Accions

Conferència de Judy Wajcman 22-2-2016/apunts/01

De teixidora

(S'ha redirigit des de: Conferència de Judy Wajcman 22-2-2016/apunts)

El nostre temps - El temps a l'era digital #TempsCCCB 

Conferència de Judy Wajcman

22 febrer 2016 

La sociòloga Judy Wajcman reflexiona sobre com la cultura digital ha canviat el concepte de temps i a la vegada ens ha canviat a nosaltres mateixos.

Més, millor, més ràpida. Aquesta és la vida moderna. I tot impulsat per la mateixa tecnologia que se suposava que havia de fer-nos la vida més fàcil, uns dispositius de comunicació que, en lloc de facilitar-nos la feina i les relacions socials, les compliquen i ens en fan ostatges. Però, i si la culpa no fos dels aparells? Les màquines són només eines, i som nosaltres els qui les dissenyem i fixem quin ús en fem. Només l’anàlisi de tots aquests aspectes amb la mirada de les ciències socials ens permetrà entendre com la cultura digital ha canviat el concepte de temps, i a la vegada ens ha canviat a nosaltres mateixos.

Judy Wajcman és catedràtica de Sociologia a la London School of Economics. Acaba de publicar Pressed for Time. The Acceleration of Life in Digital Capitalism (University of Chicago Press, 2015).

Percepció que vivim en una societat accelerada i que el desenvolupament de la tecnologia s’accelera també.

Segons els gurus de Silicon Valley- aquestes tecnologies ens permetran viure millor.

Liquid food menjar liquid per estalviar temps, el self-driving car tb va per aquí.

Acceleració, hi ha teoria social segons la qual estem entrant a una nova consciencia del temps: Manuel castells, Jonh Urry, Robert Hassand, David Harvey, Anthony Giddens, Paul Vinilio, Zygmunt Bauman, Ben Agger.- pensen/pensaven que el temps s’està accelerant i tots en donen una visió negativa. Diuen que no són deterministes tecnològics però en realitat ho són...

Wajcman llegia tots els llibres sobre el fet q la tecnologia digital ens distreu, però ara ja no (perquè hi ha massa llibres sobre aquest mateix tema).

Reclaiming conversation – hyperconnectivity – l’hiperconnectivitat dels dispositius digitals és el problema i està matant les converses, i el consell és “digital detox”.

Eveney Morozov, també diu que té un sistema “lock” per bloquejar el telèfon per poder escriure articles, i  per poder-se concentrar en algun tema.

Parla del Tech Creche – a Londres, come for a day to this park where you and you family can surrender your digital devices for a tech free day, hi ha moltes versions diferents d’aquest tipus d’esdeveniments on s’aparquen les tecnologies per una estona. 

Però molts d’aquests escrits sobre tecnologia i velocitat/speed, continúen venint d’un discurs tecnològic. Els technologysts, són ostatges de la velocitat que s’accelera (accelerating speed), com si la tecnologia fos la que està marcant aquest contemporary imperative of speed perquè les prioritats i els paràmetres ens les donem nosaltres mateixos, són marcades per nosaltres més que per les tecnologies en si mateixes. Estem pensant en tecnologia com a quelcom inseparable de la societat, però això no és nou, sempre hem treballat amb les màquines!

No podem separar les màquines del temps. Però l’acceleració de la velocitat s’ha convertit en la cosa en si.

Qüestiona l’assumpció que les tecnologies més ràpides són les millors.

No som únics en el món qe pensem q la nostra generació és la primera en experimentar acceleració. Canvis tecnològics sempre han anat acompanyats de exhilaration, fear, ...

Menciona un llibre sobre telegraph i internet, com quan el telegraph va ser introduït va haver-hi un gran debat sobre la annhiliation of time , i com era desorientador.

Georg Simmel https://ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Simmel  1900 – gent del camp que  anaven a les ciutats i l’experiència era ‘desorientadora’.

Immediacy, simultaneity, presentism – són les mateixes paraules q s’utilitzen ara.

Si q hi ha coses noves, però hi ha molta continuïtat. Utilitzem moltes tecnologies, llum, electircitat, i les hem naturalitzat són part de la infrastructura i ni hi  pensem.

Speed becomes identified with progress – és un error pensar que l’acceleració és universal i està afectant tots els aspectes de la vida, donem massa poder a tecnologia.

Vivim una multiplicity of temporal textures and rythms – per exemple temps q pares i mares passen amb els fills, està creixent i  no decreixent, i que aquest temps és molt més actiu, parlar i jugar, no només tenir-los allà. Modern parenting time intensiveSpeed is only part of the dialectic, it is true some things are speedeng up others are not, i lo del parenting en pot ser un exemple.

Time pessure paradox,  hi ha un gap entre la percepció de la gent i les dades del comportament. 

La quantitat de leissure time no ha canviat en els últims 50 anys – segons el macro data, time sleeping, eating, working, leisure,... hi ha llibres q diuen que no,  24&7 pero empiricament és demostrable q no és així.  Deu referir-se a: 24/7: Late Capitalism and the Ends of Sleep Jonathan Crary http://www.theguardian.com/books/2014/jul/22/24-7-late-capitalism-ends-sleep-jonathan-crary-review

No és tant sobre la quantitat de temps, sinó la qualitat del temps i això pot ser q estigui canviant.

Telèfon- una tecnologia dissenyada per feina, i que immediatamment és adoptada com a sociològica, per la coordinació - organització, Desynchronized society – shopping patterns, working patterns, hem passat a patterns molt més flexibles, estem coordinant moltes coses i en aquest context un telèfon mòbil és magniífic.

Important dir on ets – coordination i també emotional support, perpetual presence, being present while phisicaly absent. No tant un shortage of time, però de timing i scheduling, tot això està supeditat a power relations – quan parlem d’emails, es un topic obsessiu, el fet q sentim la necessitat de respondre als emails ràpidament és per una cultura q hem desenvolupat, no per la tecnologia.

La capacitat de lluitar contra aquesta pressió, depèn de l’organització en la qual s’està, a tothom li agrada la història – this email will be deleted send it again when this person is supposed to be working. Podriem tenir policies per evitar-ho.

How google works – llibre d’ Eric Schmidt and Jonathan Rosenberg http://ebook-dl.com/item/how-google-works-eric-schmidt-jonathan-rosenberg/  Hi ha una secció: “Overworked in a good way”– diu: “work-life balance policies are insulting with young employees”, per les dones que tenen fills, per exemple, els va bé posar-se a treballar a partir de les 9 de la nit...

Per a unes persones el temps es molt valuós i per altres no ho és... 

És un discurs, una retòrica i no tant una realitat, la majoria de la gent no viu en aquest high speed, tot i això tota l’estona ens parlen de good relationship with time. És important aleshores quin tipus de tecnologia tenim? Diu Wajcman: Jo crec q si. 

La nostra expectativa cultural de speed està alimentada pel concepte que tenim d’innovació.

La rapidesa de la innovació en si, es una mesura de progrés, i ens ho hem cregut tant, que es dificil fer un pas enrera i pensar si realment speed ha de ser la mesura de la innovació. Latest, fastes, and most opitmal system se suposa q es el millor.

Speed quan busques coses a Google, pensem q es fantàstic, però no pensem quin coneixement és el qe sacrificquem per rapidesa, però fa anys quan escrivies: “she invented” en el buscador, l’autoccorect et preguntava “do you mean HE invented” – els algoritmes no tenen un gender bias , sino q  estan influenciats pels que els han dissenyat.

No seria millor tenir un more accurate knowledge que més rapidesa, si vas més a poc a poc perds tràfic, i això es l’important per Google. Tenir mes search engins seria millor pero seria més lent.

I wished there were more than one wikipedia, looking at the amount of african content, or women interests, young guys put info that they are interested in , ... aquells qui posen la informació influencien l’eina, en aquest cas el contingut de Viquipèdia.

Caldria valorar la feina q fan els viquipedistes - Wikipedian labor – hidden labor that goes into keeping the Wikipedia – how long it took feminists to get domestic labor recognised? one can make a little parallel on the way we talk about technology.

La feina dels viquipedistes és treball amagat, a les feministes també ens va costar que ens reconeguessin la feina que fem a casa.

L’ús de la tecnologia també ens fa perdre el temps - Our experience isn’t smooth, upgrading, new software, the technolgoy breakes down, the reparing... 

Potser no hauríem de pensar que la tecnologia ens dóna temps, sinó que ens el fa perdre.

Als 70 es va començar a parlar del ‘self-service economy’, treure diners del caixer automàtic,etc. No hi ha hagut una economia ‘self-service’, però ara ens reservem els nostres vols, hotels, etc.. 

No sóc una nostàlgica del temps d’abans de la tecnologia, però crec que hem de ser més discriminating and demanding, tenir més criteri i ser més exigents.

Hem de qüestionar les assumpcions que impregnen permeate el nostre discurs cientiífic, no només sobre la velocitat, sinó també per exemple, hi ha una bombolla del big data?  Sembla que en els estudis socials estem crunching big data només perquè la tenim allà, només perquè tenim les dades.

Impregna totes les visions radicals, l’internet de les coses, els social robotics...

Qui està dissenyant la tecnologia que utilitzem? Poques dones i minories, i pocs sobre els 40 anys.

Silicon valley promou una visió – recollida en el llibre Bipolar Expeditions: Mania and Depression in American Culture Emily Martin –  que la gent poc estable o hiper energètics es converteixen en una referència, per ser un geni cal estar activat 24/7

Ens diuen constantment que l’acceleració tecnològica ens impedeix tenir temps per debatre com a societat, com a ciutadans, com volem aquesta mateixa tecnologia.

El nostre sentit del temps sempre ha estat lligat als objectes I si volem tenir més control hem de contrarestar aquesta visió. Alternative policies of time… llibre de 1989? 

“In the meantime” de  Sara Sharma        – sobre com uns per anar rapid fan qe altres perdin molt el temps https://www.dukeupress.edu/in-the-meantime 

Apps de banc del temps – diu que mediate cheap labor 

Algoritmes – machine learning – la filosofia de l’enginyeria, assumeix que si eliminem el treball humà, el resultat serà millor.

Major flexibilitat en el treball – 

Quina seria una politica del temps alternativa -  labor relations, fa 20 anys ja es buscaven maneres de contractar flexiblement, molt abans de les tecnologies digitals , la desregulació del mercal de treball 

El debat és sobre robots fent la feina take over our jobs però el debat ha de ser més sobre la polarització del treball, sector serveis precari, i el dels executius ben pagat. Perquè una infermera no pot cobrar com un emprenedor de Silicon Valley?

Cal que parlem de la renda bàsica - Basic income