SHARINGACTION2019 Social Innovation, Sharing Economy and Policies at Catalan Level and Metropolitan Area of Barcelona Meet up 2019/11/21/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/sharingbcn2019catalanmeetup

Social Innovation, Sharing Economy and Policies at Catalan Level and Metropolitan Area of Barcelona Meet up

Sharing Cities Action Encounter Barcelona - 19-21 November 2019

http://www.sharingcitiesaction.net/encounter-2019/programme/

Collaborative notes at Teixidora.net, documentation to share and reuse.

Conference notes

LLuís:

La Generalitat vol alinear els reptes globals amb els regionals, volem adapar l'agenda amb allò que ens ve per la comissió europea i els ods. Busquem que tingui una causalitat molt ràpida en l'àrea metropolitana, com a govern regional volem alinear les prioritats globals amb les més tangibles. Pel que fa a l'economia de plataforma el govern va fer l'any 2015 unes primeres línies mestres per establir com havia de ser la regulació en aquest àmbit. Marcava directrius de com havia de ser la normativa del govern en aquests temes. Això ha tingut la primera concereció amb el turisme i la mobilitat. Estem apunt de treure el decret sobre turisme, pero triga molt, la novetat es que recone...

Alvaro: L'estand, la trobada de ciutats i la col·laboració amb UOC-Dimmons i BarCola, una de les millors evidencies de la lògica de continuitat. La idea es continuar treballant partint de la base que aquest tema es clau per a tot tipus de ciutats. Aquesta aposta continua i continuarà: sharing cities action 2020 (projecció de futur). Estan a l'espera del decret de la Generalitat, un marge que servirà per a aplicar-ho a nivell municipal. A banda del marc català, queda pendent tocar temes com habitatge comparit (i les seves diferències). Ajuntament haurà de saber gestionar-ho. Respecte a plataformes, es va arribar a acords que es van complint. S'ha avançat: eliminació anuncis il·legals, a la que es suma dinàmica de col·laboració. Es tracta de plataformes globals, i per tant es fa clau presionar conjuntament (com en el cas de la sobirania de dades). Tema mobilitat: la situació es d'impass. Al marge taxis, el tema vehicles compartits s'ha reempres, i ampliar a altres fenòmens de mobilitat (patinets electrics, bicicletes, patins, etc). Respecte a tema activitat economiques de les empreses missatgeria de micro-ingressos, en un pais on això ha irromput amb força. També en el tema de les cures. Cal un marc legal clar, decidir si calen canvis i com. Finalment, respecte a promoció, com el PAM de 2015, es reedita amb un focus específic per al fenòmen. A l'abril es farà treball al voltant de mutualitats, agrupacions i mancances o alternatives des de les cooperatives. També el finançament (match-funding) o via entitats de finançament ètic será una de les prioritats a replantejar.

Ricard: Un dels elements importants no es només què anem a buscar sino com ho farem. Per a això cal destacar que es basa en una sèries de sessions per a parlar de que entenen per economia de plataforma, i quins eren els principals reptes o necessitats de les organitzacions. D'aquell treball, respecte a conculsions tretes: (1) Els ajuntaments tenen dificultad per entendre economia de plataforma (els hi manca identificar fenòmens, o com encarar-los). Una serie d'experiències compliquen fins i tot les complexitats organitzacionals internes de l'administració (2) S'identifiquen economies públiques més lligades a la comunitat. Això va en relació a una sessió que hi haurà després, on idees com la Comunificadora sorgeixen de dinàmiques de treball similars. Espais de co-creació utils. Avui enfocat a (a) inclusió i genere, (b) sostenibilitat ambiental, un espai dificil de concretar, (c) sobirania tech i de dades i per últim (d) aspectes de promoció econòmica, a seguir desenvolupant. Pensarem en aquest quatre principis: idees que es mouran a Decidim, i on poder seguint la feina que s'enceta: per co-definir propostes de polítiques concretes.

Mayo: Cal ara confirmar que es mantinguin efectivament aquestes aliances estrategiques. Cal renovar el volum de ciutats per a tenir millor impacte. Cal més presència internacional i intercanvi (per example confirmada aliança amb Seul). Pero les dinàmiques locals, a nivell català i municipal, cal que també renovi el seu posicionament, com s'ha fet a nivell de Commitee of EU Regions and Cities. Nova revisió regulatoria respecte al petit comerç. Ja hi ha hagut intercanvis entre per exemple Bèlgica i Catalunya. Seria un tipus de dinàmica que caldria considerar si reprendre. També cal fer present , respecte a la Generalitat, que es pugués sumar a signar la declaració conjunta del 2016. El seu marc permet que sigui una eina útil a nivell de plans regionals (per exemples entre ciutats / regions, com s'ha fet fa poc amb Suècia). També el paper de economies de plataforma com a eina per a ampliar la seva àrea d'actuació a nivell del marc d'emergencia climàtica, reptes globals i marcs com els Sustainable Development Goals. Eines com l'estrella de qualitats procomuns, treballant a nivell de ciutats.

Lluis: Calen marcs comuns que no siguin nomes catalans, el més estabes possibles. Pero especialment hem d'assegurar que els ajuntaments tinguin impuls. Pero donat el marc de societat i accés a la informació, analitzar els impactes ara mateix es clau. Per exemple turisme: figura de prosumer (produces?=). Cal un marc que permeti empoderar el ciutadà amb una regulació que permeti analitzar al detall (a nivell big data), com un pas on encara s'es "cobarda" a generar regulació dinàmica. Un dels resptes economia plataforma.

Sergi: tema d'escala, doctorand UOC bDImmons. La pregunta, a banda metodologies, que passa amb els espais. Heu reflexionat sobre espais idonis per a multiactor / laboratori public. Creieu que hi han prous espais per a treballar plegades.

Lluis: Ara per exemple estem ajudant el sector de l'automobil, de capital importancia per a econmia catalana. Ni tenim diners ni capacitat per a ajudar un sector com aquest. Ni volem ni serien efectives. Espais de col·laboació per a buscar espais on activar la innovació. Per altres sectors la mateixa logica: quins espais de col·laboració? Com o qui poden ser? Per a tenir aixo cal passar a relacions de confiança entre sector privat i public (de manera co-responsable). Passar a un paradigma de confiança.

Alvaro: Compartint bastant el que diu Lluis, en una area "petita" d'ajuntament, la experiencia BarCola, Sharing Cities, ecosistema procomu, es un exmeple o experiment de fer un espai semi-articulat de treball. Sorgeixen propostes i oportunitats conjuntes que es debaten o comparteixin regularment i informalment. Espais com la Innobadora o CoBoi ja intenten ser aixo. Pero veurem que passa amb ateneus, etc com podem co-produir politiques i experiments conjunts. Jo com a nouvingut a l'experiencia pública, jugant dins un marc concret, totes les iniciatives innovadores es podien fer. Des del match-funding i el cos de la seva viabilitat per a conseguir fer-ho: els instruments administratius-jurídics que tenim també son encara del segle XX: Comunificadora sorgeix com a idea co-creada, pero en passar per àmbit municipal, fa complexa l'efectivitat jurídica. Un altre tema potser politicament incorrecte, es com funciona l'administració pública. La meva posició es complicada, però equips transversals, amb talent, etc té una gran complexitats. Però arribar, amb les condicions actuals, a captar talent que potser tingui poques experiencies de treball. Per exemple l'escala organitzacional i d'administració pública: si no es tenen persones innovadores no es tenen tantes alternatives d'avançar. Per altre banda, en relació a economia social i solidaria, el moment potent actual és més complexe d'integrar. Molts municipis, com es podria apropar aquesta realitat a altres municipis, on hi pugui anar arribant. Per ultim, el tema de les regulacions dinamiques, a priori sembla una idea molt bona (exemple Ajuntament havent de fer scrapping per tenir info d'AirBnB), si no es té accés obert a les dades de les plataformes, es torna un negoci de venda de dades. Com les podem generar o accedir nosaltres, per exemple Coopsalut, on cooperatives d'usuaries i pacients de salut fan coope de dades. En altre sentit, la consumició responsable, com es podria abordar, etc.

Ricard: Ok cal innovar respecte a sectors com l'automòbil, cal explorar iniciatives d'innovar per a decrèixer. Des de com el pinso que importem per a alimentar ramaderia industrial del porc s'exporta al sudest asiàtic (gens realista emb el context actual). O com Katuma, ara xarxa internacional. Com incorporem tots els àmbits a aquestes estructures. El problema de l'escala: el seu volum economic a nivell competitiu es encara minortitari. L'aposta actual es bona notícia, pero que ha d'ajudar a escalar. Tota la complexitat de la societat actual i període històric no permet assolir alguns riscos i de sortir de zones de comfort. L'administració pública ha de ser còmplice, pero actualment tampoc es quelcom majoritari.

Mayo: La política la fan persones. Fer coses junts es necessari per a nous intruments i renovacions.