De la participació a l'autogovern 6. La comunalització d’allò públic: radicalitat democràtica o una nova tercera via? 2016/06/02/apunts/01

6ª SESIÓN | La comunalización de lo público: ¿radicalidad democrática o una nueva tercera vía?

Fecha: Jueves 2 de Junio (19h-21h)

Lugar: La Hidra Cooperativa (C/Sant Vicenç, 33. Barcelona)

Introduce: David Algarra | Autor del libro “El comú català, la història dels que no surten a la història”. Mauro Castro | Miembro de la Hidra Coop.                          

Materiales para la sesión

•      Libro “El comú català. La història dels que no surten a la història”. Capítulos: L’autogovern popular: http://reconstruirelcomunal.net/lautogovern-popular-el-comu-catala/ y El comunal: http://reconstruirelcomunal.net/el-comunal-el-comu-catala/

• Comunes urbanos en Barcelona. OMB: http://bcncomuns.net/es/resultados/

                                                      --------------------------------------------------------                                                    

A partir d'aquí, espai per a que prepareu de forma colaborativa les preguntes, ideas i questions que vulgueu posar sobre la taula el día  de la presentació.  

Amb Galcerán, a la darrera sessió, ja vam veure que converitr en comú els processos d'externalització i de privatització han estat históricament una forma de posar en marxa pràcriques de col·lectivització democrátiques.

DAVID ALGARRA

No tinc credencials acadèmica, és una experiència que va començar amb la crisi i amb l'esclat del 15M, abans no coneixia tot això. No hi havia difusió ni es coneixien moltes experiències de les que hem estat investigant. 

La societat que vivim hi ha molta relació vertical amb l'estat i el mercat. La triada comunal catalana: social (el comú dels veïns) econòmic (els béns comunals i les práctiques comunals) i polític (el comú, comuna o universitat –el conjunt d'habitabts d'un lloc, abans a CAT es deia així en compte d'Ajuntament)

La propietat pública-estatal és diferent de la comunal. L'origen del comunal en les socitats indígenes preromanes (Gaspar Feliu). Romans, visigots, musulmans, carolingis van intervindre poc en les formes locals d'autogovern: l'objetiu principal era l'obtenció de rendes del món rural.

La vessant social - 

Què era el comú? Era una communitat experiencial: tradició oral VS tradicicó escrita, comunitat imaginada VS comunitat experiencial, no són les muntanyes que pertanyen als veïns, si no els veïns que pertanyen a la muntanya. 

La vessant política - 

la il·lusió institucionalista --> dret consuetudinari, cartes de poblament i franqueses, consuetudines. El usos i costums locals VS la Llei: "L'ús comunal responia a un costum de temps inmemorial, anterior al privilegi polític concedit per un rei, una exempció que la major part de les vegades era posterior i prescindible per al comú" (izquierdo, 2007) "Les Crtes de Població no refectien tot el dret local basat en la tradició oral, sinó que només repreentava l nucli confirmat pel poder comtal (reial més tard o senyorial (Font i Rius, 1985)

Els drets apareixen amb la revolució liberal, moltes comunitats indigenes no tenen drets individuals, sinó que s'entenen com a part d'una col·lectivitat. 

Com es gestionaven els comunals? Amb diferentes tipus d'assambles: Consell General, Junta d'Arbre, Conselh Vesiau, Consell Obert, Confradies, gremis germandats. D'algunes d'aquestes experiències només queden les parts més "folklòriques" 

L'autogoverns popular. Assembles General de Veïns --> Assamblea de comuns 

La vessant econòmica -

Durant molt de temps els comuns van estar desprestigiats: l'article "The tragedy od the commons" (Garret Hardin): accés lliure sense conciència de convservació. S'havia de controlar perque si no s'esgotarien els recursos comuns. 

Ostrom va guanyar d'economia al 2009, donant una visió empírica, investigant comunals arreu del món: els commons no eren d'accés lliure, sinó que estaven gestionats per normes que conservaben els recursos i evitant la sobreexplotació. 

Ostrom veu que, més enllà que la gestió privada i la gestió estatal, estan els propis usuaris dels recursos. Entre d'altres, va analitzar el Tribunal de les Aigües de València. 

Coomons goods / public goods --> en el libre "¿En qué estamos fallando?" de Icaria. Béns comunals: béns del domini d'un col·lectiu en raó del lloc on habiten. 

Els béns comuns estaven fora del mercat, eren per la pròpia subsitència de la comunitat. Dos tipus de comunals: 1) Alous comunals i emprius 2) pràctiques comunals sobre els predis: servitud de rostoll, l'espigatge, servitud de redall (pastures de propitt familiar, el bestiar dels veïns podien fer-ne usufructe) --> quan comencen els tancament de terra, els fems es converteixen en mercaderia, abans això no es donava. Hi havien mitjans comunals de la indústria de la transofrmació: molins, fargues, forns. Seguretat: servei de guaita, host veïnal, sagramental. Ajuda mútua: tornajornal (les families s'ajudaven a fer la recollida). La Barata (trueque) o si no es podia fer de manera inmediata, es feien prèstec sense interessos ni moneda. 

Els béns comunals no eran la principal font de subsitència, sinó un complement, hi havia també espais no col·lectivitzats que eren del que vivien les families

(ensenya un quadre amb la història dels diferents cicles de tancaments) --> Al segle XIX, "Constitució de Cadis", amb el sagrat Dret de Propietat, s'estableix la forma de tancament més  "eficaç"

"La revolució liberal és nua revolució de propietaris en que una part almns de memnbres de les veles capes de terratinents s'associa als posseïdors de velles i noves formes de riquesa per tal de compartir el poder i crear unes condicions que els assegurin la conservació de les seves propietats (Fontana, 2003)

MAURO CASTRO

Recerca sobre els comuns urbans a Barcelona del Observatori Mteorpolitá de Barcelona http://bcncomuns.net/ 

Voliem veure si totes aquestes práctiques comunals históriques tenien cap reflex a l'espai urbà, en un entorn hostil com es l'espai capitalista i mercantilització urbana. 

Vam extreure diversses conclusions, sobre la vessant histórica d'aquestes pràctiques, l'enfocament anicapitalista d0aquestes pràctiques, el caràcter tens amb allò públic, etc. Aquí resultats de la recerca http://bcncomuns.net/resultats/

Vídeo de Can Batlló: http://bcncomuns.net/cpt/can-batllo/ No delegació a l'Estat, sinó d'una manera diferent d'entendre la ciutat: les persones s'han d'empoderar i gestionar els seus propis conflictes. 

Aprofitar aquestes noves formes d'autoorganització i comunitats