Sharing Economy and Social and Solidarity Economy local policies 2018/11/15/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/p/sharebcn2018sselocalpolicies

Mayo Fuster

Lluis Juncà director general de Promoció Econòmica de la Generalitat de Catalunya

Oiol Estela, coordinador general del Pla Metropolità de Barcelona

Álvaro Porro, Comissionat d'economia Social de l'Ajuntament de Barcelona

Disculpar a Josep Vidal al darrer moment no ha pogut participar.

Lluis Juncà

assegurar que quan el govern de catalunya regula ho faci amb critèris justos, de transparencia i equitat,

Els temes més candents són mobilitat i turisme.

24 conclusions que regeixen com el govern de Cat vol regular l'economia col·laborativa: reconéixer el servei de home-sharing, codi de bones pràctiques, convenis de col·laboració entre administració i plataformes com AirBnB,

La nostra visió és assegurar que el govern de Cat faci bones lleis i permeti aflorar les oportunitats de l'economia col·laborativa i alhora que això es plasmi en una manera de regular l'economia d'una manera justa i socialment responsable.

Oriol Estela:

El Plà Metropolità de Barcelona compleix 30 anys enguany --va ser una iniciativa de Maragall.

Ara hi ha la necessitat de desenvolupar un nou pla metropolità 2020-2030. Volem aliniar-nos amb els objectius de 2030 de Nacions Unides.

El que estem treballant des del punt de vista de l'economia, i de l'economia col·laborativa, és agafar uns conceptes que ja existien i als que els donem nova forma: el primer és que "l'economia necessita un nou mainstream econòmic", i l'hem de construir a partir de la definició de l'economia, la forma com ens organitzem per satisfer les necessitats i aspiracions individuals i col.lectives amb els recursos que tenim a l'abast.

- L'economia només pot evolucionar cap a una economia verda i circular.

- També el nou mainstream ha de ser social.

- I també volem que sigui cooperatiu o col·laboratiu.

- i ha d'estar integrada en l'estratègia digital

Álvaro Porro:

Em centraré en la sharing economy o economies col·laboratives: com estem afrontant-les des de l'Ajuntament?

tenim una mirada d'oportunitat i una de repte, i així consturim la política pública

En la part de repte, quan comença a arribar una plataforma a la ciutat, nosaltres pensem que el departament de la temàtica concreta ha de ser qui lideri l'estratègia: creiem que no ha de ser el departament de promoció econòmica.

La política que més resó ha tingut ha sigut la de AirBnB: en l'estratègia amb AirBnB hem combinat la zanahoria y el palo. Després de multes i inspeccions, en els últims mesos hem arribata a acords, i ara sembla que la plataforma està treient els anuncis que no compleixen els requeriments, que no tenen llicència.

Per nosaltres, la sharing economy és una oportunitat per les ciutats: cal separar el gra de la palla. L'economia col·laborativa no consisteix només en la intermediació d'una plataforma.

Per les oportunitats, hem intentat desenvolupar una política de manera col·laborativa, com Mayo diu: cal construir economia col·laborativa de manera col·laborativa.

vam generar un espai de col.laboracio en l'ecosistema que es diu barcola, on anem construitn marcs comuns, un es el que esta significant el sharing cities summit, es un resultat d'aquesta col.alboració, no podia ser una cosa nomes de ciutats o empreses, i la comunificadora un programa de suport

En particular jo reslataria La Comunificadora, com a programa de suport a l'empreneduria en clau col·laborativa.

Anem per la 3a edicio, tenim projectes que estan anant endavant com Som Mobiitat, Mensakas, la plataforma soortida de riders de Glovo i Deliveroo que van fer vaga,

Mayo Fuster: m'agradaria reflexionar sobre les polítiques públiques que s'estan fent.

Lluís Juncà:

Seria una aberració que no collaboressim entre els que estem impulsant projectes d'economia col.laborativa

La morfologia del país és tal que Barcelona té un poder d'atracció i lideratge que la resta del país va a remolc d'això...

O ens posem d'acord la Generalitat, l'Ajuntament, les diputacions, o no podrem afrontar els reptes de regular aquest sector.

Per nosaltres, hem d'afrontar la regulació de l'economia col·laborativa amb una triple visió:

- posar el focus en les oportunitats

- ser extremadament responsables, més enllà de partits

- tenir sempre la visió de com fer que aquests nous reptes facin que la comunitat tingui unes conseqüències positives, que sigui socialment positiva.

Oriol Estela:

Una de les nostres misions és inspirar estratègies i polítiques, i tenim dos conceptes que tenen a veure amb la col·laboració:

    - resiliència: disposar d'una diversitat d'actors, instruments, recursos i polítiques que la permeten aquesta resiliència.

    - subsidiarietat al nivell de l'economia: entenem que algunes coses s'han de fer a nivell local, i altres a nivell regional, nacional, europeu... I la col·laboració s'ha de fer així.

Álvaro Porro:

L'economia col·laborativa sol donar lloc a un marc legal que escapa de la capacitat de l'administració local: les ciutats moltes vegades vivim l'impacte, però no tenim la capacitat per canviar les regles de joc.

Però estem intentant fer sentit la nostra veu a les altres administracions quan s'han de debatre aquestes regulacions.

Esperem que el Summit i la Declaració sigui un gra de sorra en aquest camí.

Pel que deia Lluís, crec que hi ha una col·laboració força intensa entre diferents departaments de l'Ajuntament i la Generalitat: vull pensar que s'està fent i de manera satisfacòria.

Barcelona ha d'entendre que va sempre més allà de sí mateixa, no mirar-se el melic, i pensar que els seus reptes i èxits impacten la resta del país.

Tot iaxò per la part de reptes.

Pel que fa a les oportunitats, nosaltres l'hem pres per la part de la promoció de l'Economia Social i Solidària --tot i que es podria parlar de si l'economia col·laborativa és ESS o no.

I estem treballant amb la Direcció de la Generalitat, amb Josep Vidal, en diversos projectes com Coòpolis, l'Ateneu Cooperatiu de Barcelona.

Tenim camí per recórrer, però estem en la bona direcció.

Mayo: jo, com a experta del tema, m'agradaria intervindre aportant 3 aspectes:

1. Pel que fa a la col·laboració entre administracions, jo he trobat a faltar la construcció d'espais compartits per la regulació de l'economia col·laborativa

És uns sector molt nou, al que la "expertise" encara no està a l'administració, i això és de fet el que hem estat aportant a l'Ajuntament de Barcelona.

poder coneixer models d'economia de plataforma mes prosocials o més procomuns, s'ha de tenir un major víncle amb el territori, un major intercanvi de concepcions i visions amb l'ajuntament de Barcelona.

Davant un fenòmen tan nou, seria bo que les administracions tingueren un espai conjunt per construir conceptuacions i visions i compartir instruments.

2. L'administració deuria facilitar l'articulació del sector alhora que es vinculen entre elles.

Convido a la Generalitat i al PMB al Forum de cocreació de politiques publiques que ja s'ha celebrat a Barcelona, les jornades del Procomú i el Sharing Citie Summit és una tercera edició o un legat d'això.

3. Creació d'un pla nacional a nivell de Catalunya de Sharing Cities, això no és una idea que tinc jo, sinó que s'està donant en altres països: Suècia, Japó,...

Per exemple Sharing Cities Sweeden, i suggereixo a la Generalitat que també ho facin: facilitar una trobada de ciutats i una estructura d'intercanvi i col·laboració a nivell de Catalunya.

Per últim, vull proposar a les administracions afrontar això amb una visió transformadora: si leconomia i la societat s'han transformat cap a formes més obertes i col·laboratives, l'administració també pot transforma-se cap a dinàmiques més obertes i col·laboratives.

La tradició de l'Economia Social a Catalunya també podria contribuir a pensar com transformar i escalar l'economia col·laborativa.

Álvaro

per la meva experiencia hi ha un repte estructural de partida en el que la dinamica col.laborativa i els marcs garantistes de la despesa pública i la regulació casen malament.

l'administracio publica per poder fer be els processos de contractació necesista un marc molt garantista, amb lliure concurrencia, etc, i això no va molt bé amb dinamiques col.laboratives basades en l'anar construint junts.

Aquí tenim un repte important, i jo encara no sé quina és la solució. A mes, la legislació està canviant ara. I també està introduint-se la contractació pública responsable, la contractació innovadora,... és a dir, hi ha camins...

A Barcelona podem tenir l'exemple de Barcola com a espai de cocreació però tambe el Decidim es un exemple en aquest sentit, i tot el que te a veure amb aliança en la contractacío responsable...

Per últim, tot el que sigui aplicar les economies d'escala o les economies directes per convertir la maquinària pública en algo més eficient seria molt positiu. Esperem que el futur ens porti cap allá.

Oriol Estela:

El pla estratègic com a plataforma de col.laboraciò ha funcionat força bé, i a diferents departaments, estem molt enfocats en col.laboraciò public-privada; potser aquí s'esta més en col.alboracío publico-comunitaria. Però si hi ha una col·laboració difícil és la pública-pública.

Parles d'economia col.laborativa i d'ESS i de la oportunitat que representen per llençar un missatge positivu de futur en quant a l'economia i el camp de treball, perque si no l'alternativa es molt negativa.

Per mi, és dolent i contraproduent parlar d'aquestes economies com a sectors: l'ESS o l'economia col·laborativa com a sectors. Per això nosalters parlem de canviar el mainstream, fixeu-vos que no tenim com a contrapart a l'economia circular una economia lineal o a l'economia social una no social

Si agafeu qualsevol activitat econòmica o humana, ha de tenir un component social, un component col·laboratiu, un element d'economia circular i, de cara al futur, un component digital.

Lluís Juncà:

En l'economia col.laborativa la part forta és l'adjectiu: col.laborativa. L'economia col.laborativa es més vell que el anar a peu, si els sapiens van subsitir va ser perque van ser capaços de col.laborar en grans grups

Al segle XXI la tecnologia torna a posar en valor la possibilitat de col.laborar, a nivell local i a nivell global, ens permet col·laborar de manera molt més eficient i molt més ràpida, i aquesta és la força de l'economia col.laborativa.

L'administració corre el risc de quedar arraconada en alguns àmbits, perquè altres actors col·laboren molt més ràpida i eficientment que nosaltres, i per ara no ens hem adaptat.

Preguntes:

P. Xavi Rubio:

Has parlat de feixisme, aquí he trobat a faltar a Ned Lud..

Durant els dos dies aquí, m'he adonat que l'esperit de l'economia col·laborativa, cal fer una feina molt gran.

De la Xarxa de Municipis hem convidat a tothom, però només hem vingut els de Barcelona,