Desigualtat, insostenibilitat... Alternatives als grans reptes socioeconòmics d'avui 26/10/2019/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19gransreptes

Desigualtat, insostenibilitat... Alternatives als grans reptes socioeconòmics d'avui

Jordi Garcia

Faré la presentació, alternatives als reptes, en la línia de verbs que titulen la fira

Enfrontem: desigualtat, insostenibilitat paradisos fiscals.... capitalisme de plataforma, pobresa, retallades, corrupció, deutes, i un llarg etc... En aquest moment, sembla que entrem en una nova crisi del sistema capitalista, senil que en diem alguns, però no sabem si acabarà abans amb nosaltres, per això un dels primers col·loquis de la FESC calia parlar dels reptes i les alternatives, per això, tenim aquí a Josep Manel i Susana Martín, investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid??  especialista en tecnologies comunicació, i sistema monetari i financer, monedes socials, treball en el darrere projecte de moneda social de BCN al Besòs, el REC, ha publicat el llibre 'Nada està perdido, Un sistema monetario y financiero alternativo y sano' d'Icaria Editorial.

Josep Manel Busqueta, economista pastisser i activista, membre del seminari d'economia crítica Taifa,  diputat CUP, investigador, autor de L'hora dels voltors, renda bàsica, llibre Sobiranies, una proposta contra el capitalisme, el 16 novembre la Fundació Roca Galès, a Manresa seminari municipalisme i sobiranies, us podeu apuntar al web Fundació Roca Galès, també hi participarà la Iolanda Fresnillo.

Susana MartínCom 

Bon dia, aquest és un debat molt adequat, ara treballo des de fa temps investigant i executant polítiques públiques, ara el REC moneda ciutadana de BCN amb suport comissió europea, per incidir amb la renda bàsica en la resta de l'economia, per generar impacte econòmic major gastant la renda ciutadana en els comerços locals, del barri, la conseqüència és multiplicadora de l'economia local, que augmenta, en 9 mesos d'actuació la despesa pública ha augmentat el 50%.

Primera idea: que la renda bàsica transforma la forma des de la perspectiva dels ingressos, però no transforma la producció ni el consum, cal fer passos en la transformació, perquè només hem aconseguit que els diners es quedin més a la zona, i que es quedi fent més efecte. S'han fet proves abans, amb medicions de la UPF que deien que quan es gastava en comerç local independent la probabilitat era 10 vegades major de gastar novament a la zona.

L'experiència prova que segons com distribuiexies els diners tens una o altre economia, quan poses diners en circulació, en habitatges per exemple, si no poses normes tens bombolla immobiliària, però si estableixes objectius pots tenir altre model.

Els sistema financer actual ens obliga a créixer, els crèdits bancaris generen diners, per què això? el paper del tipus d'interès està una mica superat, l'interès ha arribat a zero, ara és més rellevant què fer amb un mercat amb tipus 0, com continuaràs quan el preu és zero, aquí estem.

Estem al límit d'una transformació brutal en el sistema financer, però no sabem quina serà.

Treballem en la línia de creació de sistemes alternatius. Cal transformar el sistema monetari actual, figures conegudes s'estan sumant, com Ordóñez, antic gerent del Banc d'Espanya, s'està sumant amb una proposta de compte al banc d'Espanya per a tota la ciutadania, que la ciutadania tingui aquesta alternativa, per tallar la dependència dels bancs comercials,"dinero seguro" com a proposta.

La gran dependència que tenim dels bancs, els rescats bancaris, perquè estem segrestats, això s'ha de tallar en algun moment.

Quin paper té això en una transformació més general del sistema econòmic?

En un article que vaig escriure fa tres anys  parlava de l'era de l'abundància i els seus condicionants, estem en un moment que anem a una desmercantilització dels productes, productes que deixen de ser productes, per exemple una enciclopèdia amb Viquipèdia, es dóna una desmercantilització dels sistema econòmic, amb moltes potencialitats però molts perills i greus. Caldrà navegar aquesta transformació perquè sigui potenciadora de sobirania i benestar per a la gent.

La creació de monedas no deixa de ser una forma de desmercantilitzar el sistema de pagaments i generar incerteses.

Els propers temps veurem, em preocupa ara, la dependència de tot el sistema de la banca, els bancs centrals han de rescatar sigui com sigui, hi ha senyals de crisis fa mesos, les informacions arreu ho diuen i hi ha gran consens, mai he vist tant acord, si hi ha una nova crisi i cal rescatar estem fatal, amb els nivells actuals de deute públic, no hi ha res preparat per tallar aquest cordó umbilical amb la banca.

El perill és que tot s'enfonsi arrossegat per la banca, això podria parar-se si hagués una alternativa, bé ja hi ha una alternativa, és la moneda de Facebook Libra,  per ara fallida, creada amb altres actors molt potents, pensant en dominar el món, ser el banc central global, està ben construïda per això, però els falla que no preveuen que tothom estigui fitxat com tots els reguladores exigeixen, trobaran la forma de resoldre-ho? És una amenaça enorme, quan encara no hem aconseguit entendre com funciona el sistema caldrà canviar el discurs; com podrem explicar que ara el creador del diner és Facebook, potser una mica apocalíptica, però és un dels majors perills que veig.

L'alternativa: pensar més, una de les possibilitats de com podem fer: seguir desmercantilitzant, aconseguir estalvis i accés a béns i capitals per tenir una vida bona i no tant a crear increments de renda, té més sentit desmercantilitzar que intentar redistribuir la renda, és millor aconseguir que no siguin necessaris certs productes i consumir menys. Però serà una combinació de les dues coses, amb el sistema monetari alternatiu es pot posar en valor el temps lliure que la gent tindrà, cada vegada més, en lloc de l'atur actual i la sobreexplotació de la resta de la gent que té treball, estic totalment d'acord amb el que deia Arcadi Oliveras que cal redistribuir el treball.

Desmercalitzar, perquè el PIB s'estancarà, veig que pot haver més potencial, molt més, aconseguint que... el sector públic en aquest escenari de desmercantlizació tindrà reducció d'ingressos per reducció d'activitat econòmica.

Veig que es podria perfectament monetitzar el temps lliure per crear solucions d'interès públic per satisfer necessitats que amb els pressupostos els estats no es podran satisfer.

Un company de la Universitat de París planteja impost de temps, una taxa en hores que s'ha de pagar, associada a la renda bàsica per exemple, creant passiu, opcional i voluntari, per exemple, que això podria portar a que una part del que fa l'estat es pagaria amb la feina de la gent, estudiant les necessitats de la societat i creant solucions: per exemple en medicina preventiva, mai hi ha prou pressupost, així n'hi hauria. La mateixa gent podria accedir a aquestes solucions amb renda de moneda alternativa. Una altra qüestió és el programa de compra d'actius, com fa el Banc Central Europeu, i que tots els bancs centrals han posat en marxar per salvar el sistema financer. Aquestes polítiques no les deixaran de banda com volien o deien que volien fer. Compren bonos de l'estat, també de grans empreses. Crec que es podrien comprar bonus d'empreses de l'ESS i altres semblants per garantir que el tipus interès no baixa de zero, garantir que el rendiment no baixa de zero.

Josep Manel Busqueta:

Parlem dels grans reptes de l'època i les alternatives de l'ESS, plantejat així parlem de la desigualtat, sostenibilitat econòmica... com deia en Jordi, parlem com si nosaltres poguéssim revertir aquesta realitat. Però ens hem de plantejar si això és factible. Els sistema on vivim es perfectible? podem aconseguir capitalisme viable i amb rostre humà? és possible en el capitalisme que no hi hagi pobresa, ni desigualtats? Hem de ser congruents amb les dinàmiques d'evolució dels ecosistemes.

Si això fos veritat hauríem de donar per cert que les relacions del capitalisme són adequades, seria com la socialdemocràcia o el keynesianisme sistèmic, generant processos de millora. Però això no és possible ni factible, totes les polítiques que puguem aconseguir que vagin a favor de polítiques socials i no vagin contra el medi, en el conflicte d'interessos... hem de centrar-nos en la incidència sobre els efectes i no les causes, ...és ingenu.

El tema fonamental és entendre la realitat que vivim, econòmica. Quina és la causa dels reptes? analitzem, ens ajuda no pensar en els símptomes, sinó interpretar el funcionament intentant analitzar el concret, intentant entendre l'abstracte, les relacions socials a la base de les desigualtats i problemes.

Totes les problemàtiques estan interconnectades, totes: precarietat, insostenibilitat mediambiental, autoritarisme en les societats, tot està interconnectat i no es pot solucionar el problema si no es va a l'arrel del problema.

Si  volem entendre l'origen, la base dels problemes,estem immerses en un sistema de  relacions socials capitalistes que necessita créixer constantment, i genera desajustos. Com creix? a partir del circuit on intervenen capacitat de produir, intercanviar per diners i tenir guanys, un diferencial que si es torna a invertir genera cicle de creixement fins l'infinit. No té aturador.

Dues variables: 

Les mercaderies com a béns materials,la base de sostenibilitat del capitalisme els recursos naturals, aigua, aire, fusta,... recursos que són finits, el model s'assenta sobre béns finits o renovables, i en temps que no són adequats pel desenvolupament del capitalisme, s'esgoten. Nosaltres desenvolupem la nostra vida en aquest marc, un concepte que utilitza Yayo Herrero i m'agrada és que som ecodependents, absolutament dependents d'aquestes relacions, que són les que condicionen la nostra vida.

Mercaderies intercanviades per diners,. La Susana ha incidit, però és essencial. El diner té un paper determinant, fa equiparables les coses, com diu Rafael Sánchez-Ferlosio, el diner no fa olor, no sabem què hi ha darrere, només valor de canvi, no sabem desxifrar quines relacions socials hi ha darrere, tot pot ser intercanviat per diners, valors de canvi, això porta a que el diner esdevingui una substància, on cristal·litzen les relacions socials, altament violenta.

Si no pots intercanviar treball per diners no podràs subsistir, tot depèn de tenir diners. És una relació mot violenta. Qui té la capacitat de gestionar els diners pot decidir la forma de les vides de les persones, altament desigual, en la part baixa la gent mor per aconseguir diners per pagar la hipoteca, a l'altra la Reserva Federal Americana ha anunciat aquesta setmana que compararà tot el diner encara que no tingui contrapartida, injectant milers de milions per fer creïbles bancs que tenen una toxicitat i uns balanços que no són creïbles.

La disparitat de la lògica del diner, que serveix per untar, element de circulació. Si el diner és element central en la circulació i reflecteix les relacions socials que existeixen, la qüestió és que incidint només sobre el diner podrem incidir sobre la forma de producció, això portaria a debats importants: suprimir l'Euro pot desencadenar un canvi social?

Estem immerses en aquest funcionament social i econòmic, que dissol les altres relacions socials com explica Karl Polanyi, que tot passi per aquest coll d'ampolla que és el diner. Ens porta a que en el capitalisme el que es dona és crisis periòdiques quan no es capaç de generar l'expansió adequada, la que volen els inversors, la gent no inverteix perquè les expectatives de negoci ara són poques, poques mesurades segons les expectatives que tenen els inversors. Que no es doni això ens col·loca en situació de crisi, que és la situació normal del capitalisme, permanentment en crisis, absolutament inestable, entre crisi i crisi la preparació de la següent. Què fa llavors? reestructurar, lògica per tornar a generar beneficis.

Ara teníem que intentava concentrar excedent social en les polítiques que generen més rendibilitats, però s'ha generat menys ingressos per l'estat, la capacitat d'extreure recursos per la política fiscal, genera deute, i ens porta a que la prioritat per les nostres societats ara és pagament deutes i hem de sacrificar la resta de polítiques. Res no permet pensar que això canvii ara.

Creix la pobresa, més despossessió, tot lo mercantilitzable anirà endavant, tot serà gestionat amb major autoritarisme, podrem decidir cada vegada menys la ciutadania, les decisions econòmiques rellevants les prendran els capitalistes, els empresaris o els polítics.

Paral·lelament hi ha la crisi ecològica, la crisis del clima, el metabolisme natural de l'ecosistema canvia amb tota aquesta pressió, genera desigualtats, en termes de... Inviabilitat ecològica ja fa temps que hi ha estudis que vinculen les dues variables creixement econòmic  (quantitat de recursos necessaris per aquest creixement) i crisis climàtica

Generalitzar el model de vida dels EEUU no és possible, necessitaríem 5 planetes per mantenir-lo, ja s'ha creuat el llindar. Les energies que utilitzem difícilment podrem continuar extraient-les als mateixos preus, la relació entre extracció d'energies primàries -PIB té correlació directa.

Si no som capaces d'afrontar això des de perspectives socialitzants per modificar el sistema productius, venen formes d'ecofeixistes, el cas més proper "només podran entrar a Barcelona els cotxes que contaminen menys", o "no podré menjar la carn ecològica, perquè no la puc pagar". El model actual agreuja tots aquests símptomes, especulació productes alimentaris, agreuja canvi climàtic i multiplica les conseqüència agressives com el permagel o ("permafrost") https://ca.wikipedia.org/wiki/Permagel

Manera d'afrontar això: caldria un teixit internacional que obligués a seure els poders i fer una agenda que incidís en el model de producció, però això no sembla possible de moment, ens tocarà fer front amb polítiques que tendeixin a mirar de construir o intervenir en els nostres entorns més immediats, posant al centre la vida, sobirania reproductiva que avança envers la transformació del sistema productiu, i de les relacions socials que el produeixen i se'n deriven, envers una forma de societat que tingui com a objectiu el desenvolupament amb plenitud de les persones.

Jordi Via: no ens deixeu gaire bon cos,

...

Intervencions del públic

1a Pregunta del públic: Hi ha persones que acumulen cada vegada més capital, quina capacitat de transformació tindria, perquè no es pot tallar per dalt fent entendre que en el futur aniran a menys, posar un límit de capacitat de guanys a partir del qual es pagarien més impostos, alguna mesura que aquesta deriva de consumisme i creixement sense fi?

Susana Martín. Crec que sí, he fet estudi sobre el comerç, hi ha polítiques publiques a Japó i Catalunya que taxen els comerços per la mida física dels seus establiments, segons les externalitats negatives, per les carreteres o altres infraestructures que necessitin o per la pol·lució que produeixin, taxar externalitats, fa 20 anys que es fa al Japó, i redueix el rendiment del capital i augmenta la competència, la política ha tingut efecte.

Els grans límits: el comerç es cosa fàcil, però si una empresa pot comprar al sud-est asiàtic tens el problema de la deslocalització i el dúmping fiscal i laboral i tot tipus. La capacitat que tenim és bastant limitada per aquest tipus de canvis. Pot haver altres situacions.

Josep Manel Busqueta: hi ha instruments, la política fiscal, capacitat des de la política d'influir en la distribució dels recursos per reequilibrar, a través dels impostos, la política pública, però requerix força política per intervenir, aquesta és la qüestió: res no és impossible: si s'ha aconseguit estabilitzar un capitalisme destrossat per què no és possible articular des de la societat polítiques que arreglin problemes, per què no som capaces de liquidar els paradisos fiscals, per exemple... podríem posar la taxa Tobin, hi hauria molts recursos per polítiques... però la reflexió va més a fons, al final tot es redueix a la nostra capacitat d'intervenció política.

El tecnooptimisme ens porta a pensar que tindrem les eines per democratitzar el sistema financer, això és perillosíssim!!

Tot el que sigui desplaçar de lo polític les relacions econòmiques o socials ens estem fent trets al nostre peu.

Mateixa persona del públic: Jo deia posem un limit, no tecnològic, sinó en quantitat de diners que pot guanyar cada persona, els aranzels no són dolents, si dificultem portar coses d'altres costats del món i podem afavorir abastir-nos de lo proper,

Susana Martín : vull fer síntesi, primer sobre si dintre el capitalisme pot transformar-se o si és des de fora. el capitalisme és un sistema financer, la part més important del sistema monetari, la transformació passa per transformar el sistema financer

Processos front les polítiques, les polítiques generen processos

Per què no tanquen els paradisos fiscals? ho explicava Taxnetwork si no tenim com distingir transaccions positives de negatives (corrupció i altres... Africa finança el Regne Unit), sense diferenciar els fluxos, els que serveixen i els que no, tots els bancs tenen parada en els paradisos fiscal, llavors no pots fer res. Cal diferenciar els fluxos per posar límits als nocius i no als positius, perquè no hi ha manera d'evitar que els diners hi vagin als paradisos

Cert, la tecnologia no resoldrà tot, ni molt menys, els models de fa 20 anys podrien haver solucionat la situació si s'hagués volgut diferenciar els fluxos. Les criptomonedes podrien ajudar? Potser si, però ara no veig

Les solucions proteccionistes van donar lloc a la 1a Guerra Mundial.

Josep Manel Busqueta: els paradisos fiscals, hi ha mesures que s'han utilitzat abans i es poden utilitzar per controlar el capital i evitar la des-correlació producció i finances, els controls de capital a final IIGM ho demostren. El desgavell financer actual és una qüestió política no econòmica, el capitalisme controlat pels estats, desconnexió moneda-or proposada per Nixon, la política hi hauria i pot fer coses, però si no les fa és que ... la financertizació de l'economia té dates i decisions identificables

El comerç internacional, regles que  com diu Eduardo Galeano "hay países que se especializan en ganar y países que se especializan en perder", com s'ha creat les potencies dominants: militars i colonització, i proteccionisme.

Els que han crescut recentment. tigres asiàtics, han fet així també, ho veiem ara novament amb Rússia, Xina

S'està produint dintre d'una perspectiva capitalista, però des de una perspectiva democràtica podríem potenciar altres formes de producció, desencadenant processos.

2a Pregunta del Públic. Com podem deslliurar-nos del capitalisme? si els que el sustenten són els productors de la matèria prima, com diem a aquests països que necessiten aquesta economia, que necessiten vendre els seus productes, que no ho facin.

Busqueta: el que faran és debatre, discutint els seus sous, com ha passat sempre, el capitalisme no ha estat interioritzat per les classes desposseïdes, han mirat d'organitzar-se, fent economies alternatives, protosistemes que donin una capacitat per una vida més digna.

Assistirem a vagues més grans de treballadores dels països on es donen aquestes condicions, per combatre el capitalisme i la seva lògica, l'escenari. l'organització de classe per aconseguir millores en la redistribució, però això té limitis, només possible superar si transcendim el capitalisme.

Jordi: això dona per molt més debat, s'obren alternatives, l'ESS pot ser una peça més d'un puzle d'alternatives,

A destacar...

Posa en forma de llista 3 frases destacables del que s'ha dit

Què s'ha dit

• Josep Manel Busqueta: Per afrontar el model actual caldria un teixit internacional que obligués a seure els poders i fer una agenda que incidís en el model de producció, però això no sembla possible de moment, ens tocarà fer front amb polítiques que tendeixin a mirar de construir o intervenir en els nostres entorns més immediats, posant al centre la vida, sobirania reproductiva que avança envers la transformació del sistema productiu, i de les relacions socials que el produeixen i se'n deriven, envers una forma de societat que tingui com a objectiu el desenvolupament amb plenitud de les persones.
• Josep Manel Busqueta: El comerç internacional, regles que  com diu Eduardo Galeano "hay países que se especializan en ganar y países que se especializan en perder", com s'ha creat les potencies dominants: militars i colonització, i proteccionisme.
• Susana Martín:  hi ha senyals de crisis fa mesos, les informacions arreu ho diuen i hi ha gran consens, mai he vist tant acord, si hi ha una nova crisi i cal rescatar estem fatal, amb els nivells actuals de deute públic, no hi ha res preparat per tallar aquest cordó umbilical amb la banca

-||-|-

-