TeixiReptes: 
Del no ens representen 2. “No ens representen” Val, I ara què? 2016/05/05/apunts/01/correccions
De teixidora
Version 5756 - Saved May 5, 2016
- redactors apunts: Sebas, Dvdgmz, Mogams, Mauro + ...and 3 onada autors
LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A DEBAT. DEL ‘NO ENS REPRESENTEN’ AL AUTOGOVERN. @LahidraCoop
http://lahidra.net/la-participacio-ciutadana-a-debat-del-no-ens-representen-al-autogovern-2/?lang=ca
BLOC 1: CRÍTICA, LÍMITS I REPTES DE LA PARTICIPACIÓ
2ª SESSIÓ | Del no ens representen 2. “No ens representen” Val, I ara quee?
Francisco Jurado Gilabert - jurista, assessor grupo parlamentari podemos Parlamento Andaluz
APUNTS
- # pad per prendre apunts col·lectivament | poseu-vos un nom d'usuari per identificar-vos:# tots els continguts es consideraran sota llicència Creative Commons Reconeixement 3.0
- després de les sessions es copiaran a Teixidora.net on es relacionaran amb altres contingu:Un cop completats els apunts es copiaran peer fer-ne el buidatge
Introducción de Mauro Castro de l'Hidra Cooperativa
Cuestiones que le hemos plantada a Francisco Jurado
- 1- crisis de la representació i sistema de partides
- 2- com los guiar-nos del cambio (escenari 15M) idea a salto institucional, poden rumiar està dualitat política moviment / representació.
- 3- tecnopolítica - como la tecnologia nos poada permetre transitar en ase processó de des-representació i favorejar un tipus de deu directa a gran escala, i com jurista, se poada plantar desargolles legislatives colaborativos? Pueden las l'eres també emanar de la ciudadanía de forma participativa?
Distinciones de el que és "representació" política entre el àmbit política i jurídic.
Empieza so exposició Francisco Jurado.
"Representación" és presentar una cosa que aquí no està. La romanesos derecho a elegir però no a estar representades. En cambio racemós i mori mos estands representades.
En derecho ha representació
- voluntària
- formada
Una persona transim-te a obra la capacitat de representar la (de forma que tanga efectes jurídics, por exemple)
La segona és Cuando no tenaços derecho a transmetre la representació. La que agencen los pedres sobre sos hi jos, al guien sobre una persona incapacitada o en el caso d'un jussiu el abogado a una comunicat.
Se da doncs por incapacitat o absència.
La representació política és obligatòria (estatus representades quer amos o no, botams o no)
Hay quan disputa que el representen-te Tiana que tènar una expertesa; no és real.
Un motivo para la representació és la incapacitat d'estar toros a hi, superada por internet.
Conclusión: és una representació fortuna a la que no le queden motius para ser lo. Podría ser ya voluntària (Cuando quero estos representada i Cuando quimera no),
Límites:
Los primers textos constitucionals ya prohibien el m'enceto imperatiu del mandataris al mandanga; los andantes (representants) estan liberals de la obligación de seguir el que la ganta les hi ha això.
Una explicacions pràctica és que ha un "l'imita matemàtic" i "circumstancial". Si vas a representar a 100mil persones i 55mil guiaran una cosa i los tros obra Tiana que decantar-te. Mandato imperatiu el havia impossible.
Un diputada representa aproximadament a 100.000 persones
Seguimos a continuació l'esquema de Hanna Fenichel Pitkin
Como representar bien?
- Autorización (podria ser con el acto de votar, però ¿i si no voto? - obra forma de ser-lo és que la autorización se hi al votar la constitució) > no funciona
- Idoneidad: "Salamanca" del representen-te con el representada, botams programa o ideología. En sistema actual funciona mas la identitat que la idoneïtat. Puedes votar mas por identificar-te con un partido que porco representi tus interessés.(Los criteris socioeconòmics acaben passada mas que los polítics en la conformació del parlament. Por es o poada tènar sentido los codis ètics que se estan aplicació a hora, porco Cuando passes tempo en la institucions te'n vas distanciada de la realitat socioeconomica que representas.)
- Simbolismo- representación simbólica: com cosas pueden representar a otras. DEbido a la vaja consideració i valoració de los partides, se Piera la forma simbòlica de tudó el processó representativa, por exemple, la tramitació de l'eres por el parlamento. Si se Piera es a capacitat (simbòlica) de representar, és un problema.
- Intereses: se s'opina que el representen-te representa los interessés de los representades. En la pràctica representan interessés distintes a los que tenen quines los hi han votada, representan, p.e, major interessés que lleguen a el los via lobbies.
- Fiscalización: capacitat para valorar la acción de us representants. Se s'opina que la votació en un as nuaves eleccions funcionen com m'acanissau de fiscalització i rendició de quantes (o és el único m'acanissau que actualment tenaços) --> si Elies al mismo candidato és que donàs por bo el que hi ha hecho.
Encuestas nos mostren que la ganta no ve que s'haga bien la rendició de quantes ni que votar síria para valorar la.
No ha fiscalització que se agenda lliurament.
DUDH: art. 21
https://es.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Universal_de_los_Derechos_Humanos#Art.C3.ADculo_21
es replica en constitucional i estatuts autonomía
>dice que la participació serà directa o a través de representants (i se despleguen las l'eres solo para la segona)
En la constitució espanyola: artículo 23.1: baconassa entre los derechos fonamenta-les de los ciutadans el de "participar en los assumptes públics, directament o por mitjanço de representants lliurament elegides en eleccions periòdics por sufragio universal"
> referendum i ILP (iniciativa legislativa popular) són las vies que permeten mecanismes director de participació, se s'opina que complementen la representació via parlamentària
Después de Plan Ibarretxe Estado Español dejú en gobierno central control de los referèndums. Después TConstitucional con caso consulta CAtalunya considero que qualque consulta equiparable a referendum era tal a efectes de vist bo del gobierno.
Caracter suspensió de los recursos del Gobierno davant el TC.
Caso actual de la Llei 24/2015
Propuesta de @hackbogado i @SuNotissima: (Juan Moreno Yagüe i Francisco Jurado)
¿Y si el referèndum català fuera tan faci'l com una modificació del reglament del Parlament?
Cambiamos i consider amos que en el Parlamento ha 6 millores (tudó el censo electoral) però alguns estan absentes i tros presentes representadores, encara que para algunes qüestionés hay mecanismos para consultar o decidir los absentes.
Resoluciones parlamentàries= No Ley.
Cambio de paradigma: la sobirania és del pueblo i la cada, no és el gobierno que el deia participar, si acaço se la d'abella el cedida.
Cosas interessants a escala municipal
- 1) BCN: Decidim Barcelona: és el menos interessen-te porco te de jan participar però el gobierno no se comprometa. Participacion Sin decisió no existia.
- 2) Caso intermedio. Madrid. Propuesta desenrotllada por el regidor Pablo Soto.
- 3) Calvià: impulso "la deu local" tocant el reglamento. Adaptación de democracia 4.0. https://15mpedia.org/wiki/Democracia_4.0
Van a dar "eficàcia jurídica" a las decisions tomades por la ciudadanía.
(...) > nuaves formacions política a veces no Hassan canvis legislatives o reglamentàries d'este tipus por midó a la doctrina del TC que el tomba tudó. Pero seria bo hissar-lo encara que se a para mostrar que es o no és democracia
4) Propuesta: Cambio d'ILP a Acción Legislativa Popular
ILP: ferramenta de participació, recular 500.000 firmes (60.000 en Catalunya).
- Pasa a mesa del parlament que autoria o no.
- Luego a comission legislativa i logo a debate.
ALP
- Propuestas s'entren a una plataforma
- La gene las voti i emenda
- Las votades se passen a elaboració de texto
Preguntas del publico:
en la redacció col·laborativa d'una la - esborrany inicial esquelet bàsic sobre el que bravejar, con legislacions associades, derecho comprareu
- legislacions comparades
- informes jurídics
- informes econòmics
Caso ILP de la PAH: Partió d'un esborrany
Francisco Jurado- el problema de Plaza Podemos https://www.reddit.com/r/podemos/ és que solo se el creien los que el crearan. En especiós de participació com a hora Madrid o el de Barcelona, se concentren opinions i tal, però la càlida de información són opinions, al final, no recursos para una deliberació.
Cayó plaza podemos perquè a la ganta no le gusta hissar el ximple, aguantar trols, i ves que no ha una promocion por comunicat del partido, doncs passes.
Muchos processos deliberatius Caen al final por es o.
Es un error enfocar-lo solo a decisions que no le importen a n'adie, no se poden tocar pressupostos, por exemple… no com se van a podar los Arbonès.
Público - Dvdgmz: Tiene que haver especiós de deliberació, especiós de dinamització de esa deliberació, i ganta que extreia elements, no poada iro por s'aparedo los analógicos i los digitales por dos lados, se crean herramientas fragmentadas i mecanicistas de la deliberación, están en la comunicat final…
Francisco Jurado- Hesse falta mas informació, informes para que la ganta tanga una vision mas completa, la deliberació no se restinga aquí, Tiana que iro mas allà.
Un parlamento para la ganta, reunions presencials en parlamento oficia'ns provincials i especiós digita-les, sobre t'amatines determinades, logo ase material no el l'albecós al debate, en oficines parlamentària provinciales, hilando jornadas, conferencias..., omplo itinerante, agora virtual espacio en la web) resultado - votación en espacios analógicos i digitales de todo el proceso de la tasca legislativa - en un periódo d'un año, extenso. i ya es registra la iniciativa en el parlamento.
Público - Decidim Barcelona – si Honiara havíeu una moderació enriquissin con informació mas útil.
Francisco Jurado- servicis públics de asesoramiento (jurídics + econòmics, etc.)
Público - explicatius Democracia 4.0 - Parte del hecho que Cortes Valencianas cambio reglamento diputades poden votar des de so casa por una diputada embarassada que no podia acudir - existent las condiciones tecnologies para la democracia directa i hay la posibilidad jurídica de hacerlo
Idea de Democracia 4.0 és hackejar los reglaments, hissar canvis hessià democracia mas directa Sin hissar canvis jurídics de peso.
Hibridar la representació política con la democracia directa. Cuando la ganta vota directament los diputades perden noranteja en so voto. Si vota tanta ganta aleshores los diputades voten por el peso de 0,8 escenes, por exemple.
Romper la falsa dicotomia entre representació i participació.
Que la representació no Sra fortuna.
Público: Tiana sentido que siguen existien do los partides polítics?, podríamos votar Sin representants?, tiene sentido que existent las ideologies?
Refernecia: documental de El Figarò, experiència candidatura participativa
Contradicción? > el 50% del pressuposto se fua a camp de futbol, és es o la participació?
Público (Rubén):
dubte, si una Acción Legislativa Popular poada crear una red clientelar.
quan Tiana capacitat de organizarse para participar poada ser quan és mas emancipatori?
poada reforçar las d'esguellades?
Siguiendo a Pierre Rosanvallon, dos ficciones:
Representación és la de la majoria > estona ficcion
Que en las elecciones haja un m'enceto > obra ficcion
En los especiós digita-les se reproduïen los mistos ‘problemes’ la forma de evitarlo són las alienes entre correlació de formes, i aquí no sé com influïa la red
Papel de la correlació de formes, que pape'l poada tènar, igual és la forma que haja política redistributives, participació por sí sola no.
Francisco Jurado:
Los partides són grandesa màquines de creación ideològica, democraciarealya també el era
"Marcos categorials ideològics" existent però no encara cap persona exactament en el los, a la que profunditzes ha dissens.
Para qüestionés mas concretes las agregacions i desagregacions se proposen d'una forma mas canvien-te i menos basada en política "de boques" que és el que passa en los programes electorals.
una política en tempo real, punto por punto
Caso: Debate Clara Campoamor i Victoria Klein sobre el sofregiu femenina.
Campoamor defensió que el derecho estava por encima de los resultades que erejaran.
A plaer se apiano l'abandó.
una societat mas participativa serà també mas responsable.
Respuesta a Rubén: la participació no anul·la la exitencia de lobbies i mobilitzacions de intereses con recursos desiguales, però ha formes de revertir o frenar o impulsar tres política. Me peresa interessen-te la qüestion mencionada de las alienes por una cosa.
Se da con los sistemes de representació formosa, con la directa no te assegures tudó, però te saltes un passo i podemos competir al menos, se ara la possibilita de poder revertir politges + capacitat de difusió i acción con redes sociales, boca a boca, calli, no tenemos la misma capacidad que los mass media, pero hay hitos com el 15M. Las alienes, el del 15M fua resultada de moixes alienes, sinergies, que con el processó de especializacion després se diu una dispersió q es nota en las campanyes d'internet, al principi del 15M arameu el demonio, con el tiempo ese espíritu de colmena hi ha desaparecido un poco i esa fuerza colectiva se perdió. Si formós mas conscients de la necessitat de esas alienes monstruoses...
Para impulsar l'eres i política una via és la de crear alienes buscant los lectures organitzadors i/o mobilitzades que poden aliar-se o aportar para ase tema.
tema bretxa i desigualtat - si Honiara votació'on directa no seria en un moment l'imitador, igual un os dies, invertir en pedagogia i participació digital, assegurar connexió internet en tudes partes, política puclicas en dirección de asegurar q el derecho de participación se puede ejercer en igualdad de condicionesl
Acciones a moixos novel·les para assegurar derecho a la participació.
Público- Jon Aguirre: caso Zaragoza: pintar poen-te de colors Real Zaragoza com decisió participativa
Proceso de construcció de propostes en las que es ponen un os requisits i es ven si las complet. Qué Ordèn racemós, primer proposta i logo marco normativa o a la reva?
Respuesta:
- 1a fase, propostes
- informes relacionades
- 2a fase text mas extensos i articulades (exposició motius, articulada...). Varias versiones.
- última fase ya en wiki Edición col·laborativa de los textos para refinar-los.
Público -Dvdgmz: traçabilitat?, quien Hesse la enmienda, quan Hesse la proposta inicial, després en la web, com evoluciona la proposta, animada, si ha Sidó fusionada, si Tiana un impediment legal, informe jurídic..., Igual que con el envío d'un peque-te o el processó de producció i tractament d'un alimento se poden traves los processos democràcies. Quien participa poada rebre notificacions i tènar alguna forma de saber en que punto està so proposta i si d'avaria bulbar a intervenir.
Público- experiències de participació, p a, Brasil, perden forma con el tempo, los partides polítics mas pragmàtics en la acumulación de poder no solen tènar interès en repartir el poder en especiós participativos
REspuesta - són pessimista... la participació és com la transparència, a hora concepte participació abadessa al elemento de la responsives, receptivitat, opinión
Cuando "està de moda" ha que aprovar para obrir las rendides i poder coses, l'eres que la permeten.
Público (Mentana i bici camiseta)
ha llindar m'animo para que propostes inicia-les
Cuando ya sali un documento final a votació
havia un m'animo de votació també?, mismo llindar?)
Respuesta:
passarà, Cuando ya hi ha avançada una cosa menos gente le interessa participar.
Pregunta Rubén:
com m'abjuraries Decidim. Barcelona
Respuesta Francisco Jurado:
Que no se a una en cuesta
canviar el ROM i hissar que se a vinculen-te
encara que poada venir al guien a acorriolo al TC, mostraries que ha una tensió con el regiment del 78
Visibilizar que ha una tensió, si Palamós es o no se poada hissar perquè és inconstitucional, los recursos són una victòria en si mistos. El curse del 78 apreta demesiada.
Y presentar plataformes toros junts, Tiana mas forma si se Hesse: Cadiz, Barcelona Ferrol la corona Oviedo Madrid Zaragoza valencià