Balanç dels 4 darrers anys de Polítiques Públiques d'ESS a Catalunya 26/10/2019/apunts/01

https://pad.femprocomuns.cat/fesc194anyspolitiques

Jordi Via (Cooperativa Arc, Grup ECOS), Josep Vidal (Generalitat de Catalunya), Álvaro Porro (Ajuntament de Barcelona), Betlem Parés, Bet Tena (XES Sabadell) , Gemma García i Guillem Llorens (FCTC)

Jordi Via presenta la sessió; comença l'Alvaro Porro explicant el pla d'Impuls.

Jordi Via

Punt de partida: l'economia social a Catalunya i Barcelona en el període 2016-2018

Momentums (context)

• 1. crisi econòmica, 15m, independentisme, feminisme
• 2. Confluència de les comunitats de diverses economies
• 3. Noves polítiques públiques

Què està passant a a Catalunya ? Des de la crisis econòmica:

• + 5,4% noves cooperatives
• + 25,3% empreses que fan el Balanç Social de la XES
• + 32% les cooperatives federades a la FCTC

Álvaro Porro

Observa que diferents nivells de les Administracions públiques estan treballant l'economia social. Això val per l'Ajuntament de Barcelona, La Generalitat de Catalunya i fins i tot nota que a nivell estatal es comença a mencionar en reunions de treball a Madrid.

Què està passant a Barcelona ? (període 2016 i 2018)

Resum:

• Creixement de 796 a 990 cooperatives... un 24% de creixement
• S'han creat 194 noves cooperatives en 3 anys
• Hi ha una perspectiva de la XES i que es fan sòcies ... alguna cosa està passant
• Des de l'ajuntament han fet una injecció de 4M€ l'any amb dos equips (Ajuntament i Barcelona-Activa)
• Pla d'Impuls de l'Economia Social i Solidaria: propòsit de fer fàcil viure de l'ESS a Barcelona
• 4 milions €, que han estat un començar de zero en una política publica

El pla intenta ser molt transversal:

• 7 eixos
• 3048 persones participants, uns 900 projectes presentats, 181 organitzacions, 606 entitats assessorades
• + 85 sessions formatives
• punt d'acollida, co-agenda, projecció int'l, InnoBA i BiciHub
• 13 convenis amb entitats
• xarxa municipis per l'ESS
• xarxa de ciutats internacional CITIES (Quebec, Montreal, Bilbao...)
• connexió amb altres ciutats
• polítiques d'habitatge
• 600 assistents a Procomuns.net (2016-2017)
• cimera Sharing Cities
• ajudar a la irrupció de plataformes tecnològiques en clau ESS i procomuns, com Som Mobilitat

Reptes de futur:

• Escalar
• contractació publica: 251 licitacions incorporen clàusules de compra intel·ligent
• contracte l'ocupació
• tema digital i col·lectiu de desigualtat

Intervenció de Josep Vidal [JV] de l'Economia Social de la Generalitat) i vol parlar de l'àmbit Europeu

Es vol crear un espai de difusió i de xerrada entre grups

Els projectes Singulars són per fer créixer el projectes que ja existeixen.

Pel que fa al Marc normatiu català aquest és nul i no hi ha res, alguna clàusula d'algun Ajuntament.

Per la compra pública la llei de contractació pot ser important.

En l'Àmbit Educatiu s'han creat espais de 8 propostes formatives per entrar en escoles i universitats. Cal continuar-hi treballant.

Què hem aconseguit com a balanç d'aquest període: 1) reconeixement de l'ESS en l'economia territorial, es coneix bastant més, s'han promogut moltes fires, tothom té més facilitat d'accedir-hi, 2) creació de llocs de treball i que siguin qualitatius 3) exclusivitzar les persones perquè es puguin apuntar a les ajudes dels ateneus

Ara quin és el repte: la consolidació, hem de reestructurar-nos, amb la xarxa d'ateneus i la xarxa de municipis, política d'ateneus i Singulars. I consolidar la part normativa de la llei de contractació, que obra la porta de forma brutal per l'ESS, està pensat específicament en el servei a les persones; les bases volen presentar abans de final d'any una proposta.

No n'hi ha ESS sense empreses que s'hi dediquen i no n'hi ha ESS sense que les persones hi accedeixin

Betlem Parés, de la Xarxa de Municipis per l'ESS

Menciona que hi ha 49 companyes més que podrien haver fet aquesta intervenció

1) S'ha passat de la primera trobada del 2015 a la creació en el 2019 d'una associació de municipis

2) Estratègia de país, d'accions a projectes

3) Les economies plurals i l'ESS sumen.

4) Dossier de compra pública i ABC de l'Economia Social

5) Posar les persones per crear projectes

6) Han crescut les polítiques d'ESS en els diferents municipis i tenen fires de la ESS en diferents llocs

7) Conèixer i treballar amb les iniciatives dels diferents territoris, mapejar i crear polítiques per a elles.

Els ajuntaments han treballat en projectes d'ESS sempre, però mai ho havíem pensat una estratègia municipal. Ara si, i volen impulsar estratègies ESS des dels municipis. Son 39 municipis de diferents colors polítics, petits i grans, i tenen estratègies d'ESS molt diferents

En el seu municipi veuen l'estratègia ESS com a part d'una economia plural.

Han passat de: Conèixer a sumar i multiplicar.

Es un salt de com ens relacionem amb tots els agents, hem prioritzat cooperar, amb els Ateneus cooperatius i amb la Xarxa d’Economia Solidària (XES), ...

Hem generat coneixement, materials, un dossier de compra publica responsable. L'objectiu ha estat enfortir.

També han recuperat el paper, no tot pot estar al web.

Han canviat de no tenir tècnics a tenir equips sencers.

Han passat de predicar a incidir amb més o menys efecte dins dels ajuntaments. Ara posem clàusules socials.

Hi ha moltes compres que estan a les nostres mans; fins a 5 mil euros - mentre que sigui raonat - l'equip tècnic pot triar.

Ara ja tenen stand a la FESC com a xarxa,

Hi ha hagut un canvi de relació entre les iniciatives, descobrir què hi ha i com teixir relacions i xarxes entre elles.

Guillem Llorens de part de la FCTC, Federativa de Cooperatives de Treball de Catalunya,  (en substitució de la Gemma Garcia) i AESCAT.

10 mesures de cooperativització dels municipis - Video (youtube): https://www.youtube.com/watch?v=jwIrrSI5kYU

És molt bona noticia les bones relacions personals que hi ha entre el comissionat, Generalitat i xarxes.

Per veure que l'ESS és ja una part molt significativa de l'economia.

Insistir en la transversalitat dels governs.

Col·laboració Publico-Col·laborativa, Publico-Cooperativa, amb resultats clars: ESS amb finances ètiques.

Comenta que una estratègia i impuls amb una sola legislatura i un color polític no és bo i s'ha d'esperar a veure que passarà en les pròximes eleccions.

Educació a les escoles, en 3 i 4 ESO ... creació d'implantar classes .. a dia d'avui tenim 5 mòduls d'una hora pel Departament d'Educació. Van fer la primera formació de 30 hores pels mestres (ho han fet a través de l'Esguard).

420 mòduls de l'ESS

Bet Tena (XES Sabadell) amb ajuntament de Sant Cugat amb la XES de Terrassa i Sabadell, formem l'Ateneu del Vallès Occidental

Creixement de l'autoorganització dins de l'EsS.

3 anys de pràctiques de cooperativisme i ateneus, amb desplegament de les 15 mesures de la XES.

ESS s'ha dotat de poder d'intervenció en el territori.

Al Vallès hi ha pocs casos, no és materialitza en projectes i falten eines i els municipis fan poc i amb pocs diners.

Col·laboració Publico-Cooperativo-Comunitaria.

Propostes una mica etèries, sense pressupost. Des dels Ateneus fem una tasca de consolidació i interpel·lació amb els municipis

Tenim molta diagnosi, però falta una visió més global.

En l'àmbit educatiu, la cosa ha anat a més i molt ràpid, però no està molt clar amb quin objectiu.

Falten equips de recerca i sistematització en les tasques de les universitats.

Manca estratègia.

Podem acompanyar aquesta oportunitat de necessitats socials i sobiranies actuals, diferents itineraris i acompanyaments que s'han transformat moltes vegades en propostes a la convocatòria de projectes Singulars de la Generalitat

Perspectiva de gènere, hi ha una línia "Pressupostos municipals en perspectiva de gènere" que es pot treballar.

Tema de la dependència de finançament públic és una qüestió a tenir en compte.

Hi ha molta feina feta, però el monstre del món especulatiu segueix en els municipis del Vallès.

Intervencions del públic

Alba, treballa a l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central: Llençar el repte sobre la centralitat Barcelonina; moltes vegades hi ha un complexe des de fora en relació amb la metròpolis, que Barcelona sempre té una població i un pressupost diferent.

Àlvaro Porro: des de BCN han tingut aquest paper per treballar per anar més enllà de BCN, per generar la xarxa i impulsar-la. La vocació de compartir, com la Sharing Cities Summit, amb ciutats mundials de primer ordre però també amb ciutats catalanes. Intentem operativitzar aquesta idea, son super oberts a propostes. Per donar forma al "co" en polítiques, activitats etc municipals, queda camí, però s'ha fet coses, a BCN des del que conec.

Josep Vidal (Generalitat): Hem començat a construir aliances amb altres departaments, salut i educació. No estem en l'escenari que la transversalitat que l'ESS està a l'abast de tothom, quants catedràtics, quants professors estan participant a la XES... (cap)

Betlem XMESS: van incloent ESS com un dels sectors més en les fires i esdeveniments, com el Fòrum Social Mundial.

Guillem (FCTC): estem treballant amb la xarxa d'ateneus, pel tema d'educació i els falta força sobretot el que tenen sobre la taula, molts camins a recorre.

Bet (XES Vallés): manca intercooperació, hem de poder tenir recursos entre nosaltres si no és impossible batre el model capitalista. A nivell de municipi estar molt més al cas. Fomentar molt més aquest mercat social, i treballar per assolir tots els indicadors.

Resum de les idees principals:

• Context: crisi econòmica, 15m, independentisme, feminisme
• Confluència comunitats diverses economies
• Noves polítiques públiques