Accions

Coinnova16, taula sobre iniciatives de mapeig per identificar la innovació en el nostre territori 2016/11/30/apunts

De teixidora

Jornada d'innovació social digital i responsable #coinnova16 / Mapeig

La idea d'aquesta taula és intentar que hi hagi una confluència en les iniciatives de mapeig que s'estan fent sense que cap d'elles perdi identitat. Que els mapes siguin instruments per fer polítiques públiques.

Preguntes de la taula

  • Quins criteris hem utilitzat
  • Quins àmbits estem treballant, territorials, sectorials
  • Model de les dades, estructura
  • Possibilitat i voluntat per generar un mapa conjunt, dataset en obert

Ronda de presentacions:[ ]

  • Marc Torres, Xarxa d'Innovació Pública, de professió faig mapes
  • Xavier Giménez, tècnic de l'Ajuntament del Prat, municipis cooperatius, iniciativa Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, foment economia cooperativa. Al Baix Llobregat són 5 ajuntaments i per 2016 fem 3 coses: activitats difusió, maig cooperatiu; treballar amb coop57 per trobar formula d' avalar economia social; mapeig de cooperatives i economia social, estem fent una recerca sobre quines cooperatives, societats laborals, associacions i fundacions hi ha, hem col·laborat amb la Xarxa d'innovació social i col·laborativa (XISC), hem col·laborat mapatge Pam a Pam. Trobada Economia social Baix Llobregat.
  • Francesc Benlliure, creació i tecnologia, pertanyo a una associació que treballa en el camp de les arts i la tecnologia (MATICS, societat d’estudis performàtics), sóc de la Universitat de Barcelona (UB) on fem mapeig intern de grups de recerca.
  • José Luis Molina, professor d'Antropologia de la UAB, ha realitzat un projecte de recerca sobre l'emprenedoria social/ambiental a Catalunya, finançat pel MINECO (Ministeri d’Economia Indústries i Competitivitat).
  • Angela Serrano, Desenvolupament Estratègic de la Vicegerència de Recerca en Universitat Autònoma de Barcelona, UAB. Vam muntar una xarxa fa 2 anys (Core Smart Cities de la UAB) per abordar els reptes de la societat intel·ligent i sostenible a partir de les capacitats de recerca dels grups recerca de l'Esfera UAB-CEI.
  • Konstantinos Kourkoutas, coordina xarxa Core Smart Cities de la UAB en Ciutats Intel·ligents i Sostenibles; volem conèixer altres experts que ho estan fent. Volem conèixer el territori per fer transferència
  • Joana Barbany, regidora St Cugat col·laborem amb la UAB, volem mapejar entitats amb les quals participem, amb living labs i fablabs col·laborem amb la UAB, amb MIT, fem hackatons, estem a xarxa IP, emprenedoria, treballem més col·laboració públic/privada, no tenim un espai concret, treballem aeronàutica. Llista d'agents: Library Living Lab (http://www.librarylivinglab.cat/), FabLab ESADE Creapolis, Espai coworking La Cleda (http://www.lacleda.space/), Espai Innovació (GFT, EPSON), Vita Sant Cugat (http://www.vitasantcugat.com/es/), Espais Incubació (Trade Center, Esade Creapolis), Pla de Innovació ciutat de Sant Cugat amb Roca Salvatella.
  • Dimosthenis Karatzas, professor UAB/director associat Centre de Visió per Computador, informàtica, vam convertir una biblioteca pública en un Living Lab aVolpelleres, Sant Cugat (http://www.librarylivinglab.cat/). Hem identificat actors, a nivell local, veïns que ho vam promoure (Associació de Veïns de Barri de Volpelleres), a nivell de ciutat diversos actores, per exemple l'arxiu, el museu, empreses, a nivell regional, el Library Living Lab és part de la Xarxa de biblioteques de la Diputació (~230) que ja tenen al seu pla de mandat (http://www.diba.cat/web/pla-de-mandat) convertir les biblioteques en hubs d'innovació.
  • Marc Aguilar, Fundació i2Cat, interès en veure com configurar xarxa, interessa tema mapeig perquè té connexió amb àrees: com P2P es reconeixen expertesa mútuament, com creix la xarxa; com podem configurar pràctiques i impacte; per entendre com podem generar interoperabilitat dels labs
  • Sergi Frias, responsable Coboi, laboratori d'emprenedoria social, interessats en el mapeig, com a programa/entitat hem evolucionat cap a facilitar espais relacionals, estendre com entenem l'economia a la resta de la societat, ens cal identificar els agents per veure quins estan interessats. Ens volem relacionar amb les universitats, no formem part de les bases de dades que s'estan creant, etc.
  • Pablo Muiño, Sant Feliu Innova, treballem coworking emprenedoria social de base tecnològica, per apoderar la ciutadania. Hem liderat la Xarxa d'innovació social i col·laborativa del Baix Llobregat iniciada per Coboi, un dels projectes va ser un mapeig. Explicitar iniciatives i després connectar-les.
  • Mercè Torras, s'ha encarregat mapeig a la Xarxa d'innovació social i col·laborativa del Baix Llobregat, col·laborant amb Coboi i St Feliu Innova, més enllà de l'emprenedoria, anant cap a la innovació; qualsevol projecte iniciativa, escola, etc.. que fes algun projecte d'iniciativa social el volíem tenir identificat. Un repte molt ambiciós. Vam partir d'un treball de definició utilitzant treballs previs. Vam recollir el màxim possible de categories.
  • David Gómez, de teixidora.net projecte per a col·lectivitzar relats, cartografia actors, relacionar discursos i reutilitzar-los a partir de seguir esdeveniments i recollir documentació generada. Col·laboro amb Free Knowledge Institute (FKI), sóc professor col·laborador de la UOC (Grau Multimèdia), soci d’Amical Wikimedia i membre d’un col·lectiu artístic (TAG)
  • Enric Senabre, dimmons in3 UOC, fem recerca en economia col·laborativa procomú, projectes europeus, mapeig P2PValue, a nivell europeu i català, estaria bé veure com té relació amb Pam a Pam. També està a la Fundació Goteo, crowdfunding projectes oberts i que poden tenir impacte social replicable. El darrer any s'ha posat en marxa el model de matchfunding amb possibilitat que una entitat pública o privada pugui multiplicar el que la ciutadania aporta, això també serveix per identificar en què té interès la ciutadania. Hi ha el potencial que això contribueixi al mapeig. També té interès en el treball que fa la fundació Civio, on periodistes basant-se amb dades obertes denuncien fets o situacions. Estratègies perquè a partir de mapes es faci la capa superior del relat. Què podem extreure d'aquests mapes, quines històries.
  • Rubén Martínez, IGOP-UAB en un grup que relaciona polítiques urbanes i innovació social i com això s'aplica al territori, analitza l'expressió territorial de l'impacte de la crisi i les seves respostes. Espai estudi Catalunya. Projectes Barris i crisi. Comparació entre dues dinàmiques impacte més respostes a crisi. Separació territorial per l'accés a la renda, comparat amb processos d'innovació social com a processos de base comunitària que inicien canvis en relacions de poder. Espais autogestionats, banca ètica, moviments socials. Han identificat una sèrie de pràctiques. A la regió Metropolitana de Barcelona, estan estudiant quines pràctiques es produeixen, qui les produeix i on. Mapeig és l'eina analítica més descriptiva.

Debat sobre mapeig[ ]

Laia Sánchez (Citilab). Els agents, no per ser identificats "són nostres", perspectiva important a tenir. Què és mapejar, posar en una base de dades, fer entrevistes, ...

Estudi de municipis cooperatius. L'objectiu és trobar espais de treball per crear cooperatives. Hem partit del que la llei diu que és l'economia social. Hem treballat amb la xarxa d'economia solidària.

Jose Luis Molina. Tenim un problema de definició; per no encallar-nos partíem d'iniciatives que tenien un objectiu social explícitament definit; això ha donat un marc més ampli que l'economia social. La crisi financera ha dut ha dut a gent que està preparada amb formació universitària que queda fora del sistema i que té objectius socials i posa en marxa iniciatives, molts cops amb la xarxa de serveis dels ajuntaments que els donen petites ajudes i finançaments.

És un fenomen urbà a nivell català. Són bàsicament serveis, amb iniciatives en el sector primari de producció orgànica bàsicament i/o comercialització. Cal reforçar l'economia social clàssica innovant-la renovant-la.

Konstantinos Kourkoutas. Si tenim un coneixement del que neix de baix i com evoluciona en el temps podrem saber com actuar.

Enric Senabre. Els mapes que hem creat es basen en l'autoavaluació de l'usuari, quan algú fa campanya de micro-mecenatges és ell qui defineix el que es donarà com a recompensa. En el cas de P2PValue es defineix en llicències, i el bé comú resultant és la governança. És similar al balanç social de la Xes, són processos que fan que una organització se situï i es defineixi.

Laia Sánchez. De quina manera fem confluir dues necessitats, d'una banda establir els criteris d'identificació i de l'altra fer que els mapes estiguin en obert i en beta permanent.

Mercè Torres. Idea que el mapa ha d'estar en obert per ser capaços de detectar casos com un dels que vam trobar en el nostre projecte, la iniciativa d'una sola persona que si no hauríem trobat.

Sergi Frias. És important que la gent que forma part dels mapejos s'identifiqui amb el que està passant, que si algú el considerem tal ("innovador social") tinguem en compte si ell s'hi considera? Volem generar un nou relat. Concebem un projecte transmèdia on la gent pugui participar.

David Gómez. Presenta Teixidora i el repte de poder seleccionar actors en relació als esdeveniments en els quals han participat. Seria interessant tenir altres iniciatives y fer queries amb resultats dels àmbits en què treballen. L'interessant de fer confluir mapes és mantenir la identitat i característiques de cada projecte de mapeig. Assenyala la importància de la sindicació i d'extreure les metadades en diversos formats estandar. Alhora, es pregunta com des de cada directori poder "importar" les dades i fer-les interoperables.

Rubén Martínez. Quan algú vol observar una realitat l'ha de tipificar i això és el que et dóna uns resultats o altres. Escrits o no escrits sempre hi ha criteris. Hi ha mapes que serveixen per observar (ho fa l'acadèmia i la institució pública) i hi ha mapes que serveixen per organitzar (ho fan els actors). Diferència entre mapes IGOP i els de Pam a pam. Segons estan fent un formulari perquè les pròpies organitzacions tinguin un debat polític. No es poden unificar els dos tipus de mapes, però sí que si són fonts obertes i cites es poden reaprofitar materials. Debat interessant, PAH, Ciutat invisible, XES no volen ser tipificats com "innovadors socials". Hi ha actors que problematitzen com ser observats i com pots ser autoidentificat i identificats per altres. Les cartografies tenen un propòsit i no podem difuminar-lo.

Pablo Muiño. Sense perdre identitat ni metodologia de treball hi ha alguns mapejos que poden agrupar-se.

Marc Torres. En els mapes les relacions són més importants que altres coses. Amb uns tags mínims descobrim relacions.

Enric Senabre. Reflexió sobre la vida útil d'un mapa, què passa amb un mapa que ja ha estat utilitzat, capacitat de visualitzar dades molt gran però reutilització se'n treu poc partit, fa falta "interpretatons" per treure interpretacions dels mapes que ja existeixen.

Jose Luis Molina. Ningú no vol omplir formularis. Si fem un mapa per fer polítiques... caldria un sistema invisible que ajudi recomanant el que et pot interessar pel que estàs fent.

Laia Sánchez. La identificació d'uns actors és el primer pas per dotar d'uns recursos (pressupost) per a ells.

Rubén Martínez. Sobre el treball de la Ciutat Invisible per mostrar % del PIB de l'economia social i solidaria, cal pensar que si el mapa fa visible el que està invisibilitat, hi haurà espais que no voldran ser visibles en un determinat moment perquè pot ser una agressió a l'intent d'autogovern del seu espai, per exemple. Una pràctica que està negociant el seu paper urbà pot ser no voler ser mapejat.

Laia Sánchez. Els antics 3 hèlix estan intentant treure la 4a hèlix (societat) per retornar. Hi ha una tensió.

Enric Senabre. Que els mapes que s'han fet en un determinat moment es tornin a fer.

Rubén Martínez. Importància ètica del retorn, per exemple l'IGOP, que ha entrevistat a molts activistes i encara no ha fet un retorn. Cas de la PAH on es va oferir un retorn i hi va haver un diàleg i negociació.

José Luis Molina. Ens autoetiquetem amb una categoria ("innovació social") si l'administració ho promou i fer servir l’etiqueta em permet legitimar-me. A no ser que t'hi oposis, com la Cooperativa Integral Catalana que té 600 projectes, però no admet aquesta etiqueta.

UAB. Science Shops per transferir serveis de recerca Universitaria a la ciutadania. Aquesta i altres iniciatives (com livinglabs) són necessàries per obrir-se a la societat. Com fem que s'institucionalitzi i que l'investigador no es preocupi només del reconeixement intern.

Laia Sánchez. Hi ha datasets que no estan recollits en les dades obertes dels ajuntaments, el de les empreses. També passa que fins i tot en els ajuntaments no es comparteix el dataset i es construeix i reconstrueix de nou. A nivell de "little data" ja no s'està compartint.

Què podria passar a partir d'ara?[ ]

Konstantinos Kourkoutas. Eines de mapeig col·laboratives, Instamaps per exemple. Compartir algunes entrades comunes en les nostres bases de dades

Rubén Martínez. Obrir les dades, assegurar l'accés tècnic. L'important és obrir la base de dades i obrir el mètode que has fet servir. Si no obrim el mètode no podem criticar-lo, reproduir-lo, etc.

Enllaços a mapes[ ]

Match-funding

https://matchfunding.goteo.org/#/matchfunding-stage2/unia-capital-riego/en

https://matchfunding.goteo.org/#/matchfunding-map

P2Pvalue

http://directory.p2pvalue.eu/

http://directori.p2pvalue.eu/

http://www.xavigimenez.net/blog/2016/03/1st-prize-of-the-procomuns-net-dataviz-contest/ (visualització generada en datathon)

Fundació Civio

http://www.civio.es/#latest-work

Educació Demà (Fundació Bofill)

http://www.educaciodema.cat

UAB - emprenedoria social ENCLAVE

UAB - estudi xarxa innovació social Baix Llobregat - Mapeig de la XISC

http://www.xisc.cat/mapeig/

IGOP (UAB) - recerca Barris i Crisi http://barrisinnovacio.net/barris-i-crisi/

Mapa Innovació Social a Catalunya

http://barrisinnovacio.net/mapa/

Free Knowledge Institute/Ajuntament de Barcelona - mapeig d’actors SmartCity Commons

https://www.zotero.org/groups/457033

Buidat de continguts[ ]

Paraules clau

cartografira per observar, cartografiar per organitzar, actualitzar els mapes,

Actors mencionats

Posa aquí persones, projectes i organitzacions mencionades

Persones >

Projectes > Barris i crisi, P2PValue, Municipis cooperatius, Instantmaps, Teixidora.net, Mapeig de la XISC, SmartCity Commons, Civio, MINECO

Organitzacions >