Accions

Debats Directa. Plantar cara a les multinacionals energètiques. És possible la sobirania? 2018/10/28/apunts/01

De teixidora

https://pad.femprocomuns.cat/fesc18directaenergia

Maria Sirvent (exregidora cup Terrassa) Míriam Planas (Aigua és vida) Pep Salas (CEPA) Eloi Badia (Aj. Bcn)


Victor Yustres És possible ara mateix passar a un model energètic i de l'aula sobirà sense passar per les multinacionals).


Planas: 95% gent món rep aigua empreses públiques. Per què a Catalunya és a l'inrevés. Possible ho és. El que és estrany és el que passa a Catalunya. Cal voluntat política Enquesta El Periodico: 85% catalans volen aigua pública.


Pep Salas:

  • Energia no només és el comptador, també és l'alimentació, les peces de roba o ordinador que tenim.
  • Des del punt de vista global la sobirania no és possible.
  • Casos: Centelles, distribució elèctrica pública.
  • Experiències: SomEnergia, oferir electricitat renovable.
  • SomMobiilitat: per mobilitat cotxe


Maria Sirvent El capitalisme s'ha dotat d'instruments d'assegurament. Només serà possible la sobirania energètica si ens dotem d'un model alterntiu comptant amb el màxim d'actors polítics i socials possibles. Hem de tenir instruments d'asseguraments alternatius


Eloi Badia Podem deixar multinacional italiana Endesa i aigua multinaiconal francesa Agbar. Sí, amb l'aigua, i en l'electricita tp odem avançar


Víctor Yustres (La directa) Des dels vostres diferents fronts, podeu fer un balanç del camí cap a la sobirania i els entrebancs i èxits.


Eloi Badia (regidoria aigua i energia Aj de Bcn) En el cas de l'aigua hem vist com han reaccionat les multinacionals. Exemple hipoteques Tribunal Suprem ens ha servit per veure com actuen els poders tectònics de la multinacional afectant a l'estat. Una decisió bàsica com remunicipalitzar l'aigua que tingui majoria al plenari, pot no aconseguir-se per ... La gestió de l'aigua està directament relacionada amb la democràcia. Ho hem vist també moviment italià. #shadit HI ha una ofensiva judificialitzadora, a mi m'han posat 2 querelles per requerir informació. Hi ha una deslocalització dels Consells d'Administraació, multinacionals acaben en mans de fons d'inversió. Avui en dia el marc legislatiu fa més fàcil privatitzar un servei públic que prestar-lo de forma directa. Les multinacionals diuen que les municipalitzacions generen inestabilitat als seus negocis i pressionen competència. L'endemà de la privatitizació de TLL ja s'emetien deutes i accions; Acciona posa actius financers de milers d'euros. De seguida busca el rendiment.

Com avancem? S'estan creant reconeixament de drets energètics, a nivell europeu. Com més actors millor, si 2M de persones a Espanya poden aportar energia, el model canvia. Les remunicipalitzacions i consultes populars a Alemanya han estat més per l'energia com de l'aigua. Es planteja a nivell públic o cooperatiu.


Maria Sirvent: El model actual de provisió d'energia (producció, generació, distribució, consum, model financçament) es basen en models centralitzats. Això demana grans inversions i perpetua grans empreses que tendeixen a la monopolització de parts del procés. Exemple: Plataforma Castor. Que no respon a interés general. Complicitat administració, reials decrets específics. Contracte "clau en mà" està pensat per als contractes energètics. Les decisions que es prenen més amunt (fins tractats internacionals) és una manera de desdemocratitzar. Hi ha actors com Nic Gutman ¿? multimilionari canadenc. Es fa amic de Recadero del Potro i Florentino Pérez. @ S'ignora ciutadania organitzada, o se la intenta coptar o se la desacredita.

He participat en procés de remunicipalització aigua a Terrassa. Taula de l'aigua porta 1,5 anys funcionant el maig de 2015 i demana candidatures que acullin al programa la remunicipalització. Havien estat revisant tema aigua a Terrassa. HI havia 40 anys de govern PSC amb connivència amb Aigües de Terrassa. pogrames 2015 ERC, CUP, ICV ho duien. PSC fer una consulta. Quan es privatitza no cal una consulta. Quan es remunicipalitza cal una consulta o un ¿? Marià Galí presideix una SICAD (participada 90% per una empresa presidida per ell, Marta ¿? Gonzalo també i president i president de la CECOD), Aigües de Terrassa, Cambra Comerç Terrassa. Taula de l'Aigua de Terrassa es suma a associacions de veïns. És un organisme externs als partits, es relaciona amb Aigua es vida, amb Observatori del Deute, ... fa paradetes, és assembleària. PSC es veu desbordat i canvia la seva posició i fa unes jornades amb Taula de l'aigua. Es fa una mani multitudinaria.

La resposta: negació de la titularitat municipal del servei, Cambra i CECOD fan manifest apocalíptic, AigÜes de Terrassa donen subvencions a escoles i diuen que remunicipalització les retirarà, fan propaganda als busos i cinemes, patrocinen sopar relacional discapacitats i altres accions "socials". Alcalde reconeix que ha rebut amenaces. Dimiteix ell i 4 regidors reconeixent conivència del seu partit.


Pep Salas (CEPA)

Hem de separar: generació, transport alta tensió, distribució, comercialització. UE obra a la competeència generació i comercialització. Es manté transport i distro sense liberalitzar per el "monopoli natural". A Alemanya el monopoli és per 20 anys i es pot repescar pels municipis. Per això hi ha onada consultes. A Espanya és una concessió de monopoli sense límit, infinit.

Generació: pots fer un projecte col·lectiu. Comercialització: també. La ciutadania auto-organitzada pot actuar en els dos extrems.

Idea de "comunitats locals d'energia" agafa força.

Amb el xoc climàtic (més que canvi climàtic) qualsevol projecte d'emancipació no ha de promoure incineració, no ha de generar residuus, no ha d'emetre CO2.

Model 100% renovable és possible. Tots els agents del sector accepten un model 2030 completament renovable. Informe comissio experts Ministeri fa propostes més ambicioses que les que va fer Greenpeace.

El procés és "lampedusià" que tot canvii sense que canvii res. La qüestió clau és entre model centralitzat i descentralitzat.

Entrem en competència amb les grans projectes d'expropiació energètica local. Tenim a nivell urbà uns consums que fan impossible l'autoproducció a la mateixa ciutat. Si s'ha d'anar a l'entorn rural no pot ser expropiant-lo, ha de ser amb acord amb el territori. Com ahir es parlava amb Micropobles. Fluxes d'entrada i sortida d'energia o aigua s'han de pactar entre territoris.

Municipals: cada candidatura local ha de pensar que la part energètica és de vegueria o de país. Valoració de propostes 2015: eren massa generals, ara s'està treballant una guia amb propostes mś concretes. Opció municipis: acords bilaterals per consum municipal. Agregació recursos distribuits: mobilitat elèctrica, emagatzament... poden servir per flexibilitzar consum energètic. Sense propietat física de la xarxa es pot aconseguir tenir incidència i capacitat de presa de decisió i sobirania Es poden fer projectes fusionats amb els de les telecomunicacions.


Míriam Planas: El xoc climàtic ens dificultarà gestió béns comuns com energia i aigua. Per tenir incidència sobre béns comuns hem de recuperar la sobirania. Els italians són els primers que ajunten aigua amb democràcia i diuen que és la punta de llança contra el neoliberalisme. La lluita per la col·lectivització de l'aigua pot ser la via per lluitar contra el liberalisme

Ahir 2a mani aigua pública Igualada i era èxit. Ahir s'aprovaba a Bcn consulta aigua. 2 grans èxits.

Entre 2012 i 2013 2 grans privatitzacions Ter Llobregat, ha estat tirat enrera perqò he estat uns anys Al saber que no hi havia contracte a Bcn es crea empresa mixta que ara és qÜesionada

Per què es va privatitzar TLL si funcionava bé i revia premis.

80% que rep aigua d'empreses privades. Descobrim que a igualada no hi havia contracte. Descobrim que hi ha 100 municips on contracte venç entre 2015 i 2015?? Terrassa és el procés de remunicipalització més gran de Catalunya.

L'aigua no només s'ha de remunicipalitzar, s'ha de gestionar com a bé comú, la ciutadania ha de recuperar el control, no pot quedar en mans de l'ajuntament que pot privatitzar. Calen mecanismes des de la ciutadania. Hi ha 17 remunicipalitzacions ara a Catalunya. Es creen plataformes: Taula Aigua Terrassa, Aigua és vida Anoia, Aigua és vida a Girona, ...

Esperem 10 desembre comenci Empresa Pública i Observatori de l'aigua inspirat en Observatori París però amb més elements de control.

Barcelona, en 2 mesos vam recollir 25mil signatures per demanar consulta. Sabem que enforntem Agbar-Suez. Només començar la campanya vam veure la reacció de la multinacional. Campanya publicitàri a a tots els mitjans. Utilitzen famílies vulnerables. Influencien a mitjans perquè amb publicitat creen dependència en el seu finançament. Fan vídeos intentant coptar els activistes històrics de Barcelona, fan un llibre finançat per ells.

Fan un recurs de tràmit per dir que no es pot fer una pregunta si es vol fer una gestió democràtica. Intenten tombar el Reglament de Participació Ciutadana. Envien detectius privats a les assemblees d'Aigua és vida. Sabem que són pràctiques habituals de les multinacionals a Amèrica Llatina.


Pep Salas: 40mil milions d'euros entren a empreses cada any. Ho paguem els consumidors. Hem de ser propietaris de la producció i comercialitzaicó, si no també xarxa...

Amb contractes bilaterals energia podem ajuntar comercialitzadora i productora energia. Això s'ha de fer amb element social. Implica pública i ESS.

Cada any hem de tenir objectiu reduir % emissions. Ho podem reduir per consum i també amb tecnologies de producció i emmagatzament netes. Associar la lluita ambiental i l'energètica.


Maria Sirvent: Els instruments legals han fet que el dret privat mercantil entri en la gestió dels béns comuns. Es pot fer amb Empresa púbica, ... organisme autònom... [recuperar de docu que ha passat Maria] Les opcions són públiques però amb aplicació del dret privat. La particiapció ciutadana no és vinculant, per tant depén de la voluntat polítca.

Mesures: Fiscalització prèvia per part de intervenció Aplicació estatut de les treballadores com a funcionàries públiques Si l'aigua és una Taxa i no un "preu públic" caldria un informe previ de en que s'ha de gastar Participació vinculant amb ifnormació per exercir-la de forma eficaç.

Eficiència econòmia i sostenibiltiat financera. Reglament servei: usuari, titular i gestor com es relacionaran.

A Terrassa CUP es va posicionar en contra consulta perquè no és consultable si l'aigua ha de ser pública. Sí com s'ha de gestionar.

El sistema capitalista amb la producció d'energia posa al centre la reproducció del capital. Alternativa és posar al centre que l'aigua és un bé comú i per tant el sistema de gestió ha de ser públic o comunitari.

Caldrà reduir el consum i malbaratament, fer processos més eficients, eliminar usos que no responguin a necessitats comunitaris.

Terrassa Intel·ligent. El que feia és una empresa que feia inversió i es quedava l'estalvi. Ajuntament Viladomat fa estalvi i el torna a ciutadania amb intressos al 5 per cent


Eloi Badia: muiltinivell: escala municiapl, estatal, europea multiactors: no només admin, també mitjans. Cas normatiu: cal Llei de claredat remunicipalitzaicó ¿? O amb llei o amb jurisprodència hi ha d'haver una manera fàcil de municipalitzar. S'han de poder rescindir contractes abusius. Encara que hagi invertit en fons d'inversió o el que sigui. Com blindem que el següent ajuntament no ho privatitzi. Elements de rendiment de comptes, elements de control ciutadà. Sector púbilc-comunitari-cooperatiu. Hi ha lleis andalusia i euskadi que no s'han desplegat. Autoconsum compartit balanç net. Ikea vendrà panels solars, no és el nostre ideal però vol dir alguna cosa. Llei de sortida o fi de la distribució. Si pago un servei vull que això reverteixi al patrimoni públic. Si fos una concessió rebertiria.

A Barcelona, intentarem vendre al mercat i compensar als que produeixen.

Que les ciutats siguin agents de canvis per sobirania energètica. Com ara fa Barcleona o Pamplona.


Míriam Planas: Hi ha un desequilibri de poder brutal, s'ha vist a Terrassa i serà molt agressiva a Barcelona. Tenen per propaganda, serveis jurídics i mitjans de comunicació. Tenim les municipals molt aprop i tenim concessions que s'acaben. Hem d'implicar els joves, avui hi ha fulars a la sala, ahir a Igualada hi havia els agrupaments escoltes. Esperem que a Barcelona es mobilitzin tot tipus d'entitats.


Intervenció de SomEnergia

Sobre ciiutat Bcn.

Aigua: litigi companyia aigua sobre a quin preu es van transferir instal·lacions públiques a l'empresa mixta. Què es pot esperar del litigi.

Barcelona Energia. Des de SomEnergia estem contents per foment fotovoltaica i blanç net. Però hi ha un aspecte principal en gestió BE que és que la majoria de l0energia sortirà de la planta incidieradora de TERSA Per mi no és acceptable, és un incentiu per perpetuar el model.

No em sembla bo que sigui pública perquè es pot privatitzar i té problemes de gestió i no té control ciutadà.


Intervenció:

Nou paradigma legal al que ens aboca.

4 lleis: 6/2007 responsabilitat ambiental. El meu cap em va dir que em dedicaria a avaluar abocaments aigua eprquè a l'aire quan es va fer la llei no es va posar. Exemple TERSA no es recull analisis.

16/2017 canvi climàtic de Catalunya, aprovada tot parlament a favor i pp abstenció

directives europees qualitat de l'aire. Treiem energia de la combustió.


Intervenció

Felicitats Eloi i Maria, però com conscienciar ciutadania per trencar amb monopoli multinacionals. Quines eines té l'ajuntament per empoderar la gent.


Eloi:

Sentencia aigua obrirà debat, AREA METROPOLITANA

Barcelona Energia, és no licitar, però l'energia és certificada renovable, però anirem més enllà i subministrarem energia que que no vingui de la incineració (com fa SomEnergia)

Hi haurà un Pla per tancament incineradora.

Barcelona Energia "representa" l'energia que produeix TERSA, però si no ho faria Hola Luz com feia fins ara o  una altra comercialitzadora.