TeixiReptes: 
Embaràs a qualsevol preu? Una aposta des de l'economia solidària 27/10/2019
De teixidora
Embaràs a qualsevol preu? Una aposta des de l'economia solidària
Quan: des de 27-octubre-2019 fins a 27-octubre-2019 · Hora: 11:00 - 12:30· On: Fabra i Coats. Sala: Àngela Graupera · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona. (mapa) · Llengua: ca-català Organitza: Xarxa d'Economia Solidària (XES)
Hashtag:#FESC2019_Xarxes socials:
@xes_cat
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va començar l'any 2012 i és un aparador de productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la nostra vida quotidiana a través de l‘Economia Social i Solidària (ESS): habitatge, alimentació, oci, educació, comunicació, tecnologia, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, formació i educació i tecnologia, entre altres. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català. Cada any la fira té un programa d'activitats amb reunions, xerrades i debats, part de les quals es .
“… Aquesta sessió tracta sobre:
Com podem i volem, des de l'economia solidària, donar resposta al desig de moltes persones de quedar-se embarassades.
- Cos cooperativa de salut
- Ponents: Pilar Roca (Cos cooperativa), Paula Arce, Esther Vivas, Gracia Trujillo,
- Eix: 3. Avançant
- Taula rodona
Documentació d'aquesta sessió
· 
apunts ·
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/fesc19embaras
Mireia Bosch> Volem posar damunt la taula la maternitat i l’assistència a la reproducció.
És un tema no abordat, però hi ha atac per les clíniques de reproducció assistides.
La reproducció assistida és la selva. Volem poder-hi reflexionar.
Començarem amb la periodista Esther Vivas (https://esthervivas.com) i autora del llibre Mama desobedient.
Segons un article de la Laura Aznar de 2018, l’estat espanyol té la taxa de fecunditat més baixa i és dels països en què els fills es tenen més tard. Aquest és un tema que hem d'abordar no només des de perspectiva mèdica, com s’està fent fins ara. Quin espai ens deixa el capitalisme per fer-ho?
'Esther Vivas>' La infertilitat és un dels grans tabús de la maternitat, juntament amb la pèrdua gestacional i la depressió post part. Xoquen amb l'ideal de maternitat que ens han venut.
Jo vaig patir infertilitat, i he plasmat la meva experiència en el llibre. On també parlo de maternitat, lactància... satisfacció personal.
Les dones nascudes en els anys 70, teníem la il.lusió que quan volguessim tenir fills ens podríem quedar embarassada. Les nostres mares parien amb 20 i pocs anys. Amb 30 llargs costa més.
20% de dones nascudes el mateix any que jo, 1975, no tindran fills, la majoria perquè no hauran pogut. El dret a ser mare no es podrà complir perquè l'entorn no ho permet, degut a diversos factors:
1. Problema socioeconòmic fa que postposem la maternitat. Dificultat per trobar feina estable, habitatge, conciliació...
2. Crisi ecològica i mediambiental: endometriosis, ovaris poliquístics... La crisi ecològica impacta en la fertilitat humana i també a nivell global. L'alimentació, espècies animals i vegetals.
Sovint es viu des de la vergonya, soledat, culpa... però sovint té causes socials, polítiques, estructurals.. Sovint són viscuts individualment i sembla que només afecta les dones.
La infertilitat masculina existeix i va en augment. La qualitat del semen, en els últims 40 anys, ha disminuït el 50%. Aquesta infertilitat, la masculina, encara és molt més tabú. La mirada patriarcal envers la fertilitat carrega la responsabilitat en la dona. Això trunca projectes de vida.
És un problema social que s'ha d'entomar socialment.
Edat de 1r fill a Espanya: 32,1 anys, l'edat més elevada d'arreu del món. Això dificulta més encara tenir el segon fill, que és un desig del 50% de les dones que volen ser mares. Les dones de mitja tenim 1,3 fills.
Estem davant un problema social i polític.
L'administració pública i l'Estat se'n renten les mans, i al mateix temps pressionen perquè tinguis fills. La piràmide demogràfica s'inverteix, hi ha pressió perquè tinguis fills, però des de l’Administració ningú assumeix responsabilitat de ‘qui se'n farà càrrec?’. No hi ha suport a la maternitat: baixes de maternitat només de 4 mesos que no són compatibles amb donar la teta en exclusiva 6 mesos, tal i com et diuen que has de fer; ...
Gran paradoxa: la baixa de maternitat s’ha mantingut igual des de fa molts anys; en canvi, la baixa de paternitat, els últims 3 anys, s'ha ampliat de 2 a 8 setmanes. Està bé augmentar la baixa masculina, però també la femenina per fer-la compatible, entre d’altres, amb lactancia exclusiva.
Els tractaments de transmissió assistida ens han de resoldre un problema que no és tant tècnic com polític. Si la fertilitat femenina cau, no té veure amb el nostre desig de ser mare, sino que xoquem amb precarietat de vida, laboral i de context socioambiental. Cal donar solucions polítiques a problemes polítics. Cal: garantir llocs de treball estables, ben remunerats, accés a l'habitatge a preus assequibles... Tot això implicaria un augment de la fertilitat humana.
Les tècniques se'ns venen com a solució. Em congelo els òvuls?
La congelació d’òvuls no implica congelar la fertilitat i sí que suposa un tractament amb potencials efectes negatius en la teva salut com a dona. Quan potser vulguis emprar-los, caldrà veure quants seran viables i si tot el tractament et permetrà o no quedar-te embarassada.
Donen respostes individuals a un problema col·lectiu.
Maternitat subrogada també vinculat a tècniques de reproducció assistida. La mare que s'embarassa signa que no tindrà veu ni vot en l'embaràs, el nadó tampoc té els drets reconeguts (a vincular-se a la mare que la gestat). Mercantilització d'un procés biològic com és l'embaràs. Problema de desigualtat molt important.
Cal reivindicar maternitat en clau feminista i emancipadora! Això avui dia sona "carca", ens relaciona amb els moviments mal denominats "pro-vida". La maternitat ha estat segrestada per les mentalitats conservadores, patriarcals i reaccionaires. Les dones no podem decidir.
Part: terreny fèrtil per exercir violència envers les dones.
Mireia Bosch > Gracia Trujillo és activista feminista i queer.
“El cuerpo femenino es disciplinado para ser maternal”, frase de Beatriz Preciado
“Una mujer restaura su mala imagen como mujer al ser madre”, Simone de Beauvoir.
Invitación a reflexionar sobre las maternidades no heteronormativas.
Instinto maternal vs. mandato social
Gracia Trujillo
Es fundamental pensar en las maternidades no heterosexualidades. La heteronormatividad es un marco del que es difícil escapar.
Maternidades heterosexuales vs " las otras"? Familia heterosexual vs las "otras"?
Pugnamos para desmontar las mal llamadas “otras” (familias, maternidades…).
Las múltiples formas de organizarse aportan muchas opciones y riqueza al marco amplio de las maternidades, no sólo a las no heteronormativas.
MaPaternidades
Nuestra familias no heterosexuales. Cómo hacer para pensar en formas de reproducción y crianza alternativa. El camino más fàcil para las maternidades no heterosexuales es acudir a la clínica. Nos lo ponen casi imposible para salir de esta opción.
Las familias no heterosexuales han estado siempre allí. Las mujeres homosexuales han tenido hij@s desde hace mucho. Han buscado la manera: con amigos, con otras parejas gays…
El escenario actual cambió con la modificación del código civil que posibilitó el matrimonio homosexual. Desde 2007 se pudo registrar un bebé y tener libro de familia. Pero el PP puso un recurso a la ley y la mantuvo en suspenso en el Tribunal Constitucional durante 7 años (hasta 2012). Hubo parejas que durante 7 años no sabían si perderían el derecho a matrimonio, si tendrían posibilidad de continuar con su proceso de embarazo...
Las madres tampoco podían tener un libro de familia único en que constara el nombre de las dos como madres.
¿Qué sucede hoy? Para registrar un bebé siendo dos mujeres tienes que mostrar el papel de la clínica en el que has dado el consentimiento de tratamiento in vitro y un certificado de matrimonio. Si yo no quiero entrar en estos procesos (matrimonio, proceso medicalizado... ) no hay opciones legales!
Además, implica empezar un tratamiento de fertilidad cuando en realidad en principio, no hay ningún problema de fertilidad. En cambio, para entrar en el procedimiento clínico nos hacen firmar que sí es así.
¿Qué pasa con la sanidad pública? En la época Gallardón, la Sra. Mato aprobó por decreto ley la expulsión de las mujeres lesbianas y a las mujeres sin varón del acceso a la sanidad pública para acceder a técnicas de reproducción (2014?). Algunas comunidades autónomas asumieron estos procesos como competencias propias, otras (entre ellas todas las gobernadas por el PP) no. En la pública, en algunas comunidades todavía solo se puede inseminar 1 de las dos mujeres de la pareja. No se pueden empezar dos procesos en paralelo. Además tienes límite de edad, 35 años.
Los procesos de inseminación son caros. Desigualdad económica que te puede dejar fuera de un deseo totalmente legítimo. Yo creo que no todos los deseos son igualmente legítimos, pero la maternidad sí lo es!
Reconocimiento legal de homosexualidad y maternidad es nuevo. Años atrás ni se lo planteaban. En los años del SIDA los colectivos heterosexuales, estaban absolutamente estigmatizados, y estaban súper alejados de ese deseo y esa posibilidad.
Justo hoy vamos empezando a cuestionarnos cosas, aún en un marco muy reaccionario.
Chicas valencianas contraatacaron judicialmente contra tener que llevar un documento donde se muestra que han pasado por una clínica. Hoy en día en algunos registros tienes que enseñar el papel y en otros no. Sólo en Cataluña puedes registrar un hijo sin estar casada, en el resto de España no. Fuera de Cataluña, si el bebé nació antes del matrimonio, la mujer que no consta como madre biològica tiene que empezar un proceso de adopción. Lo que implica pasar por un proceso de idoneidad.
Poner en jaque el marco de la heteronormatibidad por el beneficio de tod@s (no sólo de los colectivos LGTBIQ+). Permiten aflorar multitud de formas de organizar afectos, familias, reproducción, crianza… enriquezedoras para tod@s.
Tema de la maternidad subrogada: “no todas las personas que gestan son madres y no todas las que son madres gestan”
Muchas veces te preguntan, ¿Y por qué no adoptais? Pues porqué no es nada fácil la adopción nacional. Son procesos duros y larguísimos. Y la adopción internacional está vetada en la mayoria de paises para parejas homosexuales. El gobierno español debería ponerse las pilas y dejar de firmar acuerdos en estos términos.
La alternativa a la que algunas parejas recorren es la acogida.
Reivindico formas de reproducción más inclusivas, baratas, no medicalizadas... que puedan dar opciones a maś personas.
"Miedo al planeta Queer"
PILAR ROCA
Mireia Bosch > Pilar Roca ginecòloga, mare, àvia. Ens parlarà de la història de la reproducció assistida, des de la seva història personal.
Pillar Roca> Vaig a fer una mica d'història des de la part més vivencial. En los años 80 yo recibía formación y hacía prácticas en una clínica Barcelona, la más prestigiosa a nivel de reproducción. Allí nació la primera niña in vitro del estado y fue llamada Victoria.
También era la época del SIDA. Había una estigmatització enorme a las personas no heterosexuals.
Durant el anys 90 algunes criatures inseminades van anar naixent, totes en el marc de parelles heterosexuals i amb una inversió econòmica enorme. Els laboratoris donaven “visa en blanc” als equips si feien, per exemple, 300 tractaments. Encara avui passa!
Jo, ginecòloga i especialista en tractaments de fertilitat, vaig a anar a la clínica esmentada amb una dona, que era la meva parella en aquell moment, per ser mare. El primer que vaig haver de fer és passar per una psicòloga; vaig haver de fer la petició només com a dona sola (l'acompanyant sempre era l'amiga, la germana, la cosina...), la psicòloga em va rebre amb un "ja saps que és millor tenir un mal pare que no tenir pare". Vam marxar i deixar el procés amb aquesta clínica aquí.
Després d’un temps, la meva parella es va quedar embarassada. Després hem sabut que en aquell moment, vam ser la segona parella espanyola lesbiana en quedar-se embarassada. Qué ens van fer fer? Escollir el fenotip, quin donant voleu? (ara ja no es pot escollir!) Això va ser l'inici dels "nens a la carta", l’esperma pels quals venia de nois joves, estudiants, sense antecedents mèdics com càncer, hepatitis, sida, miopia, estigmatisme...
Encara ara els donants estan molt seguits mèdicament. Els donants en aquests moments legalment només poden tenir 6 fills vius amb el seu semen. Cada donant cobra 50€ per ejaculació. El 60% de la infertilitat en parelles heterosexuals és per causa masculina (hi ha moltes hormones femenines a l'aigua corrent que bevem... contaminació ambiental i alimentària). Els homes més fèrtils a la península són els gallecs. Com a homes joves us recomano que sigueu conscients de si sou o no fèrtils. Feu-vos un seminograma.
El donant no es pot conèixer (com els donants de la resta de donants d'òrgans). Això implica que les criatures nascudes de semen donant mai podran conèixer el seu pare biològic. Cap els 15-16 anys les criatures de tècnica assistida volen saber qui és el seu pare.
Els fills de donants són molt fèrtils. Els fills d'homes amb problemes de fertilitat als que se'ls han extret cèl·lules testiculars immadures transmeten infertilitat als fills mascles descendents (hi ha un estudi pendent de fer-se públic).
La congelació d'òvuls no implica que quan els descongelis puguis ser mare.
PAULA ARCE
Mireia Bosch > LA Paula ha passat per unes quantes fecundacions in vitro i està aquí per compartir el seu procés.
PA> En primer lloc vull donar gràcies a COS per permetre’m estar aquí i pel suport durant el procés previ, l’embaràs i postpart. Tinc una filla de 14 mesos.
Jo no tenia referents de persones que van viure aquest procés de fecundació in vitro, m’hagués agradat molt poder-ne tenir i és per això que he decidit compartir la meva història. Ha estat un procés intens i dur de suportat. Una carrera d'obstacles amb implicacions a tots nivells. Passaré al castellà, perquè és la meva llengua materna y per deferència a la Gracia.
Siempre pensé que cuando quisiera ser madre lo podría ser. Yo no sabía que llegaba una edad en que sería más difícil. Yo decidí serlo a los 36, en el marco de una pareja estable. Aunque la situación con un trabajo de autónoma era difícil, parecía un buen momento.
Empiezas un proceso desgastante a nivel de pareja y empiezas a estar pendiente [para hacer sexo] de cuando ovulas, cada cuando hay que hacerlo… y algo va tensionando y desgastando, empieza a convertirse en un "deber", que en nuestro caso acabó provocando, con el tiempo, el fin de la relación... estuvimos un año intentando quedarme embarazada. Después de un año de intento (a partir del cual ya puedes empezar a mirar qué pasa vía seguridad social) empezaron a hacerme pruebas. En concreto fueron 3 pruebas: histerosalpingografia (muy dolorosa!!!), ecografía de útero y ovarios (pruebas que se hacen vaginalmente, y yo no lo sabía!!!) y un análisis hormonal (tenía la FSH un poco alta, es una hormona que produces cuando vas a ovular, y por tanto, cuando menos óvulos tienes). Con estos resultados de FSH me derivan al hospital. Allí me diagnosticaron menopausia precoz y me recomendaron directamente ovodonación. De repente, yo persona sana, obtuve este diagnóstico que para mi fue devastador. La siguiente analítica, 2 meses después, el FSH mucho más alto. Si en dos meses había aumentado tanto, los médicos activaron las prisas: "Si quieres embarazarte, corre ya!!!" Me dieron el máximo de medicación para estimular la producción ovárica, porque yo estaba “muy mal!!". Yo siento que no tomé la decisión de entrar en este proceso, no sabía qué implicaba, no tenía información sobre el proceso... Por la seguridad social, cada dos días tenía que ir a hacer pruebas... No pude programar nada, ni ajustar mi vida, mi dia a dia laboral, personal… para adaptarla a todo éste proceso en el que ya estaba inmersa.
Con todo y el tratamiento tant bestia, solo produje 1 óvulo (el que ya correspondía con un ciclo natural sin tratamiento!), me lo sacaron, y no fecundó en el laboratorio. Volvemos a empezar ciclo, y esta vez se generan 3 óvulos, de los cuales 0 embarazos. Me tomo un tiempo. Quitan el programa público del que yo formaba parte, y después yo ya tengo 37 años, edad que queda fuera de las opciones públicas, de manera que tengo que ir a la clínica privada. Investigo y veo que hay fecundación in vitro natural sin medicación, y al tercer proceso me quedé embarazada. En total estuve tres años para lograr un embarazo.
Es necesario saber lo que implica pasar por estos procesos. Me alegra ver gente joven aquí.
Intervencions del públic
Preguntes i aportacions del públic, respostes de les intervinents
Mireia Bosch > Obrim torn d'intervenció:
Pilar Roca > 9% de la poblacion d'España són criatures de reproducció assistida.
Gracia Trujillo > Reproducción "artificial" vs. reproducción "natural"
Falta mucha información. Echaros un ojo a los óvulos de vez en cuando, porqué igual cuando quieras tener hijos, no puedes!
Medicalización del cuerpo: si eres lesbiana igual no tienes problema de fertilidad pero te someten a un proceso medicalizado como si lo fueras.
Donantes: no hay registro de donantes! Que sea anónima creo que es positivo y que hay que defenderlo. Cuando se ha perdido anonimidad (Alemania) generalmente ha sido como reacción de movimientos antifeministas.
El otro día, en Francia unas 60-70k persones a la calle en contra de que se vaya a aprobar que un hombre o mujer solo pueda ser madre o padre. Todavía hoy estamos así!
No existe debate y ansiedad sobre de quién es el óvulo donante, sí lo hay en cambio, cuando el donante es varón y dona semen.
Sólo en el caso de enfermedad grave tipificada la información sobre el donante es consultable.
Técnicas de reproducción asistida: hay muchos armarios con este tema. La maternidad voyera nos saca directamente del armario: estamos en la calle, en el cole, en las familias, etc. Muchas familias hetero no cuentan tan claramente que han sido madres a través de tratamientos de fertilidad. Cuidado feministas que las que batallamos siempre somos las que ya estamos batallando siempre!!!
Bancos de semen danés, barato, y ves al donante por internet. Como consigues el registro de la clínica?
Quedarte embaraza de un amigo no siempre es un proceso tan fácil. Hay casos en que funciona bien; pero también se dan situaciones en que el donante después reclama la paternidad, y tal y como están las cosas legalmente hoy, ante una prueba de paternidad la madre no biológica no tiene nada que hacer.
También me gustaría cuestionar un marco legal que no permita más de dos personas criando y formando una familia, solo permite la afiliación de dos. Importante cuestionarlo desde la perspectiva feminista y la maternidad.
Esther Vivas> Registre de donants inexistent, implica no hi ha control real. No poden tenir més de 6 fills però no es pot controlar. El benefici se l’enduen les clíniques privades.
Jo considero que si la persona que neix vol saber els seus orígens és important.
El tema de l'anonimat facilita que persones d'altres països europeus vinguin aquí a fer-se tractament. Les clíniques són les que batallen per mantenir aquest anonimat.
Medicalització també en el cas de mares que volen maternar soles, amb independència.
La Carme Valls diu que: la medicalització està pensada des de la perspectiva masculina. Per exemple, atacs de cor.
En la reproducció assistida podria donar-se menys medicalització, si seguim cicles naturals. Aquesta mateixa medicalització és negativa per la salut de la dona. La manca d'informació, el buit, el silenci... no et permeten decidir.
Esther Vivas> Quan has seguit aquest tipus de tractament hi ha també por al judici i a la interferència dels altres en un procés que sents i vius de manera personal. A posteriori, he sentit important, parlar-ne i escriure'n.
Intervenció> Des de 1 de juliol de 2019 l’empresa Crios ja no envia semen a Espanya.
Gracia Trujillo > Crec que té a veure amb el tema de l'anonimat. Però allà a Dinamarca aquest tipus de donants tenen molt clar que són donants. Era una bona opció, no medicalitzada, que pots fer a casa.
Intervenció: Quins estudis hi ha sobre efectes secundaris en la salut? Com esculls una clínica privada? Quins criteris? Preu = qualitat? Més medicalitzat vs. menys? Més respectuoses vs menys?
Pilar Roca> Dones <30 anys que han patit +3 processos de fecundació ha augmentat càncer matriu, ovari i menopausa precoç
Intervenció> Ens podem retrobar en algun altre espai per continuar compartint?
Mireia Bosch > Sí, ara mirem com generem aquest nou espai
-||-|-
A destacar...
Posa en forma de llista 3 frases destacables del que s'ha dit
Què s'ha dit
- La infertilitat és un dels grans tabús de la maternitat, juntament amb la pèrdua gestacional i la depressió post part (Esther Vivas)
- El problema de la infertilitat és un problema d'arrel política i social relacionat amb la precarietat econòmica i amb la crisi mediambiental. En canvi, es abordat exclusivament des de l'àmbit, mèdic, tècnic i privat. Cal donar solucions polítiques a problemes polítics (Esther Vivas)
- La maternidad es un deseo legítimo que no está al alcance de tod@s (Gracia Trujillo)
- Las múltiples formas de organizarse aportan muchas opciones y riqueza al marco amplio de las maternidades, no sólo a las no heteronormativas (Gracia Trujillo)
- No todas las personas que gestan son madres y no todas las que son madres gestan (Gracia Trujillo)
- El 60% de la infertilitat en parelles heterosexuals és causa masculina, en canvi el focus dels tractaments sovint recau en la dona (Pilar Roca)
- El procés per arribar a tenir una criatura ha estat llarg, dur i molt dolorós (Paula Arce)
- Hi ha opcions de fecundació in vitro natural sense medicalització que jo desconeixia (Paula Arce)
-||-|-
-
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques
No s'ha incorporat documentació de:
-
Presentacions o material projectat -
Imatges -
Vídeo -
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: infertilitat, maternitat, reproducció assitida, crisi econòmica, crisi mediambiental, problema polític, histerosalpingografia, ecografia vaginal, anàlisi hormonal, ovodonació, fecundació in vitro natural
Mostra paraules més freqüents al text
problema, proceso, tenir, persones, reproducció, procés, marco, infertilitat, implica, fills, donants, vitro, reproducción, maternitat, madres, fertilitat, dones, clínica, bosch, años
Intervinents: Pilar Roca, Paula Arce, Esther Vivas, Gracia Trujillo
Persones mencionades:
Projectes mencionats:
Organitzacions mencionades: COS cooperativa
Llibres i publicacions citades:
Mama desobediente, Esther Vivas, Ara Llibres
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
Oportunitats / fortaleses
Propostes
S'hi ha dit
Coses significatives que s'han dit.
- La infertilitat és un dels grans tabús de la maternitat, juntament amb la pèrdua gestacional i la depressió post part (Esther Vivas),
- El problema de la infertilitat és un problema d'arrel política i social relacionat amb la precarietat econòmica i amb la crisi mediambiental. En canvi, es abordat exclusivament des de l'àmbit, mèdic, tècnic i privat. Cal donar solucions polítiques a problemes polítics (Esther Vivas),
- La maternidad es un deseo legítimo que no está al alcance de tod@s (Gracia Trujillo),
- Las múltiples formas de organizarse aportan muchas opciones y riqueza al marco amplio de las maternidades, no sólo a las no heteronormativas (Gracia Trujillo),
- No todas las personas que gestan son madres y no todas las que son madres gestan (Gracia Trujillo),
- El 60% de la infertilitat en parelles heterosexuals és causa masculina, en canvi el focus dels tractaments sovint recau en la dona (Pilar Roca),
- El procés per arribar a tenir una criatura ha estat llarg, dur i molt dolorós (Paula Arce),
- Hi ha opcions de fecundació in vitro natural sense medicalització que jo desconeixia (Paula Arce)
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Alternatives
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: Fabra i Coats. Sala: Àngela Graupera · Carrer de Sant Adrià, 20,08030 Barcelona.
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal