TeixiReptes: 
Ciutat oberta 2018. L’educació del futur 2018/10/16
De teixidora
(S'ha redirigit des de: Ciutat oberta. L’educació del futur 2018/10/16)
Ciutat oberta 2018. L’educació del futur
Quan: 16-octubre-2018 · Hora: 19:30 - 21:00· On: Pl. Coromines · Pl. Coromines Barcelona (mapa) · Llengua: ca-català, es-castellà Organitza: Ajuntament de Barcelona
Hashtag:#ciutatoberta_Xarxes socials:
@bcncultura
Xerrada dins de Ciutat Oberta Biennal de pensament 2018, una serie d'esdeveniments i xerrades, entre el 15 i el 21 d'octubre, a les places, als mercats i als barris, a les biblioteques i centres cívics de la ciutat de Barcelona per connectar el debat sobre el paper de les ciutats d’avui amb els grans reptes de la societat contemporània.
“… La globalització i la informació massiva i accelerada exigeixen una reflexió profunda sobre l’ensenyament. L’educació corre el risc de caure en una tendència que imposa l’eficiència, el rendiment o la velocitat. Davant d’aquesta realitat, la pensadora índia Gayatri Spivak reivindica l’ensenyament lent i el paper de les escoles i dels mestres locals. Spivak proposa crear espais independents de la cultura dominant per donar veu als més vulnerables i oferir-los la possibilitat d’abandonar la seva condició subalterna. Ella mateixa ho posa en pràctica amb un projecte amb mestres d’escoles rurals de Calcuta. Gayatri Spivak dialoga aquí amb la filòsofa Marina Garcés, defensora del poder emancipador de l’educació, fonamental per a la vida col·lectiva.
Documentació d'aquesta sessió
Apunts i cròniques
Apunts presos a l'esdeveniment, cròniques, ressenyes i documents de conclusions.
Apunts
Apunts copiats al wiki:
https://pad.femprocomuns.cat/ciutatobertaeducaci%C3%B3
Marina Garcés
No puc apel·lar a una desvinculació amb la ciutat com a espai de lliure paraula i de sentiment d'en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart que avui fa un any van entrar a presó preventiva sense judici, simplement per promoure un referèndum democràtic pel poble de Catalunya. A les 20 h hi ha una manifestació a plaça Catalunya en mostra de solidaritat, i per mi aquest debat obert sobre la llibertat d'expressió també és una forma de protesta i d'estar amb ells en aquest moment.
Ahir, quan parlava amb la Gayatri i preparàvem la conversa, immediatament em va parlar d'un altre cas, d'un pres polític, i vam decidir que seria el punt de partida de la nostra conversa.
És un moment de solidaritat abans d'entrar a la conversa sobre l'educació actual, ens parlarà de la situació a la qual s'enfronta i la història de tantes persones del món que es troben en aquesta situació.
Gayatri Spívak
Abans de parlar de Shahidul Alam https://en.wikipedia.org/wiki/Shahidul_Alam hauria de dir que l'anglès no és la meva llengua materna. (Parla en la seva llengua materna).
Llegiré la carta que hem escrit al primer ministre de Bangladesh perquè fa dos mesos que el fotoperiodista Shahidul Alam està a la presó, té 63 anys, l'han torturat. Volem signatures perquè surti.
Llegeix la carta dels artistes i treballadors de la cultura.
"Nosaltres, treballadors de la cultura i artistes us demanem que allibereu en Shahidul Alam, fotoperiodista de l'estat que governa. A més, li acaben de donar el premi humanitari d'una fundació, com els Oscar de la fotografia.
A Bangladesh la llibertat d'expressió està garantida, en Shahidul Alam ha estat empresonat sense fiança per exercir la seva llibertat. Us demanem que allibereu en Shahidul Alam sense condicions".
Bangladesh és una república democràtica on els drets de llibertat d'expressió estan garantits, per això demanen que l'alliberin.
També m'agradaria dir que en aquesta mena d'empresonament, quan un exerceix la forma de ser crític de l'estat i que vol una democràcia real, és quelcom que passa arreu i que estem junts.
Vull començar fent una comparació entre Catalunya i els rojinga.
Vaig venir al 1963 durant el règim franquista, havia llegit Orwell (Homenatge a Catalunya)
Vaig viure a les Cases d'Alcanar per veure com era una resistència del franquisme. Rohingya hi ha un milió de persones desplaçades i 4 pobles cremats. Abans del colonialisme britànic no es pesnsava amb els Estats-nació hi allò és la seva llar.
No hi ha cap lloc que sigui la seva llar. N'hem de parlar perquè sinó no hi haurà justícia.
El meu país ha rebutjat els refugiats Rohingya i la violació s'ha utilitzat com la principal arma en aquest genocidi.
Volia començar amb aquestes paraules.
Marina Garcés
No volíem fer aquí un debat acadèmic, sobre l'educació com quelcom abstracte.
Hem començat a parlar del que fa que l'educació sigui necessària. Aquest espai de debat és una situació d'aprenentatge perquè esperem aprendre molt de les teves paraules i també perquè arreu del món estem en un moment delicat, de redefinició de subjectes a temes polítics des de molts punts de vista. Hem parlat de gènere, també des del punt de vista cultural, lingüístic.
I parlarem d'això, de què significa ser un súbdit avui dia, de les nostres societats fragmentades i què pot fer l'educació.
Més que presentar la Gayatri us animo a llegir-la, als seus textos i llibres. Si hi ha editors a la sala necessitem traduccions al català i castellà. És una feina filosòfica molt important i la seva obra encara es difícil de trobar en les nostres llengües.
Va néixer a Calcuta, viu a Nova York i és professora a la Universitat de Columbia.
També és la promotora i la creadora de les escoles primària a l'Índia que és un projecte d'educació des de les masses. No només parlarà de la seva feina com acadèmica a alt nivell. Del fet que és una persona implicada en l'educació popular a l'Índia.
És filosofa, feminista, marxista, pensadora post-colonial. Sempre crítica amb sí mateixa, això és important.
Està molt allunyada de les posicions dogmàtiques que trobem en els nostres amics propers és molt honesta pel que fa i el que pot oferir en el seu pensament.
Podem parlar de moltes coses, però ens centrarem en l'educació com a pràctica política i crítica, d'emancipació des de baix. Som en una ciutat, en un país, amb una tradició filosòfica no tant evident. Ahir vaig dir "manca de tradició" però em vas corregir, i seguint la teva proposta d'aprendre a llegir el que no és tan visible, potser hem d'aprendre a llegir-nos a nosaltres mateixos i també trobar el que hem pensat des d'aquí que no acaba d'encaixar amb els discursos hegemònics.
També estem en un lloc amb una tradició molt activa i rica de pedagogia crítica i popular, per això hi ha tanta gent que quan va veure que venies a parlar d'educació va mostrar interès.
Parla'ns dels teus projectes, les teves escoles a l'Índia, perquè la gent pugui saber què fas, hi ha una expressió que fas servir, dius que fas com un pont, construeixes ponts, una expressió maca, un pont entre la teva activitat de la Universitat de Columbia i el de les escoles primàries de l'Índia, que potser és el més important per tu.
Gayatri Spívak
Puc començar amb Columbia, també necessita ajuda, els que estan a dalt també en necessiten.
No ajudem de d'alt cap a baix, ajudem els pobres, això és una postura molt feudal. Em paguen per ser professora, sóc filòsofa però mai he fet un curs de filosofia de grau- La filosofia és un treball des del carrer que ens ensenya a diferenciar entre la veritat i la mentida. A preguntar-nos qui sóc i qui som, qui sóc jo i la diferència entre el que penso que sóc i qui som, ens ensenya a mirar més enllà de les nostres sensacions d'èxit i veure com podem ser útils per a aquells que no són com nosaltres.
Serveixo als meus estudiants, els que estan a dalt i a baix.
Els que estan avall, la meva primara llengua es el Bengalí.
El meu anglès és quasi nadiu i puc ensenyar a la universitat però sóc millor parlant bengalí, puc ensenyar geometria en bengalí i no en anglès.
Soc una professora llicenciada, em paguen per això. Estic pagant el meu deute ancestral. Soc atea, però m'he criat amb l'hinduisme. Els meus alumnes són els intocables.
Jo serveixo als meus alumnes, són els intocables. Els he de conèixer abans de servir.
Us pregunto: podem arribar-nos a conèixer aquesta nit? M'encantaria que tinguéssiu un efecte sobre mi i el que faig a les escoles primàries.
Voluntàriament ajudo algú quan m'ho demana, perquè aquesta idea de dalt cap a baix és feudal.
Un activista als anys 80 em van demanar obrir quatre escoles perquè hi havia persones que escrivien els seus noms al faltes d'ortografia o feien sumes al terra.
Al principi m'hi vaig resistir, després ho vaig acceptar.
Les primeres escoles van ser reduïdes per un terratinent local per temes de poder i es van perdre vint anys de feina.
Ara ,durant 20 anys he treballat a la frontera en 5 escoles. També faig coaching i programes agrícoles. Ensenyo els professors i ajudo a fer el currículum, és un luxe i no parlo d'una ciutat sinó d'un lloc remot.
El moviment no és un moviment de les bases.
Els ajudo a entrar en el mainstream perquè tinguin una metodologia i després la puguin transformar.
Insereixo entre els més pobres dels pobres una pedagogia, perquè voten i cada persona és un vot. Els intento ensenyar que la democràcia no és només jo, jo, jo i els meus drets. Per pobres que siguin també són responsables d'altres persones.Jo per ells sóc una persona rica i és difícil arribar els meus pobres. A Columbia, en canvi, tothom vol ajudar: més escoles, llibres de text. I els hem d'ensenyar que no és això ajudar, també hem de donar a la imaginació. El primer dret que tenen és el de rebutjar l'ajuda.
Als "d'abaix" no se'ls permet entendre què és el treball intel·lectual.
Avui amb un telèfon mòbil pots anar on vulguis i ells ni s'ho imaginarien això.
Quan tinc poder institucional, perquè sóc professora universitària, hi ha 4900 professors i només 15 som persones de color, jo vaig ser la primera dona de color.
Tinc molt poder institucional (que és una tonteria, no és res) però ells són els meus iguals. La seva imaginació no és feble, però els hi dic que s'apropin a mi perquè pugui parlar amb ells.
Marina Garcés
Crec important la teva insistència en la "imaginació", dius "no s'ho poden imaginar". Podem tenir accés a tota mena d'informació, però què passa quan ens manca la "imaginació"? Vincles, implicacions, desplaçaments... Insisteixo en aquesta idea d'entrenar al imaginació, tant per als professors com per als alumnes. Parla'ns una mica més de la idea d'imaginació i què podem fer com a professors.
Gayatri Spívak
La imaginació és una paraula gran. Pensen que parlo de la Il·luminació del segle XVIII, però la imaginació és una paraula anglesa que es basa en pensar i parlar amb el que no tenim davant.
Els de d'alt necessiten imaginació, però per entrenar la imaginació t'has de quedar en un estat de suspensió. "Mit begsain" és una expressió alemanya que significa estar amb algú però lluny d'aquest algú. Així és com hem de pensar en l'ensenyament. No la idea antiquada de empaquetem el coneixement i el donem a la següent generació. Aquest model ha desaparegut. El coneixement fa quelcom que és d'una manera remota fa és cuinar a l'ànima que és necessari.
Aquestes coses pràctiques del món digital les fem servir amb mentalitat del segle XIX o XX. Ens hem d'entrenar per anar cap als altres de manera que quedem suspesos, de manera que pugui aconseguir respostes, estirar les respostes dels
altres, quan em feu preguntes veuré si he aconseguit atreure les respostes, perquè això vol dir responsabilitat.
Educo intentant desplaçar la persona i el col·lectiu. Els desitjos que només conec de manera molt general, intentat concentrar-me en el grup. Aprenc dels meus errors i els meus èxits em comprenen. Tots pensen el que saben, el que fan i això no funciona. Tenen un punt de vista que tenen com tractar o com ser la classe dominant polivalent, però jo hem quedo quan ells marxen i he après quelcom en aquests 40 anys.
Quan venen aquests èxits em sorprenen, alguna cosa bona hauré fet. Una persona amb qui pensava que podia construir un equip,i no puc. Em diuen que sóc l'enemic. Jo soc la dolenta. Jo puc ser "bona" i els meus pares també però hi ha generacions que fan que jo sigui rica i això no s'acaba de seguida. El mal que s'ha fet durant molts anys no s'acaba en dues generacions. I si jo soc rica és perquè el Govern m'ha donat alguna cosa.
Tot el concepte de ciutadania hem d'aprendre dels EUA, aquest entrenament de la imaginació va en dues direccions. Ens hem de declarar com iguals a persones diferents. Fa molts anys que sóc activista. La pràctica és més potent si reconeixem les nostres limitacions. Allò que no sabem si pasasarà perquè el futur no sap el que passarà.
Hem decidit que faria parlaments breus, però és que em fa unes preguntes tan bones, potents i adients, i jo soc una vella xerraire, m'encanta parlar...
Mai vaig guanyar cap premi a l'escola. Totes les assignatures m'anaven bé, però sempre em posaven una nota negativa per mala conducta i per què parlava molt a classe.
Marina Garcés
Segueix així perquè això obra possibilitat que altres pesones puguin pensar per si mateixes.
Un concepte teu que m'interessa dels teus escrits, és el de "dany cognitiu". Els danys cognitius que podem trobar, analitzar en diferents contextos socials que van més enllà de la idea antiga d’ignorància. En la idea clàssica de "omplir de coneixement" n'hi ha però també en la pedagogia emancipatòria.
El coneixement no cobreix la ignorància.
Quins són els principals danys cognitius avui en dia en les situacions en què interactues amb els alumnes, o també amb persones quan ens ajuntem per intentar anar més enllà del que sabem?
Gayatri Spívak
Bé, en primer lloc no puc donar-te definició científica. Et citaré el Gregory Batesony. L'aprenentatge amb els llibres són útils però en el camp de l'acció cal que recordem que tota ciència és un intent de cobrir amb dispositius explicatius i, per tat, d'ocultar la gran foscor del tema. El que ens diuen és que hem d' intentar produir explicacions responsables, hem de conèixer ficcions.
Als anys 60 als EUA es feien tonteries,s'ensenyava sense preparació, es fugia d'un tipus d'educació amb responsabilitat.
Em consta donar definicions. No sé com donar-vos una definició, perquè si creo una definició començo a tenir problemes, a vegades avançar és tirar enrere perquè la definició no ho inclou tot.
Donaré 2 exemples:
1. Columbia.
Ensenyo estudiants de doctorat, també de postgrau, m'agrada perquè no són tant professionalitzats i els mou actuar més.
No de segon que també m'agradaria. Faig un seminari a quart.
En el seminari intento ensenyar-los com llegir, són estudiants seleccionats, poden retornar idees d'un llibre amb molta eficàcia, però no poden "obrir-se i llegir". Això em passa cada semestre.
Fa un parell de semestres hi havia un molt bon estudiant de filosofia analítica i continental i podria fer les classes millor que jo, però no li havien ensenyat a llegir i només li interessava demostrar els seus arguments.
Tenia el millor estudiant de la classe i l'últim dia ell plorava a l'aula, i li vaig dir que ho sentia, que no tenia Kleenex. No sóc la teva mare, ni la teva psicòloga, però m'alegra que hagis arribat a saber que aquesta universitat no t'ensenyarà a llegir, però la gent et llegirà. És una mena de derrota. La humanitat està trivialitzada. El món digital és meravellós però és com un cavall desbocat (crims cibernètics, ciberpornografia...). Hem de crear un nou desig de justícia social.
Això és Columbia i tornarà a passar perquè esperen que sigui una índia professional, però sóc un ciutadana. És el risc de l'intel·lectual. En els pobles el dany cognitiu no pot fer que el cap els funcioni perquè els han fet treballar els treballs manuals.
2. India
El dany cognitiu significa que no poden fer que el cap els funcioni perquè els han format només per al treball manual, físic. Són gent meravellosa, però se'ls ha fet mal, estan danyats, i no poden distingir entre els bons i els tirans ,que són els que voten. No poden distingir i creuen que la seva situació és normal perquè creuen que no són prou bons.
Quan ensenyeu una cosa als alumnes i no us poden retornar, és que no els heu ensenyat res perquè no els heu entès. Quan faig esforços perquè un nen pensi i imita el que faig, hem fracassat. L'educació només implica memoritzar respostes a preguntes absurdes, que el Govern té el poder.
Si treuen un 3 sobre 300 en matemàtiques aprovaran, perquè és bo per les estadístiques.
Tindran un millor índex de reconeixement i de recursos.
Les ments dels nens estan destruïdes fins al punt que no poden concentrar-se, no poden pensar.
Dir que els professors hem de donar la volta i no sabem com fer-ho i clar que hi ha alumnes llestos.
Llibre de Feno en aquestes àrees hi ha líders que es converteixen en violents i manipulen les accions
No els puc minar perquè són nens que busquen respostes, però jo els hi dic que sé la resposta però no els hi dono. Els nens que són més llestos no pregunten les respostes.
Un company està deixant morir la seva mare i no troba la malaltia i una forma com fer-li front.
La gent que està a les institucions educatives en càrrecs alts no poden imaginar-se els estudiants i el que necessiten.
Aquests projectes no tenen èxit, nomes la pedagologia que està canviant, Esperem que Columbia canviï, però que no sigui per la deshumanitat perquè això no funcionarà.
Marina Garcés
Pensava en les persones que diuen que ets críptica i difícil de llegir. I crec que podem demostrar que ets molt clara escoltant-te i "pensant amb tu".
Parlaves i has descrit diferents situacions en les que ens veiem atrapats en aquesta impossibilitat en llegir i escriure. Una de les idees era llegir i escriure com un sinònim d'emancipació. No només alfalbetitzar-se, saber els alfabets. què vol dir poder llegir el món i escriure. Desplaçar i crear aquesta lectura per actors que no saben llegir.--
Gayatri Spívak
Ningú pot estar en contra de l'alfabetització
Sóc binària a nivell de gènere, sóc una dona de gènere femení, però les circumstàncies m'han fet haver de ser un home i millor que els homes per poder tirar endavant amb les dones de color, recolzar-nos.
He pensat en què vol dir ser binari i com aquesta condició qüestiona...
I per això no em fa por parlar de pares, mares i fills perquè la família burgesa, nuclear, no sap del que parlo perquè jo parlo d'un món on no hi ha una seguretat social. No enviem els nens a les escoles perquè s'alfabetitzin, no enviem els infants..., La democràcia, la idea que viatja des dels subalterns fins a les èlits, son els infants els que fan un índex de desenvolupament.. El que busquen pels seus fills és un espai de qualitat, que és una situació gens democràtica. Ensenyar a llegir o a fer operacions matemàtiques no és suficient.
Als intel·ligents els va millor si no els alfabatitzen, si no aprenen matemàtiques, perquè no els han ensenyat i no els han espatllat.
Ensenyar a escriure i a calcular ha de ser una eina activa per aprendre a "fer paraules", reconèixer-les.
Quan comences amb la idea de crear la base amb aquest enfocament activista pràctic envers l'ús de l'escriptura i la lectura és molt difícil. I fer servir l'artitmètica com a joc, perquè ningú et pugui ensenyar, això canvia la situació.
Us explico: en una de les escoles les coses anaven de mal en pitjor, el professor era més bo que la professora.
Un professor em va dir: vull ensenyar els més petits perquè penso que els anirà millor quan arribin a tu, per veure si els poden donar una beca i anar al programa de ciències que és la única forma d'escapar del seu horrible destí.
No puc imaginar-me (vaig dir) que estiguis acceptant això, que has entès que has de deconstruir si vols construir. Què fem amb això. Com arribem a la justicia social? La gent fa trampes perquè els han ensenyat a fer trampes. Els oprimits es converteixen en auto-opressors si no tenen la pedagogia.
Marina Garcés
Tot sovint parles dels educadors i de com educar els educadors. Has dit quelcom sobre Les humanitats, que no podem esperar gaire. I alhora, en algun dels teus escrits dius que els educadors haurien de formar-se en humanitats transnacionals. Que hem de pensar les humanitats com una pràctica en l'emancipació en aquesta era planetària. Una alfabetització transnacional.
Gayatri Spívak
És difícil de fer quan tothom pensa que les humanitats no serveixen per res. Les humanitats han de tenir el valor de reconèixer que hi són per suplementar la uniformitat requerida pel món global.
Les humanitats han de dir "això no és total". S'ha de posar com una mena de cunya en aquest forat. Suplementar també és perillós perquè permet veure la gran foscor dels temes. No podem evitar el fet de que no podem parlar de gènere només en el front on lluitem per la igualtat . No podem limitar-ho a la lluita que lluitem... Les humanitats han de ser col·lectives i tenir un efecte sobre el llenguatge.
Les llengües no poden cartografiar.
Les humanitats han de decidir que aquesta situació impossible que enlloc de claudicar, sense nosaltres la consciència del món serà destruïda. Prepara la persona en la cultura global.
- Avui és el día mundial de l'alimentació. A la BBC preguntaven: com podem acabar amb la gana? quan podrem deixar de pensar amb la gana?
Però la pregunta correcta seria: Quan podem deixar de menjar de més? Gastar de més?
Sense dir això no podem deixar la injustícia social.
Quan regularem el capitalisme? el capital per fins socials no és possible. Les humanitats haurien de saber bé això, com regular el capitalisme.
Som avariciosos de manera natural, generacó rere generació. Ens hem d'allunyar d'això. L'ensenyament en humanitats no és local. Quant de temps trigarem a entendre que no representem al món. La cultura del suborn i de la violació són acceptades, som còmplices, claudiquem.
Marina Garcés
Paties per si no podries donar prou esperança com m'has comentat abans.
No ens has donat falses promeses, sinó quelcom més important: una actitud davant la vida. Ets aquí i has transmès quelcom important. Si realment volem compartir la vida i fer-ne quelcom bo, dius que qui guanya, perd i si diu 'he guanyat', és un perdedor.
Gayatri Spívak
A Bolivia ens van convidar a parlar sobre el referèndum i les dues, amb la Silvia Cusicanqui, traduïem però també vam crear una conversa.
Intervencions del públic
Intervenció del públic: (primer parlen les 2 en bengalí, després passa a l'anglès)
Deies que volies que aquesta gent entrés a allò mainstream per sabotejar-lo, tens algun exemple de cas en que s'hagi arribat a fer el sabotatge?
Gayatri Spívak
Jo els ensenyo això, sense dir-los que és això. Per què el sistema educatiu és dolent? Els ensenyo aprendre coses de memòria perquè ho posin a l'examen. Abans els hi he explicat, però. Són nens petits que no els pots dir que han de sabotejar res, són nens molts petits i pobres. Són nens que els 3 o 4 anys els treuen els seus avis de l'escola perquè han de cuidar les cabres d'algú. Els has de preparar per al futur.
Ni tant sols 1 ha pogut passar als cursos de ciències.
Com que vaig estar els anys 60 aprenent i desaprenent, vaig veure que la idea de desaprendre és de les èlits, que no poden treballar amb el que se'ls ofereix.
Jo ofereixo el currículum estatal i encara que siguin coses que no m'interessin gens intento transforrmar el currículum.
El cas és que pots esperar que en algun moment en el futur funcioni. En el cas de pobresa tan extrema la causa de la situació, molts dels meus estudiants no han arribat a veure el tren i inclús a la mateixa Índia.
Després d'acabar la secundaria van a picar pedra... Parlava amb gent de París, però mai havia pujat al tren.
És amb l'única cosa que em semblo a Sòcrates. Plató deia: si no puc fer grans propostes prefereixo que m'assassineu. Deia que era com una mosca en el cul d'un cavall. És el que puc esperar ser.
Un dels meus professors no ha pujat mai a un tren. Són votants indis.
Intervenció del públic:
De manera inconscient he pogut veure que els estudis post-colonials reprodueixen el model jeràrquic, tot i la seva teoria revolucionaria. Què en penses? Com ens hem de comportar dins del món acadèmic? Com podem avançar en el món acadèmic sense repetir aquestes estructures?
Gayatri Spívak
El problema comença quan la quan la universitat decideix, (és com una intolerància repressiva) que integrarà totes les diversitats. Com a persona que ha pensat com a visió postcolonial, sóc d'aquelles que no pot pensar d'una manera objectiva.
Allò que qüestionem és la disciplinarització.
Quan fas els exàmens orals dius allò que vols que els professors diguis per tenir aquell diploma. Després has de trobar aquells professors que et poden acompanyar, perquè quan no tens poder no pots intentar fer tot tu sola.
Sabeu per què vaig marxar (de Calcuta)? Jo m'ho pagava tot. L'any 1959, quan em vaig graduar de la Universitat, si no treies una determinada nota no et donaven ni un passaport. Si no estaves entre els millors de la classe, no podies viatjar. Vaig estar com editora d'una revista de la universitat, però la vaig fer sola i em van dir que com que havia criticat a la Universitat no em donarien una becat. Els vaig mentir i vaig dir que ja tenia una beca i amb els diners que tenia estalviats, vaig decidir anar els Estats Units perquè vaig pensar que al Regne Unit serien racistes Amb molts esforços vaig treure un excel·lent.
Vaig aconseguir la primera feina pel boom de la Guerra de Vietnam.
Recomano que busqueu professors que us recolzin i que recordeu que allò que critiqueu és la disciplinarització però esteu units als que critiqueu. No critiqueu sols. No ens hem de limitar a queixar-nos.
Preguntes per a la taula
Posa les teves preguntes a la llista següent i la persona que modera les tindrà en compte.
- La idea de dany cognitiu és molt contundent. És aplicable en qualsevol lloc del món ? per a Gayatri Spivak
(l'equip de Teixidora trasllada aquesta pregunta a la taula alhora que comenta que hi ha hagut 35 persones connectades al pad i algunes d'elles col·laborant-hi)
Gayatri Spívak
En primer lloc gràcies perquè m'agrada molt intentar entendre la llengua. La resposta breu és que si, però la resposta més llarga seria que has de veure quin grup ho fa abans d'entendre en general. Això passa en tot el món,especialment Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. Però també passa als Estats Units. Tampoc m'agrada la idea de dany cognitiu... ho he dit, però ja no m'agrada aquesta forma de descriure-ho. Hem d'entendre que aquesta mena de dany és un crim històric, que si es poguéssin resoldre els crims històrics i es pogués fer justícia, doncs mira prohibim les universitats... No estic en contra de les religions, són meravelloses, però aquesta idea que ja saben el que volen és una idea cristina que nega el dret a la abstracció
Les estructures de les democràcies són abstractes.
Si busquem un futur que no podem controlar, és important no dir que hem tingut èxit massa aviat. Sabeu com saben ells que aquesta persona tan dura es preocupa realment per ells? Aquesta mena de solidaritat no és només amb abraçades i somriures. Els hi dic que no pensin que han arribat a l'èxit massa aviat, sino que pensin que en el futur, l'èxit arribarà.
Aquests nens estan emprenyats perquè no poden pensar amb la claredat que voldrien. Els dic que pensin que en el futur finalment arribarà l'exit. Que no pensin que hi arribaran massa aviat.
Resposta de la persona que preguntava
- Moltes gràcies per aquesta resposta que m'ha permès entendre molt millor
Vídeo
Enregistrament audiovisual de l'esdeveniment o continguts audiovisuals relacionats.
Enregistrament de la sessió
el taller 
Col·labora completant o afegint la documentació que falta.
Hi ha: > apunts o cròniques > vídeo
No s'ha incorporat documentació de:
-
Presentacions o material projectat -
Imatges
-
Àudio
Teixim connexions
Teixim una xarxa de connexions partint d'aquest esdeveniment'. Extraiem i etiquetem continguts de la documentació generada per explorar relacions amb altres esdeveniments, identificar narratives, elements pel debat i generar cartografia dels actors implicats.
Metadades
Informació estructurada de l'esdeveniment que permet connectar-lo amb altres continguts a Teixidora.
Paraules clau: dany cognitiu, imaginació, pedagogia, educació, llibertat d'expressió, presos polítics, tecnologia, post-colonial, filosofia, classe dominant benevolent, humanitats, justícia social, capitalisme, tolerància repressiva, gènere, Mit begsain, ciutat diversa
Mostra paraules més freqüents al text
Intervinents: Gayatri Spívak, Marina Garcés
Persones mencionades: Jordi Sanchez, Jordi Cuixart, Shahidul Alam, Georges Orwell, Gregory Bateson, Silvia Cusicanqui, Sòcrates, Plató
Projectes mencionats:
Organitzacions mencionades: Universitat de Columbia
Llibres i publicacions citades:
Diagnòstic
Diagnòstic i/o avaluació que s'ha fet a l'esdeveniment.
Riscos / debilitats / mancances
Oportunitats / fortaleses
Propostes
S'hi ha dit
Coses significatives que s'han dit.
- La filosofia és un treball des del carrer que ens ensenya a diferenciar entre la veritat i la mentida, A preguntar-nos qui sóc i qui som. (Gayatri Spívak),
- Els que estan a dalt també necessiten ajuda. Serveixo als meus estudiants, els que estan a dalt i a baix (Gayatri Spívak),
- Els ajudo a entrar en el mainstream perquè tinguin una metodologia i després el puguin sabotejar (Gayatri Spívak),
- L'ensenyament el que fa és cuinar l'ànima (Gayatri Spívak),
- Aprenc dels meus errors i els meus èxits em sorprenen (Gayatri Spívak),
- El coneixement no cobreix la ignorància, no es tracta d'omplir buits (Marina Garcés),
- Hem de crear un nou desig de justicia social (Gayatri Spivak) ,
- Sóc binària a nivell de gènere, sóc una dona de gènere femení, però les circumstàncies m'han fet haver de ser un home i millor que els homes per poder tirar endavant amb les dones de color, recolzar-nos (Gayatri Spivak) ,
- Si ensenyes una cosa als alumnes i no t´ho poden retornar és que no t'han entès. Per tant, necessito d'ells i del seu retorn (Gayatri Spivak) ,
- Els oprimits es converteixen en auto-opressors si no tenen la pedagogia (Gayatri Spivak) ,
- No podem evitar el fet de que no podem parlar de gènere només en el front on lliutem per la igualtat (Gayatri Spivak) ,
- Les humanitats són una pràctica per a l'emancipació en aquesta societat transplanetària (Gayatri Spivak) ,
- L'esperança és quelcom màgic perquè la pots donar encara que no la tinguis (Marina Garcés),
- Ens has donat una actitud davant la vida: implicació (Marina Garcés),
- Vivim en una societat d'èxit i frustració (Gayatri Spivak) ,
- L'ensenyament en humanitats no és local, ha de ser transnacional (Gayatri Spivak)
Resultats
Resultats extrets del que s'ha tractat a l'esdeveniment.
Preguntes obertes
Preguntes que queden obertes.
- Podem tenir accés a tota mena d'informació però què passa quan ens manca la "imaginació"?,
- Alfabetització encara equival a emancipar-se?,
- Pot fer alguna cosa l'educació perquè deixem de ser súbdits de societats fragmentades?,
- El "dany cognitiu" a aquelles persones que només han estat educades pel treball manual, és quelcom específic d'alguns llocs del món o passa arreu?,
- Podem transformar les coses si no tenim imaginació per pensar-les d'una altra manera?,
- ...
el taller
Col·labora estructurant els resultats a partir de la documentació existent
A més dels resultats mostrats en aquesta pàgina, Teixidora permet mostrar de forma estructurada els següents resultats:
- Conclusions
- Acords
- Tasques a fer
- Temes pendents
- Alternatives
Si creus que d'aquesta sessió se'n poden extreure alguns d'aquests resultats edita la pàgina i posa-ho a les caselles previstes a la secció "resultats".
Lloc
Mapa d'ubicació
Localització: Pl. Coromines · Pl. Coromines Barcelona
el taller 
Afegir a teixidora esdeveniments similars a aquest
(es copiaran els continguts principals però no el títol ni el buidat)
Afegir esdeveniment que sigui...
amb mateixos organitzadors i lloc
al mateix lloc
Reutilizació de continguts : els continguts de teixidora es poden re-publicar en viu a altres webs.
sindicació Atom d'aquesta pàgina
sindicació RSS d'aquesta pàgina
Afegir a un calendari amb iCal