngTkZVb1ZLMHBrdjg/view ). Una de les parts escandaloses de la T-Mobilitat és el descompte que oferiria CaixaBank a aquelles persones que decidissin cedir les seves dades a l'entitat bancària. Tenint en compte que la targeta de transport aniria vinculada a la targeta de dèbit/crèdit és evident que la informació no només recauria en les estacions d'entrada i sortida dels transports públics, sinó que es podrien definir hàbits dels usuaris creuant dades.

Després, Miguel Álvarez, de Nacion Rotonda ( http://www.nacionrotonda.com/ ), ofereix un tast d'imatges aèries d'obres d'urbanisme "mal" planificades i posa en evidència el llast de l'especulació urbanística. Posa exemples de fotos de la zona del Besòs, diverses rotondes repartides per l'estat espanyol i una autopista de 2 kms a les rodalies de l'aeroport d'Alguaire (Lleida). Hi ha imatges curioses, com rotondes que vistes des de dalt fan dibuixos ( una cara somrient, el Yin-Yan, ... ).

Segueixen, Las Kellys ( https://www.facebook.com/groups/LASKELLYS/ ), que expliquen l'origen del seu nom ( Las que limpian las habitaciones ) y com, quasi sense adonar-se'n, van crear un col·lectiu de denúncia de la precarietat laboral que pateixen les persones que treballen com a cambreres d'hotel. Inicialment, els hotels tenien personal contractat que s'encarregava de netejar i deixar a punt les habitacions, en els últims anys s'ha vist com el personal contractat ha sigut despatxat i subcontractat de manera que, per començar, es perdien els acords recollits en el conveni d'hosteleria. Els salaris s'han anat precaritzant (2,50€ per una habitació, 3,50€ si és una suite), el perfil de la gent contractada ha variat (ara agafen a persones immigrants perquè es queixen menys per por) i, tot i l'importància de la seva feina, quan hi ha esdeveniments com el MWC, que les habitacions es paguen a preu de temporada alta, l'augment de preus no repercuteix en els salaris de "Las kellys".

Seguidament parla Isabel Benítez, de la Coordinadora Obrera Sindical [COS] ( http://www.sindicatcos.cat/ ).

Segueixen dos vaguistes de Telefònica, que expliquen com la multinacional els va acomiadar externalitzant els serveis, els va animar a capitalitzar l'atur per crear les seves petites empreses per seguir treballant com externs de Telefònica i com, any rere any, l'empresa va anar reduïnt els preus dels serveis contractats, arribant a deixar el sector en una situació insostenible. Davant d'aquest escenari, les persones treballadores afectades directament, tant les de Telefònica, com les autònomes i d'empreses subcontractades, es van posar d'acord per fer una vaga que va durar diverses setmanes i dues ocupacions a la botiga Movistar del Portal de l'Àngel. D'aquesta vaga en va sortir la Marea Blava, que durant aquest cap de setmana portava a terme l'acció correscales ( http://correscales2016.org/ ) per poder recaptar fons per la caixa de resistència.

Tanca l'acte Manuel Delgado ( http://www.ub.edu/grecs/membres/manuel-delgado/ ), que explica com a través de la història ha Barcelona ha patit altres MWC (exposició universal de 1888, Barcelona 92, Fòrum 2004, ... ). Aquestes macroexposicions han condicionat fortament el model urbanístic orientat a ser una ciutat aparador des de finals del segle XIX. Fa referències al Barri Gòtic, que no és gòtic, a la zona de la Plaça Espanya, al Poble Espanyol i a les execucions urbanístiques durant els anys de la república, que no van diferir en res amb les de l'època anterior. Durant la xerrada recomana algunes lectures:

Delgado també menciona l'influència que Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona durant el règim franquista, va tenir sobre el desenvolupament urbanístic Barceloní. ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Porcioles_i_Colomer )

20 de febrer ·························································

SpiderAlex - Estratègies de resistència vs màquines de vigilància  ·························

Sobirania tecnològica són diversos factors, alguns criteris:

software sigui lliure i es pugui estudiar

hardware sigui lliure

internet sigui lliure, neutral, tinguem servidors autònoms sostinguts per la gent

protegim les nostres comunicacions

tecnologia es faci per durar, no obsolescència, i pensada per ser apropiada

Llibre sobre sobirania tecnològica que presenta Spider Alex 

http://www.plateforme-echange.org/IMG/pdf/dossier-st-cast-2014-06-30.pdf

5 eyes https://www.privacyinternational.org/node/51 

hacking team (empresa que ven software d'espionatge als governs) https://en.wikipedia.org/wiki/Hacking_Team 

Esta es la lista de países que contrataron, o mantienen contrato, por software y servicios del grupo Hacking Team cuya seguridad ha sido vulnerada y sus documentos, supuestamente, filtrados.

http://hipertextual.com/2015/07/los-paises-iberoamericanos-que-usaron-a-hacking-team-para-espiar 

The authors on this report have been independently investigating malware and phishing campaigns in Latin America.  

https://citizenlab.org/2015/12/packrat-report/

Concepte "ombra digital" / digital shadow  que generem al fer servir les tecnologies digitals i que construim amb les nostres interaccions i amb les dels altres amb nosaltrs o sobre nosaltres.

https://en.wikipedia.org/wiki/Digital_footprint

video sobre ombra digital : https://vimeo.com/106165094 

No només nosaltres deixem petjada digital sino també les nostres relacions.

Metadades - http://www.zeit.de/datenschutz/malte-spitz-data-retention

Estratatègies de resistencia:

Sempre hi ha eines, però les enies canvien, es tornen insegures,... es tracta de pensar en una actitud mental, per mitigar determinats riscs.

Perspectiva holística de la seguretat: física, cibernètica, s'ha d'aprendre a tenir pràctiques segures.

"Estratègia de fortificació + estratègia de decreixement (deixa de fer servir apps que no fas servir, no postegis tot, recicla i recombina hardware, realment necessito posar les meves dades reals als serveis que faig servir.

Perquè hi ha aquest afany de twittejar-ho tot? 

Ofuscation/Camuflatge - fer servir soroll per qui et monitoritza

Fortificació, crear barreres, no facilitar l'accés als teus equips

Diversificar (tenir diferents identitats digitals) una mateixa persona pot sentir-se més còmode presentant-se en diferents identitats (personal, amiga, activista, professional,... )

No hi ha bona formació en tecnologies a l'escola ni a la feina, ho hem de fer nosaltres mateixos, autoformar-nos individual i col.lectivament, ser més intel.ligents i apostar per alternatives de sobirania tecnològica.

Torn de preguntes i intervencions del públic

Es diu que es pot "punxar" una veu, vigilar no només a través de números de telèfon sino amb tons de veu, independentment del número que truquis. - voice monitoring / tracking? 

És fàcil accedir a software per accedir a trucades de mòbil

Cas Apple es va negar a fer possible accés telèfon del tirador d'un tiroteig perquè això seria tirar a terra seguretat per tothom que fa servir iphone

http://internacional.elpais.com/internacional/2016/02/17/actualidad/1455702891_642434.html

Apple es vol posicionar com que actua èticament inclús davant FBI.

Si o hi ha tecnologies d'encriptació no hi ha economia digital, és per això que empreses són prudents.

Però no podem estar segurs que no hi hagin portes de darrera.

El hardware lliure està menys desenvolupat. Pot ser que et compris un router xinès i incorpori "portes del darrere"

Plataforma per protegir-se en entorns online https://securityinabox.org/en

del Tactical Technology collective

Mencionen https://guardianproject.info - una gent bastant guapa ;) 

SpiderAlex comenta que és del que hi ha millor d'encriptació per correu per mòbil però que troba la pega que et cal compte de gmail.

·························

SOBIRANIES EN INFRAESTRUCTURES Xarxa Telecomunicacions de Comuns

Roger Baig i Roger Pueyo de Guifi.net farà una anàlisi crítica breu dels models econòmics i de xarxa imperants i de les seves conseqüències sobre l'estat de les infraestructures de telecomunicacions, servirà per introduir les propostes de guifi.net i els resultats aconseguits fins ara. També es presentaran les línies de treball actuals i futures i es discutirà com Barcelona pot esdevenir una referència dins de guifi.net a través d'accions concretes.

Foto - torpedes de fibra òptica - un jazztel i un telefònica, i a la dreta el coure, duplicitat i deixadesa -> aquí estem 

Hem portat el concepte de comuns al camp de les telecomunicacions - la tragèdia dels comuns - quan els elements naturals ens deixen de regular , si tu no exhaureixes el recurs el teu company ho farà, a no ser que es prengui consciència de la vàlua del bé comú en qüestió i s'implementin els mecanismes de governança per evitar-ho - Elinor Ostrom (Premi Nobel per mostrar que els comuns són sostenibles si es compleixen determinades condicions)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Elinor_Ostrom

Guifi.net va començar amb antenes - 

Pels routers xineos amb backdoors s'ha de treure el firmware i instal·lar-ne un de programari lliure.

Ténen infraestructures (fibra, conductes, etc) / active network (network equipement, bussiness & operation support) / Support services (residential public & business) / End uses

Monopolis estatals: electricitat, correus, trens, ... durant els 90 es van privatitzar (liberalitzar).

Electricitat es va separar producció distribució de comercialització al privatitzar (la distribució es va deixar com a "monopoli natural")

Telecoms es va privatitzar tot en bloc - Cada empresa de telecos tira la serva propia infraestructura per oferir serveis (model vertical)

Altres models: compartir infraestructura passiva, reducció de costos

Telofonia mobil: 3 antenes i 3 torres per telefonia mòbil, 1er pas: compartiu la torre. 2on pas: compartiu l'antena

Model: infraestructura passiva un operador, infra. activa un altre operador i serveis en competència

Model guifinet: passiva i activa siguin compartides (amb paper voluntariat també) i servei sigui on es doni negoci o altres formes activitat.

Idescat 2013 - accés a internet i ample de banda per comarques , Osona supera la mitjana europea (on va començar guifi.net

Paradoxa Terra Alta: molt accés a internet i molt poc ample

Osona: més ample de banda que accés a internet, hi ha gent que fa servir serveis de guifinet que no requereixen accés a internet

S'observa una correlació entre col·laboració administracions públiques i expansió xarxa comuns. No només per aportació econmica, per accés a teulades i espai públic.

Què fa guifinet?

Ensenya la gent com interconnectarse en local fins a connectar-se al món

Suma: voluntaris+admin pública + organitzacions (empresaris, cooperartives, associacions

Com?

Fundació Guifinet > Common Pool Resource (CPR) )

i governança 

Infraestructura en comú - Comunicació - llicència - monitorització - resolució de conflictes (Conciliació, mediació, arbitratge) - declaració de despeses, acords de col.laboració - compensació econòmica (q. es vol desenvolupar amb la Comissió)

La governança es va construÏnt conforme la gent es va incorporant. 

La llicència és un element clau per regular el que es fa. La Fundació juga el paper de garant, d'autoritat que pot denunciar si algú no compleix llicènica.

Perquè una fundació? la figura legal de fundació és poc democràtica com a organisme, però està lligada a uns estatuts; en una fundació l'objecte fundacional definit als estatuts no es poc canviar, en d'altres tipus d'entitats legals sí, per això es va triar la figura de fundació.

Es fan servir metriques objectives i públiques

Implementen un sistema de compensacions, hi ha transparència en el que s'ha invertit en infraestructura. I es té en compte i es confronta amb l'ús que cada agent que fa activitat econòmica fa de la infraestructura. Fundació és qui fa això.

ens mira d'explicar els sistemes de compensació econòmica i com ho estan fent de manera que sigui el màxim de transparent possible (CAPEX i OPEX) - 

un model basat en Commons and Collaborative economy que ha de ser: disruptiva (però saludable i robusta), transparent i no discriminatoria (economia justa i alts standards de'ètica empresarial); eficient i sostenible a llarg termini, bestr practices, organic i no especulativia (mitigació de risc) 

Què es pot fer des de l'administració pública? S'ha de pensar com a mínim a nivell municipal. 

Cal desplegar  el next generation networks

que siguin serveis smart realment

fibra simètrica, que la pujada i baixada de dades sigui igual

i sobretot per evitar el frau  (EU and regulatory compliance) 

Proposta guifinet: format universal (per articular la capa d'accés -com a mínim)

Cada "manguera" porta diversos cables i cada cable diverses fibres. Cada fibra pot portar un volum altíssim d'informació.-> recurs infinit 

Proposta: quan algú fa obres a un carrer pot posar una manguera i quedar-se un conducte-cable per al seu ús i un altre pels comuns.

Si les obres les fa l'administració que se'n quedin una pels serveis públics.

Resta per us privat (comercialitzar-ho).

I no cal posar més mangueres pel mateix, lloc, no cal.

Guifinet fa trobades cada dijous a Barcelona.

Guifilabs són oberts. http://exo.cat/guifilab/

Cada any es fa una trobada de la comunitat.

Torn de preguntes i comentaris ···········

Guifinet no és un servei d'internet gratuit, es reparteix l'excedent en generar el valor social. Es pot navegar per web sense pagar, però no serveis dedicats com Netflix o Youtube.

Preguntesn si fibes que va tirar amena, ono, etc... quedaran mortes o es poden reutilitzar. Es podrien aprofitar però no hi ha transparència d'on són.

Cas: caixa laietana en re-estructuració (va anar a caure a BAnkia) va donar fibra que abandonava a Fundació Guifi pels comuns.

Google i Facebook tenen tendència al monopoli, per això estan començant a fer infraestructures de connexió a Internet

Pensa la economia i la política  com un sistema operatiu hackejable. S'ha d'entendre com funciona per poder fer el que t'interessa. 

  • stack polítics volen combustible per ser re-elegits
  • stack tècnics tenen feina assegurada > volen poca feina > estan en molts fronts > tenedixen a externalitzar per sortir-se'n > cal donar-los propostes ben definides (ordenances,e tc...)

·························

MUNICIPI I TECNOLOGIA: On som i futurs possibles

Dario Castañé de Pirates de Catalunya @partit_pirata explicarà la seva visió de la situació actual tecnològica als nostres municipis, arran de la seva experiència com regidor i informàtic, respondrà la pregunta "Estan les nostres dades segures als Ajuntaments?" i exposarà possibles alternatives per assolir la sobirania tecnològica plena i fer front als reptes del futur.

REgidor a Igualdad des de maig de 2015 , diu q cada municipi és un món

  • 1- Problemes tecnolgògics actuals als nostres municipis
  • 2- Què podem fer avui 
  • 3- Futurs 
  • 1- Problemes tecnolgògics actuals als nostres municipis

L'administració púlica tendeix a fer molta fanfàrria de las eva activitat i després veiem que fan els serveis sense pensar i sense conlsultar experts, els tècnics no estan tan al dia com podria estar-ho algu del sector privat 

Probelemes actuals:

a.  programari privatiu i formats tancats - 

ajuntament d'igualada tots els sistemes operatius Windows XP - programari antic 

manca de privacitat

que inversió en tecnologia vagi a Microsoft (o altres corp multinacionals) no reverteix en el territori

i són despeses d'alt cost

formats tancats impliquen falta interoperabilitat i perill de pèrdua d'informació perquè d'aquí uns anys pot ser difíicl de recuperar

b. comunicacions , dispositius i infraetructures poc segures

principalment la comunicació és correu electrònic, depén de la seguretat dels servidor de correu

cas igualada: microsoft exchange, servit per la Diputació

Ara tame es fa comunicació per whatapp entre regidors, tècnics, etc...

nivells seguretat missatgeria per ordre signal, terminal, whatsapp

Un ordinador difícilment pot no actualitzar-se a un sistema operatiu nou. En els telèfons mòbils es deixen de suportar els dispositus en noves versions del OS (per exemple Android) i allà et quedes amb el sistema vell i les seves vulnerabilitats.

Web amb xifrat feble: 9 de cada 10 ajuntaments (estudi Sophos, 2015) afectats que tinguin portal obert

nivell de xifrat ssl de servidors d'admin pública, va fer estudi i la "nota" és molt baixa

Hi ha pàgines de tràmits electrònica de l'admin pública que han sortit molt poc segures en l'avaluaició.

c. entignyeria social

punt feble som els humans, és fàci treure'ns info i utilitzar-la

d. un us molt pobre de les TIC 

2. Què podem fer avui?

  • migració a software lliure
  • ús formats oberts i opendata
  • més inversió en seguretat TIC, corregir les vulnerabilitats
  • auditories tècniques externes
  • pràctiques d'open governament
  • millor formació als funcionaris

Com?

aneu a regidors, els que trobeu més propers, que demanin informació

s'ha de fiscalitzar govern, seguir que fan i demanar que facin

3. futurs possibles

Hi ha dues vies:

1984 de les corporacions treien poder estats i amb tribunals que poden actuar contra interés públic

descentralització, municipalisme conscient..

possiblitats bitcoint no com a moneda sinó com a forma de fer, per exemple, contracte per consens de la comunitat, smartcontracts que no es poden alterar fins que es consensua entre tots els actors de la xarxa

això es podria fer a nivell municipal, no ens calen institutcions més altes

Bases dades descentralitzades també fan servir aquestes tecnologies

bigchaindb

possiblitats descentralització municipalista, no caldrien diputacions, ni generalitat, ni unió europea, no calen grans entitats, amb el municipalisme n'hi ha prou

implica un canvi de concepció, implica actuar per consens, reutilitzar, compartir

assolir una xarxa de municipis que consensés estàndards i que re.utilitzés el que es desenvolupa

Torn de preguntes ··················

Més que el navegador que es fa servir és el servidor

podem tenir seguretat informàtica admin pública sense ruptura capitalisme actual?

  • sí, en teoria
  • no del tot en la pràctica perquè maximitzen benefici no seguretat

·······················································································

Software libre en Venezuela, sobirania tecnològica

Rafel Rico Ríos

@rafaelricorios

Disparadors de les TICS

>Increment dels fluxes de capital internacional: consequencia del neoliberalisme

>Nous "nichos" per l'inversió financiera

>Forma de incrementar la productivitat de empreses, i el coneixement deventa dominació

>Desenvolupament de l'industria militar

SAIC:desenvolupa sistemes informátics per gobern EEUU. 

Documental "RESCATE DEL CEREBRO DE PDVSA" (Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=nLNt63lHc_Q)

Migració a programari lliure de tota l'administració veneçolana:

  • Tot el procés s'intenta portar a terme amb recursos propis interns de l'administració (departaments de TI existents, etc.)
  • Només en casos concrets s'acut a recursos privats externs, tot i que es prioritzen les organitzacions cooperatives.
  • A causa d'això, comencen a aflorar cooperatives tecnològiques per donar servei a aquest programa de migració. Algunes encara existeixen.

·······················································································

VIOLÈNCIA MASCLISTA I NOVES TECNOLOGIES

Taula rodona amb la Maribel Guillamón de Noestasola, el col·lectiu Memes Feministas , i la Eli Vivas i la Isabel Muntané del Màster Gènere i Comunicació de la UAB

Les eines interactives que ens permeten les noves tecnologies són a la vegada eines per construir una informació feminista que treballi per l’activisme, per canviar la realitat de les violències masclistes que patim les dones i qualsevol persona que no compleix amb l'estereotip d'home blanc, heterosexual i productiu.

La única pàgina q recull la realitat dels feminicidis al món

http://www.geofeminicidio.com

Parlen de periodisme de dades https://public.tableau.com/s/

Participación en los espacios virtuales- 

internet un mundo masculinizado, 

agresiones dirigidas hacia personas y hacia comunidades virtuales o plataformas femeninas para destruir el discurso feminista, por ejemplo Pikara magazine, una plataforma eliminó unos vídeos.

Interent es un espacio libre de roles y esterotips de género?

ejemplos =  qué aparece si buscamos futboleros o futboleras / periodistas / ... hombre empoderado, dominante y una mujer papel sumisa, cosificada, relegada a tareas reproductivas

videojuegos con roles para mujeres y roles para hombres - violencia simbólica - sustenta la base de lo que puede llegar a ser un feminicidio

Ciberacoso, grooming, ciberbullying, sexting, agresiones sexuales, violencia en la pareja o ex pareja 

nuevas tecnologías = arma de doble filo

violencia de control en parejas adolescentes a través de las TIC (nuevas tecnologías) violencia psicologica 

qué grado de conciencia tienen los adoslescentes acerca de los estereotipos y acerca de la violencia de control? - método encuesta de instituto secundaria - contraste en función del sexo y del centro educativo

diferencia: control sutil (acciones como pedir a la pareja explicaciones si no te contesta...) están normalizadas no se perciben como acción violenta, violencia directa (pásame tu ubicación, no aceptes a tal persona)..violencia rechazada, por contra acceder a las redes sociales cuenta de la pareja está aceptada - mitos románticos, basado en el control, la identidad del individuo ... no tengo nada que esconder amor / confianza / control

Diferencias significativas entre centros - progama de sensibilización -> más capacidad de difierenciar . bidireccional (tanto chicos como chicas son víctimas) pero cuando la víctima es una mujer, situación de vulnerabilidad social. 

http://micueva.com/alta.php

http://navegacionsegura.es

·······················································································

SOFTWARE LLIURE EN L'ÈTICA I LA PRÀCTICA

Richard Stallman parlarà sobre els objectius i la filosofia del moviment del Software Lliure, i l'estat i la història del sistema operatiu GNU que, amb el nucli Linux, és actualment utilitzat per desenes de milions de persones a tot el món.

que no siguem "usats" (enlloc de usuaris) de facebook ni fem q ningú ho sigui #sobtec16

users control the program or the program controls the users

codi font / codi executable - ingenieria conversa - eres libre dec ambiar el programa si primero accedes al codigo executable... la libertad requiere el acceso al codigo fuente.  donde cada usuario es libre de camibar sus copias separadamente , el control por separado es escencial pero no basta, pq no todos saben programar, hace falta el control productivo, 1 la libertad de colaborar con otros usuarios . 2  libertad de hacer copias exactas y reglarlas o venderlas (distribución no comercial, compartir es bueno y debe ser legal) ,  3 poder hacer tus versiones cambiadas. Si hay estas 3 libertades es software libre.El software privativo, es 'privativo' pq priva de su libertad a quienes lo usen.

Un programa es una herramienta, una canción no, una canción no tiene pq ser libre pero tiene que ser compartible. 

El 'dueño' es consciente del poder q tiene sobre sus usuarios, integra funcionalidades malévolas, por ejemplo el el swindle de Amazon- q espia a los usuarios , si el usuario subraya algo, se envía a amazon, o si entra notas ... un dispositivo orweliano 

La funcionalidad de no funcionar, de bloquear lo q el usuario querrá hacer, cada programa omite funcionalidades deseables Digital Restrictions management  (DRM) - discs blueray. Amazon - 2009- se vio q amazon había borrado 1984.Amazon fingió prometer q no lo haría más ;)  http://www.nytimes.com/2009/07/18/technology/companies/18amazon.html?_r=0  Amazon Erases Orwell Books From Kindle

Apple fue el pionero de la censura de aplicaciones. - cuando los usuarios de las ithings podían romper el sistema -> jail break 

Puertas trraseras universales - Windows XP - Mircrosoft no lo aceptó nunca, usuario indefenso, en Windows Vista microsoft admite la existencia de la puerta trasera. 

ningún estado debería usar programas privativos, si lo usas, es una lastima para ti pq pieredes el conrol sobre tu información.

si los estados pierden el control de su informática, han cedido el control de la inforamtica a manos privadas, no responde ante el pueblo.

http://www.gnu.org/philosophy/government-free-software.html  Measures Governments Can Use to Promote Free Software

teléonos móbiles -> dispositivos de escucha - hay que sacar todas las pilas del teléfono para asegurarse de q no pueden escucharte, y hay teléfonos q no permiten -> el sueño de Stalin 

EStándares éticos, hace 30 años cada vez que se descubria un malware se dencunciaba, 

Lanzamiento sistema operativo gnu en enero 1984 - todos los sistemas operativos eran privativos , hacía falta desarrollar un sistema operativo libre 

en 1992 teníamos casi todo el sistema, pero faltaba el Kernel - Linux en 92 se libertó publicando el codigo fuente licencia libre - combinacion GNU + linux - por primera vez se podia comprar un PC y usarlo enlibertad.

HAy variantes, distro (distribuciones) y en cada distibución se pueden añadir programas privativos. hay unas 10 distribuciones totalmente libres

GNU/Linux Distros http://www.gnu.org/distros/

Ubuntu - no libre  - "intentamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario" 

Licencias libres -licencias débiles // GNU GPN - General Public Licence 

non-free javascript programs 

software como servicio - para tener el control de tu actividad informática necesitas tu copia de un programa libre - algunos programas privativos tienen puertas traseras universales 

bueno mirons, se m'acaba la bateria! i he de marxar, a veure si algu de vosaltres segueix recollint les notes! ;-))))

ciao! 

Jo he pujat fotos a Commons: https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:SobTec16

Han pres els apunts: xbporta, Dvdgmz, &drea, Mogams, roger baig



Vídeo

Enregistrament audiovisual de l'esdeveniment o continguts audiovisuals relacionats.


Municipi i tecnologia. On som i futurs possibles

Àudio

Enregistrament sonor. Echo (Notifications) logo.svg fes click per escoltar-lo

el taller Noun 21753 cc.svg

Col·labora completant o afegint la documentació que falta.

Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

Hi ha: > apunts o cròniques > vídeo > àudio

No s'ha incorporat documentació de:

  • Presentacions o material projectat
  • Imatges



Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú

Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment: extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.

Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Continguts relacionats

Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.

Paraules clau: sobirania tecnològica


Intervinents:

Persones mencionades:

Projectes mencionats:

Organitzacions mencionades:

Llibres i publicacions citades:



Fotografia: Jae 2009 CC-by-sa 2.0 Wikimedia Commons. Cusco, Perú
Steel Fire.svg

Resultats

Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.



S'hi ha dit

Coses significatives que s'han dit.


Conclusions

Conclusions a les que s'arriba.


Acords

Acords presos en aquest esdeveniment.


Tasques a fer

Tasques que s'ha previst fer.


Temes pendents

Temes que caldrà tractar en propers esdeveniments.


Preguntes obertes

Preguntes que queden obertes.


Alternatives

Identificació d'alternatives existents



Steel Fire.svg

Mapa

Localització: Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. · Carrer de Melcior de Palau, 140, 08014

Loading map...








Teixidora Rĕzboiul saŭ stativele 1898 PD.svg

el taller Noun 21753 cc.svg

Noun project - plus round.svg Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest

(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)

Afegir esdeveniment que sigui... Noun project - plus round.svg amb mateixos organitzadors i lloc Noun project - plus round.svg al mateix lloc