Economia solidària i amor: avançant en la creació de formes d'estimar no capitalistes 26/10/2019/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc19amor

Economia solidària i amor: avançant en la creació de formes d'estimar no capitalistes

Fil a l'Agulla SCCL (http://filalagulla.org)

Aquesta horeta i mitja que tenim plegades volem reflexionar sobre l'amor des d'un lloc més ajustat al que necessitem i menys al que s'espera des de la normativa.

Parlaré des de dos llocs: qüestions ideològiques i qüestions pràctiques que ens ajudin a transcendir les normes preestablertes.

Què fem a Fil a l'agulla? Acompanyem persones a poder tenir relacions més sostenibles, promoure relacions més sostenibles.

L'amor és un tema ple de normes i judicis, i és quelcom que no es tracta des de l'entorn públic.

Un dels grans problemes per fer aquesta transició és la dificultat en parlar-los en comunitat.

La transició cap a llocs diferents l'hem de fer acompanyats, no la podem fer sols. Em commou que siguem tantes aquí i avui.

La idea és parlar una estona, donar uns quants inputs i després oferir un espai per parlar. No sé quina és la necessitat: compartir experiències, buscar eines, debat,...

QÜESTIONS IDEOLÒGIQUES

L'amor és una qüestió política, comunitària, màgica, irracional, misteriosa, difícil d'explicar. Entrarem en tot això, per bé que no vull donar avui resposta a coses que a vegades no en tenen.

Començaré llegint el fragment introductori del capítol "Libera tu relación" del llibre "Mala mujer"  de Noemí Casquet (editorial Lunwerg Editores)

• "Tras la hegemonia de las identidades, de los cuerpos y del sexo, llega "la hegemonía del amor" o "cómo la soledad se empeña en que todas las putas relaciones sean iguales". (Reduzco mi odio profundo.) La primera pregunta que deberíamos plantearnos es la siguiente: ¿qué es el amor? Quizás te pueda parecer sencilla, pero en realidad no lo es tanto. ¿Qué es para ti el amor? ¿Qué significa esta palabreja que tanto se utiliza y tan poco se predica? El amor es un sentimiento positivo basado en el afecto hacia una o varias personas. Para mi, el amor te ofrece paz y equilibrio y nunca duele. Si duele, no es amor. Aunque la distancia, la pérdida u otros factores puedan dar una impresión contraria. En ese caso, lo que a ti te duele no es el amor en si, sino la pérdida, la distancia o esos otros factores. 

• El amor suma, no resta. Aporta, no aparta. Y, sobre todo, te hace volar más alto.

• El interés político, social y económico ha hecho que el amor -y su representación a través de las relaciones- se vea totalment condicionado por una serie de normas que debemos cumplir sí o sí. Quieren que sigamos ese camino establecido para ser, como ya he dicho a lo largo del libro, fácilmente manipulable. La hegemonía hace que sea mucho más fácil instaurar una idea en la cabeza de un colectivo que en la de un individuo. Si todo el mundoidentifica del mismo modo las relaciones de pareja, todos querrán alcanzar las mismas metas y objetivos, o desearán las mismas cosas materiales que perpetúan este capitalismo en el que vivimos. Y qué triste formar parte de esto que todo lo amarga y lo pudre. Qué pena que un sentimiento tan maravilloso y bondadoso como es el amor se vea modificado al antojo de unos cuantos para que puedan tomar las decisiones por nosotras. Joder, no sé, ¿no tienes ganas de vivir relaciones plenas que ofrezcan crecimiento y se adapten a tus propias creencias y valores? ¿No tienes ganas de enviar a tomar por culo toda esta red de mentiras y empezar a vivir por y para ti?"

Jo, sí. I afegeixo que només amb la voluntat de viure un amor així no n'hi ha prou. Per sortir d'un paràmetre em calen altres eines que no impliquin haver d'entrar en un altre circuit de noves normes com del que intento sortir.

A continuació intentaré respondre a dues preguntes:

1. Quines són les normes que organitzen -més conscient o inconscientment- la manera més tradicional d'entendre les relacions amoroses?

L'amor normatiu de parella que hem après,

• és heterosexual, 
• en exclusivitat, 
• ha de durar... 
• té un recorregut bastant determinat (enamorament, estabilitat, fills...) 

Tots aquests són pressupòsits assumits, no decidits, que ens organitza.

Sentiments no propis de l'amor: gelosia, fusió, ganes de posseir a l'altre, són sentiments que formen part del joc amorós, però no només no estan associats sinó que de vegades pensem que no és amor si no hi són

També a vegades l'amor està associat amb intensitat, passió... i hem aprés que ha de durar així tota l'estona.

INTERVENCIÓ: sembla que a l'amor sempre hi ha drames, altibaixos

Neus: Aquestes creences ens treuen la possibilitat d'explorar què realment ens està passant i necessitem i la possibilitat de ser úniques, especificitat

També voldria fer una menció especial a no tenir parella i ser feliç, perquè no trobes o perquè no vols. Pressió social sobre les dones que si no tens parella és perquè no pots.

Honrar la possibilitat d'estar sol i tenir una gran relació afectivo-sexual amb tu sola

Un altre menció especial sobre com intersecciona el tema d'estimar amb el fet de ser mare o pare. Em centraré en ser mare, que és l'experiència que conec més.

Com aquests mites sumats als mites de la maternitat, influeixen en la dinàmica psicològica que ens dificulta SER.

Factors:

1. Cal tenir present que tot això pesa, per això el factor comunitari i social en l'aspecte de la privacitat és vital. Generar nous relats conjuntament de temes -com l’amor- que fins ara han estat reduïts al món d’allò privat, poc compartit. Necessitem generar ambients de seguretat. Sortir de l'armari en l’àmbit relacional.

El factor comunitari i social en la transformació de la comunitat és vital. Necessitem generar nous relats, donar-nos permís, generar ambients de seguretat en què puguem sortir de l'armari en temes relacionals. Trencar normes socials molt establertes és molt dur a nivell psicològic o individual.

2.  El sortir de la imposició o normativitat ens dona una tasca (va associada) a haver de saber què volem. I això no és sempre fàcil. Què vols realment a nivell relació afectivo-sexual??

Saber què vols és complicat. Requereix assumir molta responsabilitat.

2. Quin tipus d'eines necessitem per ser lliures, seguir el nostre propi camí de vida?

BLOC I. ASPECTE AUTOCONEIXEMENT 

El camí de la llibertat requereix treball i responsabilitat, que implica haver de  conèixer-nos: anar cap endins, camí de l'autoconeixement

Relacionar-nos amb nosaltres mateixes (la relació amb els altres ens pot ajudar a anar cap endins).

a. Metodologia Treball de Processos: cremar llenya = fer front ...

Exemple personal Neus: abandó que va implicar una alteració interna forta en mi, això volia dir que hi havia una ferida molt fonamental en tu que requereix ser mirada. Les ferides no ateses inflamen les relacions. Si no assumeixes responsabilitat per elles (siguin justes o no!), en tant que et configura, forma part de tu, et fa ser qui ets... Si no les entomem i cuidem quan entrem en col·lisió amb d'altres podem pensar que és l'altre qui m'està causant el dolor i puc voler reaccionar contra l'altre. Tinguem la valentia d'apropiar-nos de la nostra pròpia historia. Està a les teves mans, però cal tenir xarxa! No ho hem de fer soles (és massa dolorós)

Deixem de culpar els altres del que ens passa. Quan construir relacions que no estan basades en les normes s'activaran moltes coses: gelosia, poder sostenir la llibertat de l'altre (això confronta molt, és complicat)

INTERVENCIÓ: dubte, com et posicionaries des de l'altre costat si veus que la teva parella està en aquesta situació. Té una ferida molt gran i et dóna la culpa. Què fas? L'acompanyes? T'allunyes?

b. Conèixer el nostre poder social (estatus, ètnia, classe...) perquè afecta les nostres relacions i poder psicològics, personals, espirituals que ens permeten també impactar el món . Autoconeixement del propi poder.

c. Pregunta't què és allò que tu creus que NO ETS de cap de les maneres. Això també és part de tu. Allò que t'enamora de la resta i tu no ets, també ets tu.

Identitat secundària, projeccions, etc

Entendre el què et passa en les relacions t'interpel·la a aprendre més de tu, confrontar-te amb parts de tu que

Conèixer una mica com funciona la psique ens dóna informació per la nostra relacions.

"Jo això no"

d. Xarxa de suport

BLOC II ASPECTE RELACIONAL 

a. Comunicació: un dels grans problemes és la comunicació no intencionada (què passa? res). Els missatges dobles generen moltes pertorbacions i escalen els conflictes. Portar a la llum la comunicació més obvia ajuda a portar les converses.

b. Gestió de conflictes: tenir la capacitat de posar el focus en l'altre un moment. Incapacitat de posar-se en el lloc de l'altre. Cremar llenya.

c. Dinàmiques de poder que es mobilitzen en la relació amb l'altre. El paper de l'altre en el meu procès intern és una negociació. No té perquè ser la persona implicada en la relació la que m'ajudi a processar allò. Poden ser xarxa amics, terapeutes, etc. A vegades pot donar-se aquesta claredat en l'acompanyament dins la parella, però no cal sempre fer-ho amb la mateixa persona.

De vegades els acompanyaments no són possibles o no sempre amb la mateixa persona.

Molt important que a la vida tinguem 4-5 persones aliades per seguir aquest camí d'autoconeixement.

Si tenim l'opció que volem transcendir la manera normativa d'organitzar els nostres afectes necessitem auto conèixer-nos, si no és complicat.

3 IDEES CLAU que volia transmetre-us: autoconeixement, relacionar-nos millor, comunitat/xarxa

Intervencions del públic

INTERVENCIÓ: El que comentaves de la xarxa, de vegades per incontinència verbal hi ha gent que diu tot el que sent i les respostes poden empitjorar.

Neus: Quan dic xarxa em refereixo a persones, no a fer-ho públic.

INTERVENCIÓ: un pregunta dirigida cap a tu, has mencionat un conflicte entre dues persones, pots explicar més el concepte "cremar llenya"?

Neus: Cremar llenya

Si entres en una conversa amb algú en relació a allò que t'ha fet mal de l'altre i no ets conscient que està tocant algun aspecte de la pròpia psicologia que no està resolt, aleshores viuràs una intensitat que no es correspon amb la del dany causat i podràs reaccionar escalant el conflicte molt. L'altre s'enfadarà molt "no n'hi ha per tant" Entres en un espiral de buscar responsabilitats que no sempre porta enlloc.

Les ferides internes requereixen molt assumir responsabilitat per part de qui ho viu.

Traumes

INTERVENCIÓ [Alex]: es seguro que la gente que viene aquí piensa mucho en esas cosas, pero has dicho que es difícil hacerlo solo. Como hacer para conocer gente? Una vez hice un ejercicio sobre qué es una relación sana, y depués la pusimos en común.

Neus: Gràcies per la iniciativa, però tinc ganes d'estar en plenari amb aquest tema. El petit comitè és més conegut. Però gràcies, em permetes que segueixi en plenari?

INTERVENCIÓ: volia intentar donar resposta a la noia de què passa quan tu generes els canvis i els altres ho pateixen. En el meu cas he notat fa 2-3 anys que jo estava en disposició de fer canvis que sempre havia buscat i finalment vaig decidir fer el pas. El més difícil és ser coherent i fidel amb tu mateix. Posar-te tu davant dels altres, no des de l'egoisme. Sabent que faràs mal, però ser fidel a tu mateix. Això està relacionat a les dinàmiques de poder, quan intentes enfrontar-te te n'adones de quines són les dinàmiques existents. Sí és dur, fa mal, però l'únic camí de coneixe't i ser tu mateix i viure la teva vida és ser valent. En el moment que pugui fer aquelles coses que tu sents de cor. Els altres se senten dolguts però tu estàs sent més honest perquè abans estaves admetent coses que no volies. Això és maco i gratificant.

[La persona a la que respon ja no està a la sala]

INTERVENCIÓ: abans has posat l'exemple de les músiques, reconèixer aquestes coses que et fan mal o t'atrauen. Pots desenvolupar-ho una mica?

Neus: Hi ha diferents maneres d'entendre o d'enfocar. Quan tu mires el que et passa amb els altres ho pots mirar com a fenomen relacional o com una manifestació del teu món infrapsíquic interior. Quan t'enamores d'alguna persona pots voler viure una relació d'enamorament o pots investigar què és això que m'està enamorant d'aquella persona = quines parts de tu que creus que no ets tu, què necessites viure i parts de tu de les quals has d'apropiar-te (p.e necessito començar a tocar el piano enlloc d'enamorar-me de músics)

INTERVENCIÓ: En resposta a la intervenció (2 anteriors), he reaccionat molt en el que deies. Parlaves de fer mal i tota la qüestió del tema de l'altre. Crec que també fa mal a l'altre que tu no facis aquest exercici. Crec que ens hem d'alliberar del tema aquest del "mal que fas a l'altre"

Neus: Deixa'm sentir gent que encara no s'ha pogut expressar. Algú més?

INTERVENCIÓ: tots estem com aprenent altres relaciones mes obertes. en aquest procés fem coses molt malament i anem consumint relacions. Veig les coses boniques però també el "consum de cossos".

Neus: Sí. Algú vol dir alguna cosa d'això. Dic: hi ha vàries coses, en les relacions obertes una de les coses més difícil de portar, a vegades, és que busqui trobar fora coses que no viu amb tu que no pas comenci a establir relacions amb profunditat amb altres. Això amenaça més la teva relació. Persona central.

Es fàcil acceptar que l'altre tingui... Obrir la relació a realment estimar és més difícil, requereix unes bases molt sòlides si realment vols mantenir allò que tens. Costa obrir-se a a allò que amb tu no es dona (sexe, cine, etc). A vegades si pot implicar ruptura d'una relació i entrar en un altre.

INTERVENCIÓ [Alex]: Volia dir que a mi em serveixen molt els exemples, quan comparteixen una vivència. Jo volia compartir una vivència (si us sembla bé): hay un estudio sobre la felicidad que dice que la gente más feliz y más sana depende de la calidad de las relaciones. Es básico lo que dices de crear comunidad. Y yo pienso: cómo se hace para conocer gente. Yo lo intento pero es complicado. Mucha gente "nace" con un grupo y no sale de allí. Yo he cortado con todos menos mi madre y mi hermana,. Y cuesta un montón empezar de cero. A mi me resulta muy dificil ser otra persona manteniendo las relaciones que tenía que eran tóxicas.

Neus: és una bona invitació aquesta. Expressar una mica de la pròpia experiència. Estudi sobre la felicitat (Harvard?). Gràcies Alex per ser tant personal.

Tenir un entorn obert a parlar de tot això és un privilegi molt gran. Això no ho farem soles. Crida a la comunitat. No sé si hi ha algú més que vulgui compartir alguna cosa més de tipus personal? O necessitat?

INTERVENCIÓ: en relació al que comentaves, potser costa o està mal vist el fet de buscar en una altra persones el que ja tens a la parella. Però també lligant-ho a el fet de ser mare, pots ser mare i estimar els teus fills igual però diferent.

Neus: Absolutament. Qui més vol compartir en aquesta direcció?

INTERVENCIÓ: Jo volia compartir una dificultat, por. Cóm es pot abordar una situació en que una de les dos persones planteja obrir la relació, s'arriba a un pacte, però l'altre no vol tenir altres relacions. Hi ha com una càrrega que es va acumulant. Creus que és sostenible en el temps?

Neus: Jo crec que si hi ha un consens d'acord  (que no va en contra la meva integritat) i no està basat en voler mantenir la relació. Amb aquestes premisses, jo crec que, què un ho faci i l'altre no, no ha de seu cap problema però el que ho fa s'ha de treballar la culpa. El que aporta aquesta persona moltes vegades també és molt positiu per la relació. També cal treball amb el consentiment, un consentiment que no es basi en la por i el voler manteniment la relació. La persona que consenteix però no ho farà ha de saber si vol donar suport/acceptant de cor que això passi; perquè això té implicacions de temps, energia, calendari, responsabilitats conjuntes (fills, etc).

Treball amb la culpa i revisió de consentiment mutu.

INTERVENCIÓ: Per l'Alex, això que dius de conèixer gent, quan trenques vincles amb el teu jo d'abans. Jo vaig fer algo semblant i pensar en trobar altres relacions iguals que la que vaig voler trencar és el que costava. Has de buscar-les de manera diferent. Trobar una altra colla igual que la de l'institut no és el que vols perquè ho acabes de trencar. Les relacions són petits actes, persones del dia a dia a partir de les que pots crear altres coses. No esperant trobar algo semblant a lo que tenies, donar una opció a la novetat.

Neus: Moltes gràcies per ser tant personal i compartir un tros de vida.

INTERVENCIÓ: no es tant reflexió personal, però una a nivell del que has dit quan has dit quants de vosaltres teniu clar què és el que voleu. He pensat que wow m'encantaria que fes la pregunta. Però què vol dir tenir clar el que vols. Es difícil. També pot ser un limitant, si ens establim en allò que creiem que volem ens estem limitant, no donant peu a res fora d'aquests paràmetres. El que vull és el que sento en aquest moment i després puc voler altra cosa. Vull treballar en què és el que sento en cada moment. Penseu que "el voler" és algo evolutiu que canvia amb el pas del temps i és algo que pots definir.

INTERVENCIÓ: ressona bastant, no fa falta tenir-ho clar en termes de relaciones però si en "projecte de vida", i totes aquestes coses et porten a relacionar-te d'una manera o altra. Per l'Alex: una manera és a través de les lluites. En els espais de lluita és un gran espai per trobar gent.

El que deia la companya de les relaciones obertes, hi ha com una tendència a tenir-ne. Jo personalment tinc una relació "diferent" no reprimint passions que sumen. Cal tenir clar què és el que vols abans de trencar

Pregunta: un dels limitants a les relacions obertes és quan ens plantegem la criança. Que t'enamoris d'una altra persona pot passar constantment. Però quan hi ha nens...

Lluites col.lectives és una manera de conèixer gent.

Neus: Sí, és un merder. Jo crec que mantenir els mites de la maternitat. És doble dur, et sents responsable d'altres persones més enllà de tu. Totes les creences que  criminalitzen a les dones, les veuen en el rol de mare 24 hores al dia. Falta d'entendre que fluïm en diferents rols al llarg de les 24 hores del dia. La ideologia patriarcal te tendència a jerarquia i competència i a un "tot no pot ser" Una dona molt sexual és una "mala mare"

cal (1) fer molt treball amb la culpa i els mites de la maternitat. (2) Cal xarxa i suport. Cal molta feina logística en relació al temps, a més que tinguis família elefant, manada de criança en comunitat (mares, pares, tiets, cosines, amics...) .

INTERVENCIÓ [Alex]: volia ver en veu alta sobre una tribu (els Jarawa) que viu a una illa igual que vivien fa 70kanys (!!!). Tot el temps que tenen el dediquen a estar uns amb els altres.

https://www.youtube.com/watch?v=dknqg9T2dXI

INTERVENCIÓ: una cosa que has dit i jo intento fer i que crec que és la clau i és la negociació. Jo negocio amb mi mateixa cada dia els límits. I aquest qüestionament des de la crítica. La pregunta és, jo crec que la clau és negociar però negociem condicions/normes a les relacions sexo-afectives però si establir normes per ser lliures pot ser contradictori però jo necessito pactar algunes coses.

Jo necessito negociar per estar segura de no patir.

Neus: La llibertat és fer el que jo vull quan jo vull? Jo no ho crec. Tampoc es tracta d'estar tot el dia negociant, que pot també coartar la pròpia llibertat.

Hi ha converses més de fons, profundes que ens hem de preguntar -una i com a relació- perquè les negociacions siguin més fluides en la quotidianitat. La negociació desgasta quan qüestions de fons no resoltes apareixen cíclicament en les negociacions i les fa pesades. Si passa això anem al com estem, com estic, quins són els meus valors, els teus... per què estem juntes? què ens fa estar aquí tenim negociacions tant dures a diari?... Això posa el focus en els temes de fons no tractats, aprofundir-hi i això alleugerirà les negociacions del dia a dia.

INTERVENCIÓ: jo volia respondre molt temes. Primer sobre què passa quan et veus a l'altra banda. De vegades hi ha certes situacions que no es poden arreglar i si tu estàs a l'altra banda d'una persona que se sent malament per coses que fas potser no es pot arreglar. De vegades trencar relaciones és positiu. Sí és cert que és difícil fer xarxa i tenir 3 persones ja està bé. Penso que les situacions que sí he identificat que donen peu a excés de negociació, són les persones que consideren que pel fet de ser la teva parella (jefe/pare) creuen que poden decidir sobre amb qui estàs. Tu no fas mal a ningú per estar amb una persona si a tu et surt. Si tu parteixes de que ets tu qui decideix on i amb qui vols estar això és el estàndard.

Per altra banda hi ha gent que es troba bé identificant una persona amb qui vol estar per sempre (o per molt temps) i demana a la seva parella el mateix. Si tens aquesta necessitat tindràs un problema.

Volia introduir de nou, crec que fem una errada a l'activisme que sembli que es convida a tothom a tenir altres tipus de relacions. No tothom pot fer-ho i altres ja els surt així. L'activisme no és convidar a tothom a que faci altres tipus de relacions, seria demanar el mateix que es demana a les persones homòfobes. No pot ser. Es cau en la moda, en l'intrusisme. No es necessita més gent practicant altres tipus d'amor. Sinó respecte per poder conviure, no imposant en cap cas, ni a la teva parella.

Activisme en la línia de combatre la polifòbia general.

Neus: Revisem la nostra pròpia polifòbia i creem espais de seguretat. Parleu-ne, parleu-ne, parleu-ne... i parlem-ne

Què s'ha dit

• L'amor és un tema ple de normes i judicis, i és quelcom que no es tracta des de l'entorn públic (Fil a l'Agulla)

-||-|-

-